miniatura|Ermita de la Mare de Déu de Sales (anterior al s.X) miniatura|Espai Natural del Remolar-Filipines miniatura|Viladecans des de Sant Ramon miniatura|Gegants de Viladecans miniatura|Atrium Viladecans amb el monument als quatre vents miniatura|Mamut de Viladecans amb la colla Viladecans és una ciutat del sud de la comarca del Baix Llobregat. Situada molt a prop de Barcelona, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hi viuen 67.197 habitants (2020). El seu terme municipal és de 20,4 km². La ciutat limita amb els municipis de Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat i El Prat de Llobregat.
miniatura|Torre del Baróminiatura|Carles Ruiz Novella, batlle de Viladecans 2005-2024 miniatura|Atrium Viladecans miniatura|Torre Roja miniatura|Riera de Sant Climent
Geografia Llista de topònims de Viladecans (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme de Viladecans és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a l'oest, i el Prat de Llobregat, a l'est. Al nord, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar el separa de Sant Climent de Llobregat, i el puig de Montbaig, també els separa d'aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.
A l'oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.
Història De la història de Viladecans anterior al segle X se'n sap ben poc. Recentment, en els treballs de construcció d'una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s'ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts i entre els quals s'han trobat eines manufacturades de sílex d'entre 20.000 i 100.000 anys. Aquesta troballa evidencia que aquest lloc estava habitat en aquesta època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del , situada en el lloc on es troba en l'actualitat l'Ermita de Sales, exceptuant algunes restes preromanes a la muntanya de Sant Ramon.
Edat mitjana El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. Cap a l'any 1000 es refereix l'existència d'un lloc anomenat "canis vallis" que sembla coincidir amb el que més tard es denominarà la "Vila de Canibus", depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s'anomenarà "Lloc de Sant Joan de Viladecans". L'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. El 29 d'abril de l'any 1011, va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans. L'any 1148, sota la denominació "Vila de Cans", reunia una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que la va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.
Durant el regnat de Jaume I d'Aragó, en el , el poble va passar per les mans de diferents senyors, però no va ser fins a l'1 d'abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents.
Els pobles de Gavà i Viladecans van passar a ser propietat de la família Burguès-Santcliment, que els va posseir durant tres segles. El 1562 Enric d'Agullana va vendre el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa (ara més coneguda pel nom de Torre Roja) a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia d'Eramprunyà.
El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple , el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.
Del segle XVIII al XIX Durant el es va produir la independència parroquial. Si històricament Viladecans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir de 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles - existia la Universitat del Poble, composta per l'alcalde i dos regidors (regidors).
Durant el es va portar a terme la colonització del delta del Llobregat: tal com també es va fer en el poble veí de Gavà, es van conrear noves terres, anteriorment ermes. D'aquestes noves rompudes van sorgir topònims que indicaven la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denotaven l'existència de malalties com el paludisme i les febres tifoides, que van perdurar fins a principis del .
Del Segle XX fins a l'actualitat miniatura|Castellers a la Plaça de la Vila Al , la característica principal de Viladecans ha sigut el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial. Aquesta dependència agrícola juntament amb l'establiment d'importants fàbriques, va fer de Viladecans un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tot Espanya i del Nord d'Àfrica, principalment del Marroc. miniatura|Parc de Negocis de Viladecans (Viladecans Business Park) La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del es comprendrà bastant bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és tardana: no es desenvolupa fins ben entrat el . Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca Radiadors", que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de "Llevat Premsat, SA". Actualment predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també les indústries relacionades amb el transport i la construcció.
Símbols L'escut té el següent blasonament oficial: « Escut caironat: de sinople, un Agnus Dei d'argent contornat i reguardant, nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre, una corona mural de ciutat. » Va ser aprovat el 27 de juny de 1994 i publicat al DOGC el 8 de juliol del mateix any amb el número 1918. La bandera oficial de Viladecans té la següent descripció: « Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el cantó vermell d'alçada i llargada la meitat de les del drap, carregat d'una creu plena blanca de gruix 1/12 de l'alçada del mateix drap. » Va ser aprovada el 15 d'octubre de 1999 i publicada en el DOGC el 3 de novembre del mateix any amb el número 3007.
Transport Transport Públic Autobús Línies urbanes: VB1 i VB2. VB4: funciona als mesos de juliol i d'agost fent el recorregut des de la ciutat fins a les diferents platges del municipi. Línies interurbanes diürnes: Plaça d'Espanya (Barcelona): L80, L86, X80 i X86. Plaça Catalunya (Barcelona): L94 i L95 (fan parada al sud del municipi a la C-31). Diagonal-Maria Cristina (Barcelona): L97 i X84. Aeroport T1: L99. Gavà: L80, X80, L82, L85, L94, L95, L96, L97, L99, 902 i M5. Castelldefels: L94, L95, L96, L97, L99 i M5. Sant Boi del Llobregat: X86, L81, L82, L85, L86, L96 i M5. Sant Climent del Llobregat: L88. Cornellà del Llobregat: L82, L85 i M5. L'Hospitalet del Llobregat: L80, L86, L82 i L85. El Prat del Llobregat: L80, L86 i L99. Begues: 902. miniatura|Hospital de Viladecans (edifici antic, inici s.XX)miniatura|Can Sellarèsminiatura|Biblioteca de Viladecansminiatura|Can Modolell, actual Ajuntament de Viladecansminiatura|Església de Sant JoanLínies interurbanes nocturnes: Castelldefels-Barcelona: N14 i N16. Castelldefels-El Prat de Llobregat: N99.
Tren (Rodalies de Catalunya) Estació de Viladecans: R2, R2 Sud, R13, R14 i R15.
Transport Privat Es pot accedir per les sortides Viladecans sud i Viladecans nord de l'autopista C-32. També per l'autovia C-31 a la sortida del Remolar-Filipines i agafant el Camí del Mar en direcció centre ciutat. A més a més, hi ha una carretera comarcal que atravesa el centre de la ciutat: C-245. Des de Sant Climent de Llobregat es pot accedir per la carretera BV-2003.
Administració i política Alcaldes de Viladecans des de la democràcia
miniatura|Parc de Can Xic y Biblioteca de Viladecans
Eleccions municipals 1979 CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% VotsPSUCJoan Masgrau6.369938,79%PSC-PSOELucas Álvarez5.223731,81%UCDJosep Parellada1.985212,09%CiUJosep Carreras1.693210,31%PTEJuan José Barroso1.11316,78% Alcalde: Joan Masgrau (govern de PSUC i PSC).
Elecció d'alcalde (19 d'abril de 1979): Joan Masgrau (PSUC) 19 vots, Josep Carreras (CiU) 2 vots.
Eleccions municipals 1983 CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% VotsPSC-PSOEMiguel García Fenosa9.6731252,79%CiUJosep Carreras3.082316,82%PSUCAnton Muns2.721314,85%PCCJoan Masgrau1.64428,97%AP-PDP-ULJesús Clarés1.12916,16% El cap de llista del PCC era Joan Masgrau, però no va prendre possessió com a regidor.
Alcalde: Miguel García Fenosa (govern del PSC); des de l'onze d'octubre de 1983 Jaume Montfort (govern de PSC i PCC, amb pactes també amb el PSUC).
Elecció d'alcalde (23 de maig de 1983): Miguel García Fenosa (PSC), 12 vots favorables; en blanc, 3 vots; abstencions, 4 vots; absents, 2 regidors (del PSUC i de CiU).
Moció de censura contra l'alcalde García Fenosa (11 d'octubre de 1983): 14 vots a favor, 3 en contra i 4 abstencions. La votació fou secreta, però per les intervencions dels portaveus es dedueix que els vots a favor són de nou socialistes, tres del PSUC i dos del PCC; els vots en contra són de 3 regidors socialistes (García Fenosa, Batlle i Berenguer) i les abstencions de CiU i CP.
Elecció d'alcalde (11 d'octubre de 1983): Jaume Montfort (PSC), 12 vots a favor, 3 en contra i 6 abstencions. També es dedueix que els vots favorables són de PSC (9), PSUC (1) i PCC (2), els vots en contra de 3 regidors socialistes i les abstencions de CiU (3), PSUC (2) i CP (1).
El març de 1984 es forma el Grupo de Independientes de Viladecans amb cinc regidors: García Fenosa, Batlle, Berenguer (que deixen el PSC), Castellano i Sánchez Ríos (que abandonen CiU). El Ple queda amb aquesta composició: PSC 9, GIV 5, PSUC 3, PCC 2, CiU 1, CP 1.
Al final del mandat la distribució de regidors era: PSC 9, GIV 4, PSUC 2, PCC 2, CiU,1 Alianza Popular,1 PTC-UC,1 (J.L.Nicolás) i un vacant (per defunció de Sánchez Ríos).
Eleccions municipals 1987 CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% VotsPSC-PSOEJaume Montfort9.6841250,75%PSUC-PCC-ENEJosé Luís Atienza3.192416,73%CiUJosep Carreras3.127416,39%CDSCustodio Jiménez1.15116,03% Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC).
Eleccions municipals 1991 CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% VotsPSC-PSOEJaume Montfort9.3851556,58%CiUAntoni Monmany2.751416,58%PSUC-ENEJosé Luís Atienza1.876211,31% Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC).
Eleccions municipals 1995 A partir d'aquestes eleccions, el nombre de regidors augmenta fins a 25, ja que Viladecans supera els 50.000 habitants. CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% VotsPSC-PSOEJaume Montfort11.1651449,75%ICVDavid Massana3.984417,75%CiUAntoni Monmany3.570415,91%PPJosé Molero2.623311,69% Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC).
Eleccions municipals 1999 CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% VotsPSC-PMJaume Montfort10.3311449,23%CiUFlora Casé4.110519,59%PPPedro Martínez2.356311,23%ICV-EPMDavid Massana2.02029,63%EUiA-IUJosé María Carro1.12915,38% Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC i ICV-EUiA; des de febrer de 2001 s'incorpora també CiU).
Eleccions municipals 2003