Ramon-Enric Bassegoda i Amigó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6 d'octubre de 1856Bassegoda i Nonell 1996 — Barcelona, 22 d'abril de 1921Franquesa i Gomis 1921) fou un metge i poeta català.
Biografia Era fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, natural d'Espolla, Alt Empordà, i d'Anna Amigó i Ferrer, de Barcelona, i tenia dos germans, els arquitectes Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó, i una germana, Josepa.
La familia es traslladà a Barcelona pocs anys després del seu naixement. A Barcelona obtingué el títol de batxiller (1871)Calbet - Montañà 2001 i estudià la carrera a la Facultat de Medicina, si bé el títol l'obtingué a Madrid (1880). Començà a exercir com a metge rural a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat i posteriorment tornà a La Bisbal, on exercí la medicina durant deu anys. El 1897, a instàncies del seu amic, el també metge i poeta Jacint Laporta es traslladà a Sants (que aquell mateix any s'annexionà a Barcelona), on hi exercí de metge tota la resta de la seva vida i on esdevingué molt apreciat professionalment i pels seus valors humans. A la seva mort l'Ajuntament li dedicà un carrer, que uneix el carrer de la Riera Blanca amb el carrer de Sants.El carrer de Bassegoda. Localització:
Fou membre actiu del moviment catalanista de finals del i del tombant de segle. El 1880 fou membre del Primer Congrés Catalanista. El 1888 va signar el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina en el que es demanava autonomia per a Catalunya. El 1899 era president de l'agrupació "Los Segadors" de Sants, adherida a la Unió Catalanista. Fou delegat de la Unió Catalanista els anys 1892, 1893, 1894, 1901 i 1904.
Activitat cultural i literària Va prendre part en el moviment dels Jocs Florals. Fundà el setmanari La Llar (1874), col·laborà a Las Quatre Barres, La Renaixensa, Lo Gai Saber i Revista de Gerona i dirigí, des del 1880, La Ilustració Catalana.
Participà com a membre efectiu al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Formà part dels qui s'oposaven als plantejaments lingüistics de l'Institut d'Estudis Catalans i, en tal línia, fou membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana.
És autor dels llibres de poemes Breviari d'amor: anacreòntiques i elegies (Terrassa, 1885), i Quatre versos (1892), Pedres augustes i Poesies completes (Barcelona, 1906).
Va traduir al català alguna de les Odes d'Horaci i algunes poesies de Lorenzo Stecchetti, d'Alfred de Musset, i dels parnassians francesos Sully Prudhomme i José María de Heredia.
Referències
Bibliografia Obra pròpia
Obres de referència
Enllaços externs Ramon Enric Bassegoda i Amigó | Galeria de Metges Catalans
Categoria:Traductors del francès al català Categoria:Traductors del llatí al català Categoria:Traductors de l'italià al català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Traductors catalans del sud contemporanis Categoria:Metges baix-empordanesos Categoria:Escriptors bisbalencs Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1856