miniatura|Escultura d'Hermafrodit, de qui deriva la paraula hermafrodita. Els termes tercer sexe i tercer gènere serveixen per descriure individus que es considera que no són homes ni dones, igual que la categoria social genderqueer present en aquelles societats que reconeixen tres o més gèneres.
L'estat de no ser ni masculí ni femení pot entendre's en relació al sexe, rol genèric, identitat de gènere o orientació sexual de l'individu. En diferents cultures (o per a diferents individus), un tercer sexe o gènere pot representar un estat intermedi entre home i dona, un estat en el qual s'és tots dos, o bé un estat en el qual no s'és cap, l'habilitat de canviar de gènere, o una categoria del tot independent del masculí i el femení. Aquesta última definició és l'afavorida per aquells que argumenten per una interpretació estricta del concepte de «tercer gènere».
Aquest terme s'ha emprat per descriure a les hijra (/jishra/) d'Índia i Pakistan, els fa'afafine de Samoa, els māhū de Hawái, els muxe zapoteques de Mèxic, les kathoey de Tailàndia i les verges jurades dels Balcans, entre d'altres.Agrawal, Anuja. "Gendered Bodies: The Case of theThird Gender'in India." Contributions to Indian Sociology 31.2 (1997): 273-297. També és utilitzat per molts grups i individus per descriure's a si mateixos. A Occident, les persones lesbianes, gais, transgènere i intersexuals han estat descrites com a pertanyents a un tercer sexe o gènere, encara que alguns posen objeccions a aquesta caracterització.
El terme «tercer» s'entén que sol significar simplement ‘un altre’; alguns antropòlegs han descrit un quart, un cinquè,Graham, Sharyn. "Sulawesi’s fifth gender." Inside Indonesia, April-June (2001). i fins i tot molts més gèneres.
El tercer sexe en biologia miniatura|Forma amb barra blanca del pardal de coll blanc, que posseeix dues formes masculines i dues femenines diferents. En els animals que presenten un dimorfisme sexual, un petit nombre d'individus d'una població no es diferenciaran sexualment en el seu desenvolupament en cossos típicament masculins o femenins. Això pot denominar-se hermafroditisme o ―especialment en humans― intersexualitat. La incidència varia d'una població a una altra i també varia depenent en com s'entenen la masculinitat i la feminitat. La biòloga i teòrica del gènere Anne Fausto-Sterling va proposar en un article de 1993 que per descriure els cossos humans seria més adequat parlar de cinc sexes en lloc de dos.Anne Fausto-Sterling: «The five sexes: why male and female are not enough» , article en las pàg. 20-25 de la revista The Sciences, maig/abril de 1993.
Pel que fa a la morfologia del sexe, la biòloga transsexual Joan Roughgarden (1946-) argumenta que en algunes espècies animals no humanes pot haver-hi més de dos gèneres. Suggereix que amb un sexe biològic determinat, poden existir múltiples possibilitats de conducta a l'abast dels organismes individuals.
Espècies amb un sexe femení i dos masculins inclouen el cérvol que té dues formes masculines, una amb banyes i una altra sense, així com diverses espècies de peixos com els pertanyents al gènere Porichthys i el Oncorhynchus kisutch. Espècies amb un tipus de femella i tres sexes masculins inclouen el Lepomis macrochirus, on quatre tipus diferents quant a color i grandària exhibeixen comportaments socials i reproductors diferents, així com el Symphodus ocellatus, el Oreochromis mossambicus (un cíclido), i el Urosaurus ornatus (un tipus de llangardaix).
Espècies amb dos tipus de mascles i dos tipus de femelles inclouen el pardal de coll blanc, en el qual les formes masculines i femenines posseeixen bé ratlles blanques, bé marrons. Els individus de ratlles blanques són més agressius i defensen un territori, mentre que els individus de ratlles marrons proveeixen més cures parentals. Un 90% de les parelles que crien són entre pardals de ratlles blanques i marrons. miniatura|Una sargantana uta, una espècie que manifesta cinc gèneres. Finalment, el nombre més gran de formes, «sexes» o «gèneres» dins d'una espècie es troba entre els llangardaixos del gènere Uta, que tenen en total cinc formes: mascles de gola taronja, que són «ultradominantes, d'alta testosterona», controladors de diverses femelles; mascles de gola blava, que són menys agressius i guarden solament una femella; mascles de gola groga, que no defensen territoris en absolut i s'agrupen al voltant dels territoris dels mascles de coll taronja; femelles de coll taronja, que ponen ous petits i són molt territorials; i femelles de coll groc, que ponen menys ous i són més tolerants entre elles.
El tercer gènere en les societats contemporànies Des d'almenys els anys setanta, els antropòlegs han descrit les categories de gènere en algunes cultures en les quals no podien realitzar explicacions adequades usant un marc de referència de dos gèneres. Al mateix temps, les feministes van començar a establir una separació entre el sexe (biològic) d'una persona i el seu gènere (social/psicològic). Teòrics del gènere contemporanis solen argumentar que el sistema de dos gèneres no és ni innat ni universal. Un sistema de sexe/gènere que solament reconeix les següents dues normes socials ha estat denominat «heteronormatiu»: genitals femenins = identitat femenina = conducta femenina = desig de parella masculina. genitals masculins = identitat masculina = conducta masculina = desig de parella femenina.
El subcontinent indi Les hijras (/jishras/) de l'Índia, Pakistan i Bangladés són probablement la població del tipus «tercer sexe» més coneguda i nombrosa al món actual ―l'organització de salut The Humsafar Trust, amb seu a Bombai, estima que hi ha entre 5 i 6 milions de jisras a l'Índia.Talwar, Rajesh (1999). També s'anomenen aravani/aruvani o jogappa. Sovint, encara que de forma equivocada, en anglès se'ls hi diu «eunucs», de vegades neixen com a individus intersexuats o aparentment masculins, però vesteixen robes femenines i en general no es consideren ni homes ni dones. Solament un 8% de les hijra que visiten clíniques Humsafar són nirwaan (castrats). La fotògrafa britànica Dayanita Singh va escriure sobre la seva amistat amb la jisra Mico Ahmed i les diferències entre les seves societats.
Moviments socials de hijras han realitzat campanyes per ser reconegudes com un tercer sexe. En 2005, els passaports de l'Índia van ser modificats per a tres sexes: M, F i I (masculí, femení i eunuc, respectivament).«India’s eunuchs demand rights» ('Els eunucs de l'Índia exigeixen drets'), article de Habib Beary, corresponsal de la BBC a Bangalore.«“Third sex” finds a place on Indian passport forms» ('El tercer sexe troba un lloc en els formularis de passaports indis'), article al diari The Telegraph (Índia), del 10 de març del 2005.
A més del paper femení de les hijra (/jishra/), a l'Índia moderna existeixen també formes institucionalitzades de «masculinització femenina». Entre els gaddhi, en la faldilla de l'Himàlaia, algunes noies adopten el paper de sadhin, renunciant al matrimoni i vestint i treballant com a homes, però mantenint noms i pronoms femenins.Phillimore, Peter. "Unmarried women of the Dhaula Dhar: Celibacy and social control in Northwest India." Journal of anthropological research (1991): 331-350.
A la fi del , alguns antropòlegs van anotar l'existència d'un rol social similar en Madrás, el dels basivi.Fawcett, Fred. "On basivis: Women, who, through dedication to a deity, assume masculine privileges." Journ. Anthr. Soc (1891): 322-354.
No obstant això, l'historiador Walter Penrose conclou que en tots dos casos «el seu estatus és més de transgénere que de tercer gènere».Penrose, Walter. "Hidden in History: Female Homoeroticism and Women of a" Third Nature" in the South Asian Past." Journal of the History of Sexuality 10.1 (2001): 3-39.
Tailàndia miniatura|Tres kathoey treballant com a ballarines gogó a Nana Plaza (Bangkok). A Tailàndia, les kathoeyKathoey es pronuncia com una mescla de /kachooi/ o /katjeei/. (en anglès de vegades anomenades ladyboys, ‘nois-dama’) són habitualment considerades com un tercer gènere.
No obstant això, malgrat que un nombre significatiu de tailandesos veuen a les kathoey com un tercer gènere, uns altres les veuen ja sigui com un tipus d'home o com un tipus de dona:Winter, Sam. "Language and identity in transgender: gender wars, anatomania, and the thai kathoey." Problematizing Identity: Everyday Struggles in Language, Culture, and Education (2013): 119-136.
El 2004, l'Escola de Tecnologia de Chiang Mai va destinar un bany per les kathoeys, amb un símbol masculí i femení entrellaçat en la porta. A les 15 estudiants kathoey se'ls va demanar que portessin roba masculina, però se'ls va permetre portar pentinats femenins.«Cross-dressing teens get own school bathroom. «Una escuela tailandesa ofrece un retrete para alumnos transexuales», article en el lloc web 20 Minuts (Espanya), del 2 d'agost del 2008.
Societat occidental Alguns escriptors han suggerit que el tercer sexe va sorgir cap al 1700 a Anglaterra: el sodomita masculí. D'acord amb aquests escriptors, el fet va estar marcat per l'aparició d'una subcultura d'homes efeminats i els seus llocs de trobada (molly house), així com un marcat increment de l'hostilitat cap als homes efeminats o homosexuals. Existeixen persones que es descriuen com a «pertanyents al tercer sexe» des d'almenys la dècada de 1860, coincidint amb l'aparició dels escrits de Karl Heinrich Ulrichs, un moviment que va continuar fins a finals del amb Magnus Hirschfeld, John Addington Symonds, Edward Carpenter, Aimée Duc i uns altres.Kennedy, Hubert C. "The” Third Sex” Theory of Karl Heinrich Ulrichs." Journal of homosexuality 6.1-2 (1981): 103-111.Magnus Hirschfeld: Berlins drittes geschlecht (‘el tercer gènere de Berlín'), 1904.Havelock Ellis i John Addington Symonds: Sexual Inversion, 1897.Edward Carpenter: «The intermediate sex: a study of some transitional types of men and women» , 1908. Aquests escriptors es van descriure a si mateixos i a aquells com ells com «invertits» o de gènere «intermedi», amb desitjos homosexuals, i els seus escrits advocaven per l'acceptació de tals sexualitats intermèdies.
Molts dels precedents que citen aquests escriptors pertanyen a la literatura de la Grècia clàssica i sánscrita.
En l'Alemanya de l'II Imperi, el terme drittes geschlecht (‘tercer gènere’) i mannweib (‘dona home’) també van ser emprats per descriure a feministes ―tant pels seus oponents com per les feministes mateixes―.Bárbara D. Wright: «“New man” eternal woman: expressionist responses to german feminism». .
En la novel·la Das dritte geschlecht (‘el tercer sexe’, 1899), d'Ernst Ludwig von Wolzogen, les feministes van ser retratades com a «neutres», amb característiques físiques externes femenines, acompanyades per una psique lesionada masculina.
Al llarg de gran part del , el terme «tercer sexe» va ser una descripció popular dels homosexuals i de les sexualitats no conformistes, però després del moviment d'alliberament gai dels anys setanta i una creixent separació dels conceptes, el terme va caure en desús entre la comunitat LGBT i el públic en general. Amb la renovada exploració de la sexualitat que van promoure la teoria queer i els moviments feminista i transgénere, algunes persones a Occident han començat a descriure's de nou com un tercer gènere.Sell, Ingrid. "Not man, not woman: Psychospiritual characteristics of a Western third gender." Journal of Transpersonal Psychology 33.1 (2001): 16-36. Un moviment social ben conegut de persones que no s'identifiquen com a homes ni com a dones és el de Radical Faeries. Altres identitats modernes que cobreixen un terreny similar inclouen als pangénere, bigènere, genderqueer, andrògin, intergènere, «altres gèneres» (other gender) i «de gènere diferent» (differently gendered).