lang=ca|miniatura|Expansió aproximada de l'Imperi Neobabilònic durant el regnat de Nabonid (556-539 aC). LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 aC i 612 aC.Roux, Georges (1982) "Ancient Iraq", p.283, 376 (Penguin, Harmondsworth) Cap al Assíria dominava tot el territori conegut amb el nom de Creixent Fèrtil, i durant un temps també Egipte. Tenia el control sobre els punts d'arribada i sortida de les grans rutes pel desert de Síria, i tenia per súbdits els reis i els prínceps dels principals oasis. Tenia relacions diplomàtiques fluïdes amb els regnes d'Urartu i Frígia, i també amb Lídia.

L'imperi es va formar en dues fases. La primera va des de l'any 934 aC fins al 745 aC, quan van començar a ocupar l'Alta Mesopotàmia, que ja havien posseït durant el període assiri mitjà (c. 1300 aC-c. 110 aC). Els petits regnes propers van acceptar el domini assiri i van formar una aliança política i econòmica amb l'Imperi. La màxima expansió de l'Imperi Neoassiri va tenir lloc entre els anys 745 aC i 610 aC, quan va organitzar i incorporar territoris que governava directament, des del golf Pèrsic fins a Commagena.

Alguns dels coneixements de la història de l'Imperi Neoassiri provenen dels annals dels grans reis. Assurnasirpal II (rei entre l'any 884 aC i el 859 aC) explica en els seus annals les guerres d'expansió que va dur a terme durant el seu regnat. Sargon II (rei del 722 aC al 705 aC), fundador d'una important dinastia, també descriu les seves victòries en uns annals que es conserven. I també es conserven els de Sennàquerib (rei entre 705 aC i 681 aC), els d'Assarhaddon (681 aC-669 aC) i els d'Assurbanipal (669 aC-627 aC). Una altra font per conèixer la història d'aquesta època són les llistes dels Limmu, oficials reials que s'escollien a l'inici de cada any. El seu nom servia per anomenar l'any en els documents oficials.

Els primers reis neoassiris, des d'Aixurdan II (c. 935 aC–912 aC) fins a Tukultininurta II (890 aC a 884 aC) es dediquen a conservar els territoris que ja havien conquerit els seus antecessors, per garantir el control dels territoris. Més tard, Assurnasirpal II i Salmanassar III van realitzar diverses campanyes de conquesta. A la mort de Salmanassar III hi va haver algunes rebel·lions a Nínive, Assur i a Arbela, i altres ciutats petites. Quan va pujar al tron Xamxi-Adad V (824 aC-811 aC) es va trobar amb una forta oposició, i va aconseguir pujar al tron amb l'ajuda de Babilònia.

L'Imperi es va consolidar amb Teglatfalassar III (744 aC-727 aC) i Salmanassar V (727 aC-722 aC), i va tenir el seu màxim exponent amb Sargon II (722 aC-705 aC), que encara que als inicis del seu regnat es va haver d'enfrontar amb revoltes en alguns dels seus territoris, al final va mantenir les possessions. Sennàquerib (705 aC-681 aC), Assarhaddon (681 aC-669 aC) i Assurbanipal (669 aC-627 aC) van consolidar, mantenir i ampliar les possessions de l'Imperi.

Els últims reis de l'Imperi Neoassiri, Sinxarixkun (626 aC-612 aC) i Aixurubal·lit II (612 aC-609 aC) es van haver d'enfrontar amb revoltes internes, amb pèrdues de territori i amb la crescuda del poder de l'Imperi Mede, que sota la direcció de Ciaxares, aliat amb Nabopolassar dels babilonis i amb els caldeus i els escites i els cimmeris, va ocupar gairebé la totalitat de l'Imperi i els assiris es van haver de retirar a Harran, i més tard a Carquemix.

Els assiris van perfeccionar les tècniques primerenques de govern imperial, moltes de les quals es van transmetre als imperis posteriors. Després de les reformes de Teglatfalassar III del , Assíria es va situar com l'estat més poderós de l'Antic Orient Proper, eclipsant Babilònia i el Baix imperi d'Egipte.Tadmor, H. (1994). The Inscriptions of Tiglath-Pileser III, King of Assyria.pp.29 L’Imperi Neoassiri va ser el successor de l'Imperi assiri mitjà (1365 aC-1050 aC).

Referències

Vegeu també Rei d'Assíria Galleda i con

Fonts Roux, Georges (1982) "Ancient Iraq", (Penguin, Harmondsworth) Women and their Agency in the Neo-Assyrian Empire , Saana Teppo, Master's Thesis, April 2005. University of Helsinki, Faculty of Arts, Institute for Asian and African Studies, Assyriology.

Enllaços externs

http://www.britannica.com/eb/article-55456/history-of-Mesopotamia Lanfranchi, Giovanni B., "The Expansion of the Neo-Assyrian Empire and itsperipheries: Military, Political and Ideological Resistance" BetBasoo, Peter. "Brief History of Assyrians", Assyrian International News Agency

Categoria:Història d'Assíria Categoria:Mesopotàmia