Les eleccions presidencials d'Ucraïna de 2014 van ser les eleccions a la presidència ucraïnesa per al període 2015-2019.New Ukrainian president will be elected for 5-year term – Constitutional Court, Interfax-Ukraine (16 May 2014) Estava previst que se celebressin el 26 de febrer de 2015, però després de l'EuroMaidan es va avançar la data al dia 25 de maig de 2014.«Ukrainian president and opposition sign early poll deal».«Ukraine president announces early elections».«Ukraine's President Yanukovich declares early elections, constitutional reforms».
Van tenir lloc en un clima de tensió en l'est del país, ja que cinc milions de censors no van poder participar en el sufragi a causa del boicot dels insurgents prorussos, que es van negar a obrir els col·legis electorals.«El magnate Poroshenko, vencedor en la primera vuelta de las elecciones ucranianas».
El magnat Petrò Poroixenko va vèncer en la primera volta de les eleccions, amb el 54,70% dels vots. En segon lloc es va posicionar Lúlia Timoixenko, amb el suport del 12,81% dels sufragis, seguida pel candidat del Partit Radical d'Ucraïna, Oleg Liaixko, que va obtenir el soport del 8,32%.
Context EuroMaidan La nit del 21 de novembre de 2013, a Kíiv, van tenir lloc les primeres manifestacions d'índole europeista a causa de la suspensió de la signatura de l'Acord d'Associació i l'Acord de Lliure Comerç entre Ucraïna i la Unió Europea.«Ukraine drops EU plans and looks to Russia».
Després de diversos mesos de protestes i disturbis i després de l'anomenat Dijous Negre (20 de febrer de 2014) en el qual van morir més de 60 manifestants en aquest marc de tensió, el 22 de febrer, al matí, els manifestants opositors van prendre les regnes del país i van ocupar les principals institucions amb seu a Kíiv.«Ucrania vive día más violento» .«Los rebeldes toman el Parlamento y la sede de la Presidencia de Ucrania». La Rada Suprema va prendre el control del país i Oleksandr Turtxínov va assumir la coordinació del Govern i la presidència del Parlament, caient així el govern de Víktor Ianukòvitx.El Mundo (22 de febrero de 2014).
Crisi, guerra a l'est i independència de Crimea En el context de l'EuroMaidan es va iniciar una sèrie de manifestacions de russòfils — en la seva majoria russos ètnics i ucraïnesos russòfons — oposats als esdeveniments ocorreguts a Kíiv i que anhelen estrènyer els seus vincles (o inclusivament integrar-se) amb la Federació Russa. Després diversos governs regionals van proposar referèndums i es va produir una intervenció militar, on les Forces Armades de Rússia es van desplegar en la península de Crimea i en Sebastòpol, amb l'objectiu, segons el Kremlin, de garantir la integritat dels ucraïnesos prorussos habitants de Crimea i les bases russes estacionades allà, fins que es normalitzés la situació sociopolítica; desoint els advertiments de no envair llançades pels Estats Units i Kíiv.«Rusia autoriza enviar su ejército a todo el territorio ucraniano».«Lavrov: "Los que ahora hablan de 'agresión' son los que polarizaron la sociedad ucraniana".
Prèviament, les autoritats de Crimea —d'ideologia prorussa— havien sol·licitat l'assistència del govern de Moscou després que el govern autoproclamat de Kíev — el cap en funcions del qual era Oleksandr Turtxínov— introduís una llei per abolir l'ús oficial de tota llengua diferent de l'ucraïnès.«"La Armada rusa en Crimea no interfiere en los asuntos internos de Ucrania"». El primer ministre de Crimea, Serguei Aksionov, havia assegurat que la idea del poble de Crimea no és separar-se d'Ucraïna, però volen protegir els seus interessos.«El mapa que explica la crítica situación de Ucrania y Crimea».
De manera independent als resultats del referèndum, l'Ajuntament de la ciutat de Sebastòpol va adoptar el 6 de març la decisió de formar part de Rússia com a territori federal, mentre que uns dies després, l'11 de març i al costat del Parlament de Crimea, va proclamar la seva independència d'Ucraïna, declarant la República de Crimea amb 78 vots a favor d'un total de 100 membres.«Minuto a minuto: Ucrania, ante la amenaza de la división». L'acció va ser considerada legítima per Rússia, però no pels Estats Units i el govern a Kíev.«Crimea parliament declares independence from Ukraine ahead of referendum». La Rada Suprema d'Ucraïna va amenaçar d'iniciar el procés de dissolució del Parlament de Crimea si les autoritats de la península continuaven amb el procés d'annexió a Rússia.«Minuto a minuto: Ucrania, a un paso de la desintegración».
El 18 de març va ser signat el tractat d'adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia.
Crisi a l'est ucraïnès i comanda de Rússia per anul·lar els comicis El 22 de febrer van començar al sud-est del país una sèrie de manifestacions a favor de Rússia. Amb posterioritat les protestes es van intensificar, qualificant-se com a conflicte social o «insurrecció separatista», i donant pas als enfrontaments armats que van incloure combats de diferents proporcions i la captura de presoners de tots dos bàndols, quan el govern a Kíev va començar una sèrie d'operacions militars per recuperar el control de diverses zones.«Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid».«Ukraine to deploy troops to quash pro-Russian insurgency in the east».«Аваков: В Славянске неизвестные захватили здания милиции» (en ruso).«Сторонники федерализации захватили здание горадминистрации Славянска» (en ruso).«Над зданием милиции в Славянске водрузили российский флаг» (en ruso). Anteriorment, activistes prorussos autoproclamaren la República Popular de Donetsk i la República Popular de Khàrkov.«Los prorrusos proclaman la independencia de dos regiones del este de Ucrania y Kiev culpa a Moscú». Després, va ser declarada també la República Popular de Luhansk.«There's Violence on the Streets of Ukraine—and in Parliament A news roundup for April 8».
L'excap de govern ucraïnès, Iúlia Timoixenko, va culpar a Rússia de la crisi i va assegurar que «els disturbis van ser organitzats pels serveis secrets russos i que Moscou intenta dividir a la població ucraïnesa a fi d'impedir les eleccions del 25 de maig».«“Rusia lleva a cabo una guerra no declarada contra Ucrania”». El govern rus, que ha criticat nombroses vegades les accions de Kíev, ha demanat anul·lar les eleccions en considerar que els comicis «no tenen sentit enmig dels enfrontaments violents». Un portaveu del Kremlin de Moscou va dir que les eleccions en el context de violència amb «absurdes».«Rusia considera "absurdo" celebrar elecciones en Ucrania» .
Barack Obama, el president dels Estats Units, i Angela Merkel, la canceller alemanya, van advertir a Rússia que enfrontarà sancions en sectors clau de la seva economia si interfereix amb les eleccions.«FF.
Referèndum sobre la unitat territorial El 30 d'abril, el Govern ucraïnès va anunciar que planeja dur a terme un referèndum sobre la unitat territorial del país el mateix dia de les eleccions. El govern s'ha mostrat disposat a concedir garanties addicionals a l'estatus de l'idioma rus en l'est del país. El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk també va avisar que hi haurà «una important remodelació del gabinet si no s'aconsegueix complir les aspiracions dels ciutadans».«Ucrania planea hacer un referéndum sobre unidad territorial coincidiendo con las elecciones».
Al mateix temps s'està convocant un referèndum en Donetsk per l'11 de maig on es consultarà sobre la independència de la República Popular de Donetsk«La República de Donetsk prepara a toda marcha un referéndum independentista» i un altre el mateix dia a Luhansk, on els habitants hauran de decidir si la regió manté el seu actual estatus dins d'Ucraïna o si volen que es converteixi en una entitat autònoma. Després hi haurà un altre el 18 de maig, on se'ls demanarà la seva opinió sobre si volen que la regió sigui independent o es converteixi en part de Rússia. Amb la proposta del 30 d'abril, el govern de Kíiv va pretendre anul·lar aquestes consultes.
El 5 de maig, el primer ministre ucraïnès va proposar una «consulta no vinculant», en lloc d'un referèndum, per determinar el nou model d'Estat. Latseniuk va presentar davant la Rada Suprema un projecte de llei sobre la celebració d'aquesta consulta el mateix dia de les eleccions. A més va encarregar al viceprimer ministre, Vladímir Groisman, que organitzi debats regionals i municipals sobre la reforma constitucional. El Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va titllar la proposta de «cínica» i «allunyada de la realitat» i també va dir que la consulta «no conduirà a res més que a un major agreujament de la crisi».«Kiev propone al Este prorruso una consulta no vinculante».
El president rus, Vladímir Putin, va cridar els sectors d'oposició al govern central de Kíiv a posposar el referèndum per a l'autonomia de Donetsk i Luhansk previst per l'11 de maig. El candidat a la presidència d'Ucraïna Petrò Poroixenko va assegurar que la situació en l'est d'Ucraïna podia millorar gràcies a aquesta crida.«Candidato a la presidencia de Ucrania: La situación mejora gracias al llamamiento de Putin». No obstant això, el 8 de maig els integrants de l'assemblea popular de Donetsk i el Consell Civil de Luhansk van decidir no ajornar la celebració del referèndum.«Los prorrusos de Ucrania desoyen a Putin y mantienen el referéndum separatista».
Sistema electoral Circumscripcions territorials miniatura|Mapa de les circumscripcions territorials per a les eleccions. (en ucraïnès) D'acord amb la Resolució de la Comissió Electoral Central del 19 d'octubre del 2009, al territori d'Ucraïna es van establir 225 districtes electorals per a les eleccions presidencials.Постанова ЦВК Про утворення територіальних виборчих округів для проведення виборів Президента України 17 січня 2010 року в Автономній Республіці Крим, областях, містах Києві та Севастополі (en ucraniano)Перелік територіальних виборчих округів, що використовуються для проведення позачергових виборів Президента України 25 травня 2014 року (en ucraniano) Després del control rus de Crimea, per l'adhesió de la península, el govern ucraïnès va informar que els ciutadans crimeans que van obtenir el passaport rus després de l'adhesió, conserven la nacionalitat ucraïnesa sempre que hagin conservat el passaport ucraïnès, permetent així participar en les eleccions presidencials i legislatives.«Рада определила правила жизни на оккупированных территориях» (en ruso).
Candidats 21 candidats van participar en les eleccions; set d'ells van ser designats per partits polítics, mentre que 15 s'autonominaren.
Els candidats podien nominar-se a si mateixos en la Comissió Electoral Central d'Ucraïna des del 25 de febrer fins al 30 de març de 2014. La data límit per a la inscripció de candidats va ser el 4 d'abril de 2014.
Llista de candidats inscrits Olha Bohomòlets (independent) (recolzada pel Partit Socialista d'Ucraïna)« Twenty-three candidates to run for Ukraine's presidency » , 3 avril 2014At the presidential elections SPU will support Olha Bohomolets . Iuri Boiko (autonominado) Mikhaïlo Dobkin (Partit de les Regions) Andrí Hrinenko (independent) Anatoli Hritsenko (Posició Civil)«ЦВК зареєструвала кандидатами в президенти Тягнибока, Гриценка та ще двох». Valeri Konovaliuk (independent) Vassil Kuibida (Moviment de les Persones d'Ucraïna) Renat Kuzmín (independent) Oleh Liaixkò (Partit Radical) Mikola Malomuj (independent) Petrò Poroixenko (independent) (recolzat per UDAR) Vadim Rabinòvitx (independent) Volodímyr Sarànov (independent) Serhí Tihipko Oleh Tiahnibok (Svoboda) Iúlia Timoixenko (Batkivxina) Dmitrò Iàroix (autonominat)
Candidats retirats Abans del termini Natalia Korolevska (independent), es va retirar l'1 de maig. Oleg Tsariov (acte-nominat), es va retirar el 29 d'abril.
Després del termini Oleksandr Klimenko (Partit Popular d'Ucraïna), es va retirar el 17 de maig i va recolzar a Petró Poroshenko. Zorian Xkiriak (independent), es va retirar el 10 de maig.