Els Ìgbómìnà (; també col·loquialment Igboona o Ogboona) són un subgrup ètnic del poble ioruba, originari del centre-nord i sud-oest de Nigèria. Parlen un dialecte anomenat també Igbomina o Igbonna, classificat entre els iorubes centrals de les tres principals àrees dialectals iorubes. Els Ìgbómìnà es van estendre pel que ara és el sud de l'estat de Kwara i el nord de l'estat d'Osun, en una zona anomenada col·lectivament Igbominaland. Les zones perifèriques de la regió dialectal tenen algunes similituds amb els dialectes adjacents ekiti, ijesha, yagba i oyo.
Oficis i ocupacions tradicionals miniatura|esquerra|Figura femenina d'Oke-Onigbin, santuari de Shango Els ìgbómìnà són comerciants reconeguts, molt coneguts pel seu comerç a llarga distància, la qual cosa explica la seva àmplia dispersió per tota la terra ioruba. També es dediquen a altres ocupacions tradicionals com l'agricultura i la caça, així com a la talla de fusta, l'art del cuir i la famosa màscara Elewe. Es tracta d'un Egungun que representa els avantpassats durant les festes especials.
Difusió geogràfica L'Igbominaland tradicional consta de quatre àrees de govern local (LGA) de l'estat de Kwara: les LGA d'Irepodun, Ifelodun, Ilorin East i Isin, així com dues àrees de govern local de l'estat d'Osun: les LGA d'Ifedayo i Ila. Les principals ciutats ìgbómìnà a l'estat d'Osun són Oke-Ila, Ora i Ila Orangun, mentre que les principals ciutats ìgbómìnà a l'estat de Kwara, que té la major part del territori i la població ìgbómìnà, inclouen: Omu-Aran, Ajasse Ipo, Igbonla, Oro, Edidi, Oke-Onigbin, Isanlu Isin, Ijara-Isin, Esiẹ, Omupo, Omido, Ipetu-Igbomina, Igbaja, Ora, Oke-Ode, Owu-Isin, Shaare, Oke-Aba.
Els pobles d'Igbomina Ile-Ire inclouen: Owa Onire, Owa Kajola, Owode Ofaro, Idoba Araromi (aquest poble es va establir en terres d'Owode Ofaro, la seva suposada terra ancestral a Idoba Orioke, a prop d'Owa, que era propietat d'Owode Ofaro i els va ser cedida), Ikosin (seu del districte d'Ile Ire, on es trobava el popular i antic mercat d'Igbo Ejimogun), Oke-Oyan, Idera, Afin, Alaabe, Obinn o Obinrin Aiyetoro, Oreke Oke, Okeigbo, Babanla.
Altres ciutats d'Igbomina inclouen Idofian, Igbo-Owu, Omupo, Okanle, Fajeromi, Odo-eku, Olla, Idofin, Iwo, Agbonda, Agbeku, Olayinka, Alakuko-Irorun, Edidi, Ijan-Otun, Agbele, Omido, Okeya, Babanlomo, Agbamu, Ijan, Pamo-Isin, Egii-Owu, Owa-Onire, Durosoto, Koko-Afin, Maloko, Olomi Oja, Omirinrin, Faje, Ajengbe, Alasoro, Idofin Ayekale, Eyin Afo, Idofin Igbana, Idofin Aga, Ekudu, Manasara, Oko Adigun, Kudu-Isin, Oke oyi, Alegongo, Sabaja, Oponda, Oree, Agunjin, Apado, Eleyin i Yaru.
L'Igbominaland limita a l'oest i al nord-oest amb veïns principals com la regió dels iorubes d'Oyo, al sud i al sud-oest amb la regió dels iorubes d'Ijesha, al sud i al sud-est amb la regió dels iorubes d'Ekiti, a l'est amb la regió dels iorubes de Yagba, i al nord amb la regió no ioruba de Nupe, al sud del riu Níger. Altres veïns menors dels ìgbómìnà són el subgrup ibolo de les ciutats d'Offa, Oyun i Okuku, a l'oest.
Cronologia arqueològica i història antiga Es van trobar més de 800 pedres tallades, la majoria representant figures humanes, al voltant d'Esie a l'oest d'Igbomina, i als pobles d'Iji-Isin, Ijara i Ofaro. No es sap qui va esculpir les escultures, però sembla que van ser realitzades cap al 1100 dC.
Les proves arqueològiques i lingüístiques suggereixen que el poble ìgbómìnà podria haver sigut anterior als pobles del voltant, excepte potser als nupe i als yagba. L'Igbominaland va ser sens dubte anterior a l'era d'Oduduwa, tal com ho evidencien les tradicions orals de migracions reials i no reials des de l'Ile-Ife d'Oduduwa, les quals van trobar dinasties ja existents però les van desplaçar, absorbir o sotmetre. Sembla que, a part de conflictes més recents durant els dos últims segles, l'Oyo, els ijeshes i els ekitis podrien haver pressionat, en temps més antics, els ìgbómìnà, capturant territori a les planes i restringint-los a les terres més escarpades i de menor qualitat de les turons iorubes. Els ìgbómìnà, de l'altra banda, sembla que van pressionar els nupe i els yagba, prenent-los territoris en alguns llocs, tot i que també en van perdre en d'altres.
El poble d'Igbomina va prioritzar la defensa per sobre de l'atac a causa dels menors requisits de recursos i la reducció de riscos. Per protegir-se de les amenaces militars, van construir diverses fortificacions, com ara terraplens de terra i muralles de pedra i/o fang.
Un assentament fortificat destacat va ser Gbagede, que tenia un incinta de muralla de fang i va existir des del 1795 fins abans del segle XIX. Iyara i Ila-Yara també tenien muralles de terraplè massives amb fossats profunds, construïdes a finals del segle XVI o principis del segle XVII. Aquestes fortificacions tenien com a objectiu alentir els atacants i oferir protecció als defensors.
Al nord-est d'Igbomina, també es van utilitzar amuntegaments de pedres i roques per a la defensa, especialment a prop de llocs a dalt de turons. Alentien els atacants i proporcionaven posicions avantatjoses per llançar pedres. En algunes zones es van combinar dics de pedra i muralles de fang per a una major protecció.
Els amuntegaments de pedres i roques disposats a alçàries impressionants podien estendre's fins a una distància d'1 km. En molts llocs, només s'utilitzaven pedres de diferents mides com a dics. La construcció d'aquests va començar a partir del segle XVIII.
Tanmateix, els dics no eren l'únic ús de l'arquitectura de pedra. Es va trobar un fonament circular de pedra d'un edifici esfondrat que posteriorment es va identificar com una guàrdia o caseta de sentinella on guàrdies armats vigilaven la presència de soldats enemics.
A partir de la dècada de 1840, els exèrcits fulani d'Ilorin van envair gran part del territori d'Igbomina, dominant diferents parts de la regió. Diversos governants d'Igbomina van ser subordinats a Ilorin i forçats a una-se a la guerra. Un exemple és quan el governant d'Ila Orangun va ser portat captiu a Ilorin. Els conqueridors fulani van establir una administració provincial a Igbomina, fent d'Igbominaland una part del gran Califat de Sokoto.
Tanmateix, cap al 1875 Ibadan havia reconquerit gran part del territori que Ilorin havia conquerit en aquesta part nord de Yorubaland. Però el règim opressiu d'Ibadan aviat va provocar una revolta entre les ciutats sotmeses. Com a conseqüència, els Igbomina es van aliar en una confederació, anomenada Ekitiparapo, per lluitar per la seva independència.
Història recent miniatura|Història oral d'Ila-Orogun en el dialecte d'Ila-Orogun pel professor Rasheed Adeyinka, un parlant natiu L'Ilorin Provincial Gazetteer (1918) data l'assentament d'Igbaja, una de les ciutats d'Igbomina, a finals del segle XVII o principis del segle XVIII, mentre que l'Igbaja District Gazetteer (1933–35) el situa al voltant del 1750 d.C. Cap al 1800, l'alaafin (sobirà suprem d'Oyo) havia consolidat el seu poder sobre els Igbomina i havia col·locat un Ajele (governador) a Ilorin per salvaguardar els seus interessos.
La Sudan Interior Mission va arribar a Oro Ago el 1911, a Agunjin abans del 1918, i a Oke Oyan, Igbaja i Oke Aba a la dècada de 1920. A partir de la dècada de 1930, es van establir escoles primàries i secundàries, la qual cosa va provar canvis en les formes de vida tradicionals.
Referències
Categoria:Grups humans de Nigèria