Emili Vilalta i Vila (Barcelona, 13 de setembre del 1867 - Barcelona, gener del 1930) va ser un compositor i pianista català.
Biografia Estudià amb els mestres Barba (Anselm Barba?) i Vidiella (Carles G. Vidiella?), així com feu Harmonia amb Enric Morera. També fou deixeble d'Isaac Albèniz, que posteriorment va acompanyar en un seguit de concerts a dos pianos al «cafè Colón» de Barcelona. El gran pianista li feu dedicatòria de la peça Sous le palmier, danse espagnole.
Vilalta es dedicà fonamentalment a l'ensenyament de la música, i alumnes seus destacats foren els propis fill, Alexandre Vilalta, que esdevindria un pianista d'anomenada, i Emili Vilalta (Barcelona, 1904-Barcelona, 1974), que seria violinista i tindria una orquestra pròpia.
En tant que compositor, se li coneixen música instrumental, sardanes i peces de ball.
Obres Anís Perla (1892), polca per a piano. Peça de publicitat, n'hi ha versió per a quintet de corda i piano Barcarola, per a piano Bolero (1911), per a piano Els enamorats, sardana La font de Miralles, sardana Mi cantar de amor, per a piano Las Mondongueras, sarsuela ab 1 acte y 3 quadros, costúms aragoneses (1909), llibret de Ricard Forga i Clarà Nocturno (1890), per a piano Los ojos de mi trigueño, lletra de Fernando Olmedo Recordant en Juli Garreta, sardana instrumentada per a orquestrina Sevilla (1895), vals-jota per a piano Souvenir (1911), vals Boston per a piano
Referències
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1867 Categoria:Morts el 1930 Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX