és un antic pilot de motociclisme italià que va guanyar tres Campionats del món i tres d'Itàlia de 125cc al tombant de la dècada del 1970, sempre amb Morbidelli o la seva successora, . El 2003 fou nomenat Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (al costat d'altres campions italians com ara Giacomo Agostini, Bruno Ruffo, Eugenio Lazzarini i Carlo Ubbiali) i el 2019 li fou atorgat el Collare d'oro al merito sportivo.

Carrera esportiva Bianchi va debutar en competició amb una 60 a Cesenatico el 1968. Va seguir corrent amb la petita motocicleta milanesa fins al 1971 i durant aquesta etapa va obtenir bons resultats, tant en curses de velocitat com en pujades de muntanya. El 1972 va esdevenir pilot oficial de Minarelli i va guanyar el Campionat de Muntanya d'Itàlia en la categoria de 50cc, títol que va repetir els dos anys següents.

Bianchi va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el amb una . El va córrer com a comodí de Minarelli i l'any següent va ser contractat primer com a membre de l'equip i després com a pilot principal per Morbidelli, amb la qual va debutar el i va acabar la temporada com a subcampió del món darrere del seu company d'equip Paolo Pileri. El va guanyar el seu primer títol mundial de 125cc després de guanyar sis Grans Premis (Àustria, Alemanya, Iugoslàvia, Països Baixos, Suècia i Finlàndia) i superar per 23 punts a l'espanyol Ángel Nieto a la classificació general. El va revalidar el títol de manera encara més clara: set victòries, dos segons llocs i 131 punts a la general.

El va tornar a Minarelli, on va tenir l'oportunitat de guanyar quatre curses, tot i que finalment va acabar tercer a la classificació general. Les coses van anar encara pitjor el i es va haver de conformar amb una sola victòria (Suècia) i va acabar desè a la classificació general. El va decidir de tornar a Morbidelli, anomenada ara "MBA" després d'haver-se associat amb Benelli el 1974. Amb la MBA va guanyar el seu tercer títol mundial de 125cc.

A aquest tercer campionat el van seguir llargs períodes de crisi i experiments tècnics que van acabar amb dues temporades fluixes (-) amb la Sanvenero (marca successora de MBA). El , Bianchi va tornar a destacar en quedar tercer al mundial de 80cc amb una , mentre que el semblava disposat a guanyar de nou el mundial de 125cc amb la MBA, però un problema mecànic el va endarrerir en la darrera. cursa, el , i Fausto Gresini va guanyar la cursa i el títol mundial.

A partir de i fins a la seva retirada de les curses el , Bianchi va poder guanyar només un Gran Premi amb la Seel 80.

Resultats al Mundial de motociclisme

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Punts Posició Victòries 125cc Yamaha - - - 5 - - - - - - - - 6 22n 0 125cc Minarelli - - - 3 - - - - - - 10 17è 0 125cc Morbidelli - 4 2 2 2 2 2 2 - - 72 2n 0 125cc Morbidelli 1 1 1 1 - 1 1 - 1 901r 7 125cc Morbidelli - 2 1 1 1 1 1 9 1 2 1 - 1311r 7 125cc Minarelli 1 - 3 1 - - 1 1 - - - - 70 3r 4 125cc Minarelli - - - - - 7 -

|style="background:#FFFFBF;"| 1

|style="background:#DFFFDF;"| 5

|style="background:#FFDF9F;"| 3 | 35 ! 10è | 1 |- ! ! 125cc ! MBA |style="background:#FFFFBF;"| 1 |style="background:#FFFFBF;"| 1 |style="background:#DFDFDF;"| 2

|style="background:#DFFFDF;"| 4 |style="background:#DFFFDF;"| 4 |style="background:#DFDFDF;"| 2 |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#DFFFDF;"| 5 |style="background:#DFFFDF;"| 7

| 90 |style="background:#FFFFBF;"|1r | 2 |- ! ! 125cc ! MBA |style="background:#DFFFDF;"| 5 |style="background:#FFDF9F;"| 3

|style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#DFDFDF;"| 2 |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#DFFFDF;"| 4

|style="background:#DFFFDF;"| 4

| 84 !| 3r | 0 |- ! ! 125cc ! Sanvenero |style="background:#DFFFDF;"| 6 |style="background:#FFDF9F;"| 3

|style="background:#DFDFDF;"| 2

|style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#DFDFDF;"| 2 |style="background:#FFDF9F;"| 3

| 59 ! 4t | 0 |- ! ! 125cc ! Sanvenero

|style="background:#EFCFFF;"| NC |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#FFDF9F;"| 3 |style="background:#EFCFFF;"| NC |style="background:#EFCFFF;"| NC |style="background:#EFCFFF;"| NC |style="background:#CFCFFF;"| 13 |style="background:#DFFFDF;"| 7 |style="background:#DFFFDF;"| 5

| 40 ! 8è | 0 |- ! rowspan=2| ! 80cc ! Rieju |style="background:#FFFFBF;"| 1 |style="background:#FFFFBF;"| 1 |style="background:#DFFFDF;"| 4 |style="background:#DFDFDF;"| 2 | |style="background:#EFCFFF;"| NC |style="background:#DFFFDF;"| 6 |style="background:#DFFFDF;"| 4

|style="background:#DFFFDF;"| 6

| 68 !| 3r | 2 |- ! 125cc ! MBA |style="background:#EFCFFF;"| NC

| 0 ! - | 0 |- ! ! 125cc ! MBA |style="background:#FFFFBF;"| ''1 3 1 4 1 5 5 2 2 NC 99 2n 3 80cc Seel 4 5 NC 3 6 NC - 1 - 44 8è 1 125cc Seel 7 5 11 4 NC 7 7 10 9 6 - 34 8è 0 125cc MBA 5 4 5 NC 5 NC 2 6 NC NC NC 43 7è 0 125cc Cagiva - 4 NC NC 9 12 NC NC NC NC 25 24 19è 0 125cc Seel - - - - NC - - - - - - - 0 - 0

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Article biogràfic a Motociclismo.es

Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat italians Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc Categoria:Guanyadors italians de Grans Premis de velocitat Categoria:Campions d'Itàlia de motociclisme de velocitat Categoria:Comendador de l'orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Pilots de motociclisme de l'Emília-Romanya Categoria:Persones de Rímini Categoria:Pilots de 80cc Categoria:Nascuts el 1952