El sofre és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup del sofre. El nom prové de l'anglès, introduït cap al 1390; també es coneixia com a brimstone. Theophrastus (300 aC) va escriure μαλώδης referint-se al sofre. Caley i Richards (1956) van fer una anàlisi i traducció de Περι Λιθον (Peri Lithon) i van suggerir que μηλώδης podia significar groc codony. És un polimorf de la rosickýita i del sofre-β.
Classificació El sofre es troba classificat en el grup 1.CC.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements natius; C per a Metal·loides i no metalls i C per a Sofre-seleni-iode; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb la rosickýita, el seleni i el tel·luri. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.5.1 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi metalls i no metalls; 2 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Dins la classificació de Dana comparteix grup amb la rosickýita.
Característiques El sofre és un mineral de fórmula química S₈. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5 a 2,5. Els cristalls són normalment piràmides biacabades de color groc o groc marronós; els cristalls tabulars i disfenoïdals són menys comuns. A vegades també es troba com a pols groga tot recobrint altres superfícies. Comportament tèrmic El seu punt de fusió és de 113 graus centígrads; a conseqüència d'això, el sofre presenta fàcilment combustió, tot produint una flama blava.
Formació i jaciments El sofre natiu es forma típicament en ambients amb activitat volcànica, com a sublimat dels gasos volcànics i se sol trobar associat al realgar, el cinabri i altres minerals. També es troba en vetes i com a producte d'alteració d'alguns minerals sulfurs. També pot ésser format biogènicament. S'ha descrit en tots els continents. L'estiu de 2024 el rover Curiosity va trobar cristalls de sofre a la superfície del planeta Mart, concretament a Gediz Vallis, de manera completament inesperada.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a la galeria de la Font del Metge de la mina Maria Magdalena (Ulldemolins, Tarragona).
Referències
Bibliografia
Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 140-144. Ventriglia U. – (1951) Sulla struttura dello zolfo rombico. Periodico di Mineralogia – Roma p. 237-255. Acta Crystallographica (1987): C43: 2260-2262. Gaines, Richard V., H. Catherine, W. Skinner, Eugene E. Foord, Brian Mason, Abraham Rosenzweig (1997), Dana's New Mineralogy : The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana: 30. Pagano, R.(2002), Artificial "Sicilian" Sulfurs, Mineralogical Record,vol. 33. No. 2, pp149-154. Peterson, R.C., Kyser, K., Pagano, R., Klassen, K. (2003)Sulfur Isotope Analysis for the Identification of Sulfur Sources, Mineralogical Record, vol. 34, No. 2, p. 171-175.
Categoria:No-metalls natius
Categoria:Minerals trobats a Catalunya