Doris Duke (Nova York, Estat de Nova York, 22 de novembre de 1912 - Beverly Hills, Califòrnia, 28 juliol de 1993) va ser una hereva estatunidenca. Polifacètica i adinerada, se la coneix per ser una filantropa, dissenyadora de jardins i col·leccionista d'art.
Era filla de James Buchanan Duke, un magnat del tabac immensament ric, fundador de l'American Tobacco Company. Va ser capaç de finançar una vida de viatges internacionals i interessos molt diversos, com el periodisme, el surf, el piano jazz, la conservació de la fauna, l'art oriental i el Hare Krixna.
Gran part de les seves activitats es van centrar en la finca del seu pare a Hillsborough Township, Nova Jersey, on va crear molts jardins de temàtiques diferents, que va decorar amb objectes que adquiria durant els seus viatges pel món; d'aquesta manera va constituir els Duke Gardens, una de les exhibicions botàniques interiors més grans dels Estats Units. També va dedicar bona part del seu temps a la preservació de més de vuitanta edificis històrics a Newport, Rhode Island.
Es va casar dues vegades però tots dos matrimonis can acabar en divorci. A part dels seus dos matrimonis, la Doris va gaudir d'una vida privada animada, sempre objecte de gran interès de la premsa rosa.
La seva dedicació filantròpica, que sovint va passar desapercebuda pel públic, la va acompanyar fins a la vellesa i s'estima que va donar al voltant de 1.300 milions de dòlars en obres de caritat.
Després de molts problemes legals amb executors i administradors, la Doris Duke Charitable Foundationn'administra el llegat actualment. Aquesta fundació es dedica a la investigació mèdica, a la prevenció de la crueltat envers nens i animals, a les arts escèniques, a la fauna i a l'ecologia.
Família i joventut miniatura|esquerra|Duke Farms La Doris va ser l'única descendent de James Buchanan Duke, magnat del tabac i de laproducció hidroelèctrica, i de la seva segona dona, Nanaline Holt Inman, vídua del doctor William Patterson Inman. Quan va morir el 1925, la voluntat del pare de Doris Duke va ser llegar la major part dels seus béns, al voltant de 17 milions de dòlars, a la seva esposa i a la seva filla, en dues clàusules independents del testament, al llegat que havia creat el 1924. El valor total de les seves propietats no es va revelar mai, però s'estima que podria anar des d'uns 60 i uns 100 milions de dòlars, (que equivalen entre 749.771.000 € i 1.249.309.000 d'euros el 2016). Doris Duke va passar la seva infantesa a la propietat del seu pare, a Duke Farms, una finca d'una extensió de 2.700 acres (11 km²) a Hillsborough Township, Nova Jersey.
A causa de l'ambigüitat en el testament de James Duke, es va presentar una demanda per impedir subhastes i vendes directes de béns arrels; Doris Duke va demandar amb èxit la seva mare i altres executors per evitar aquestes vendes. Un dels béns immobles en qüestió era la mansió de James B. Duke, ubicada al número 1 d'East 78TH Street, que més tard es va convertir en la seu de l'Institute of Fine Arts a Nova York (New York University).
La Doris va ser presentada en societat com una debutant el 1930, als 18 anys, en un ball a Rough Point, la residència de la família a Newport (Rhode Island).
Quan va complir 21, 25 i els 30 anys; va rebre grans herències procedents del testament del seu pare i, per això, de vegades se la coneixia com a la «noia més rica del món».
La seva mare va morir el 1962, i li va deixar les joies i un abric.
Vida adulta Quan Doris Duke va arribar a la majoria d'edat, gràcies a la seva posició benestant, va poder dedicar-se a interessos diversos, especialment a llargs viatges per tot el món i a les arts.
Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar en una cantina de mariners a Egipte, cobrant un dòlar a l'any. la Doris parlava el francès amb fluïdesa.
El 1945, la Doris va començar una carrera efímera com a corresponsal a l'estranger per a l'International News Service, i va informar des de diverses ciutats de tot Europa, devastada per la guerra. Després de la guerra, es va traslladar a París, on va escriure per a la revista Harper's Bazaar.
miniatura|esquerra|Doris Duke amb Duke Kahanamoku i els seus germans, 1937 Mentre vivia a Hawaii, la Doris es va convertir en la primera dona a participar en competicions de surf, sota la tutela del campió de surf i nedador olímpic Duke Kahanamoku i els seus germans.
Era una amant dels animals, en particular d'animals domèstics que va tenir, com ara gossos i camells. En els seus últims anys es va convertir en una defensora de la fauna salvatge i les reservers naturals, en conservacionista del medi ambient, i en patrocinadora de la preservació històrica.
L'interès de Doris Duke per la jardineria va afavorir l'amistat amb Louis Bromfield, escriptor guanyador del Premi Pulitzer i granger científic, que administrava Malabar Farm, la seva casa de camp a Lucas, Ohio. Actualment, la finca de l'escriptor forma part de Malabar Farm State Park, cosa que va ser possible gràcies a una donació de Doris Duke, que va ajudar a comprar la propietat després de la mort de Bromfield. Se li ha dedicat una arbreda, que porta el seu nom.
miniatura|Jardí xinès del Duke Gardens Als 46 anys, Doris Duke va començar a crear els Duke Gardens, uns jardins públics de plantes exòtiques, dins d'un gran hivernacle, en memòria del seu pare, James Buchanan Duke. Va fer ampliar amb noves seccions l'hivernacle d'Horace Trumbauer a casa seva a Duke Farms, a Nova Jersey, i va crear onze jardins connectats entre si, cadascun dels quals era una recreació a escala real d'una temàtica de jardí, país o època, inspirat en els Longwood Gardens de Pierre Samuel du Pont. Doris Duke va dissenyar els elements arquitectònics, artístics i botànics de la mostra a partir de les observacions que havia fet en els seus llargs viatges internacionals. També va contribuir a la instal·lació i disseny dels hivernacles, de vegades treballant fins a 16 hores al dia. La construcció dels jardins va començar el 1958, i a la dècada de 1970 s'hi va afegir una recreació de la il·luminació nocturna dels jardins francesos: tot això exemplifica l'atenció al detall que la Doris va prodigar contínuament als jardins al llarg de la seva vida.
Doris Duke havia après a tocar el piano de molt jove i sempre havia mostrat afecte pel jazz, fet que la va dur a fer amistat amb diversos músics d'aquest estil musical. També li agradava la música gòspel i fins i tot va arribar a cantar en un cor.
El 1966, Doris Duke s'esperava al volant d'un cotxe llogat quan li va marxar endavant i va atropellar el dissenyador d'interiors Eduardo Tirella mentre obria la porta de la mansió que estaven restaurant a Newport, Rhode Island. La família de Tirella la va demandar i Doris Duke va haver de pagar 75.000 dòlars quan se la va declarar culpable d'una negligència.
Cases miniatura|esquerra|Doris Duke va crear el jardí italià en el Duke Gardens per a exhibir les escultures que el seu pare havia col·leccionat, com aquesta rèplica de les Tres Gràcies Doris Duke va adquirir diverses cases al llarg dels anys. La seva residència principal i domicili oficial va ser Duke Farms, propietat del seu pare, d'11 km² a Hillsborough Township, Nova Jersey. Aquí és on va crear els Duke Gardens, de 5.600 m², una de les mostres botàniques d'interior més grans dels Estats Units.
Altres residències de Doris Duke es van mantenir privades mentre va viure: els caps de setmana d'estiu treballava en projectes de la Newport Restoration Foundation, mentre s'estava a Rough Point, una mansió heretada a Newport, Rhode Island, d'estil senyorial anglès, amb 49 habitacions. miniatura|La finca Shangri La de Doris Duke, en Honolulu Els hiverns els passava en una finca construïda a la dècada de 1930, anomenada Shangri-La a Honolulu, Hawaii; i a Falcon's Lair, a Beverly Hills, Califòrnia, casa que havia estat de Rodolfo Valentino.
També disposava de dos apartaments a Manhattan: un àtic de 9 habitacions amb una balconada de 93 m² al número 475 de Park Avenue, que actualment és propietat de la periodista Cindy Adams; i un altre apartament prop de Times Square, que utilitzava exclusivament com a oficina per a la gestió d'assumptes financers.
La Doris es va comprar un Boeing 737 i en va redecorar l'interior per viatjar d'una casa a l'altra, i per als seus viatges pel món per adquirir noves obres d'art i plantes. L'aparell inclou una habitació decorada que reprodueix l'habitació d'una casa de debò.
A la Doris Duke li costava quedar-se quieta: tan bon punt arribava a un lloc, ja tenia el desig d'anar-se'n cap a un altre.Aimee de Heeren, va ser amic i confident de Doris Duke A més a més, s'implicava personalment en el manteniment de les seves propietats, i tan aviat pujava a l'escala d'una bastida de tres pisos per netejar rajoles al pati de Shangri La, com treballava amb els jardiners a Duke Farms.
Actualment, les filials de la Doris Duke Charitable Foundation gestionen tres de les seves residències principals, i permeten un accés limitat al públic. Duke Farms està administrada per la Duke Farms Foundation; hi ha un vídeo disponible d'un recorregut dels Duke Gardens. Rough Point va ser traspassada a la Newport Restoration Foundation el 1999 i oberta al públic el 2000. Les visites estan limitades a 12 persones. Shangri La, l'administració de la qual recau sobre la Doris Duke Foundation for Islamic Art;Web oficial de Doris Duke Foundation for Islamic Art on també es poden fer recorreguts en petits grups i, a la xarxa, hi ha disponible una visita virtual.Web oficial de Shangri La
Matrimonis i relacions sentimentals La Doris Duke es va casar dues vegades.
Va casar-se per primera vegada el 1935, amb James Cromwell, el fill d'Eva Stotesbury, que formava part de l'alta societat de Palm Beach, Florida. James Cromwell, com Doris, era un defensor del programa polític anomenat New Deal, i va utilitzar la fortuna de la seva dona per finançar-se la carrera política. Durant el 1940, va exercir diversos mesos com a ambaixador dels Estats Units al Canadà, i es va postular sense èxit per al Senat dels Estats Units. Van tenir una filla, Arden, que va morir l'endemà de néixer. La parella es va divorciar el 1943.
Va tornar a casar-se l'1 de setembre de 1947, mentre era a París. La Doris es va convertir en la tercera esposa de Porfirio Rubirosa, un diplomàtic de la República Dominicana. La Doris va pagar a la seva dona, Danielle Darrieux, un milió de dòlars perquè acceptés un divorci de mutu acord. Com que era una dona adinerada, el matrimoni de la Doris amb Porfirio Rubirosa va atreure l'atenció del Departament d'Estat dels Estats Units, que la va advertir sobre la inconveniència d'invertir en el programa polític del seu marit. A més, preocupava el fet que, si ella moria, un govern estranger podria guanyar massa poder; per tant, Porfirio Rubirosa va d'haver de signar un acord prenupcial. Malgrat això, mentre van ser casats ella li va fer regals valorats en diversos milions de dòlars, com ara un estable de cavalls de polo, cotxes esportius, un bombarder B-25 reconvertit i, en l'acord de divorci, una casa del a París.
Doris Duke va tenir moltes relacions, però mai no es va tornar a casar. Un dels seus millors amics va ser Aimée de Heeren, de la classe alta brasilera. Segons la informació de què es disposa, alguns dels seus amants van ser, entre d'altres, Duke Kahanamoku, Errol Flynn, Alec Cunningham-Reid, el general George S. Patton, Joe Castro, Louis Bromfield, Charles Asfar i Leon Amar.
Patrimoni net Quan James Buchanan Duke va morir, va deixar una fortuna valorada en 100 milions de dòlars.
Una part d'aquesta fortuna va anar a parar a mans de la Doris i de la seva mare, la Nanaline, que era una dona de negocis força astuta, sovint comparada amb Hetty Green, la «Bruixa de Wall Street». Quan va morir, el 1962, va deixar a la seva filla, a més de l'abric i les joies, uns 250 milions de dòlars, una fortuna que triplicava la que havia deixat James Buchanan Duke.