Benet Morató i Maynou (Granollers, 3 de juliol de 1891 - Madrid, 26 de juliol de 1958) fou un músic català, director d'orquestra de cambra i simfònica, compositor de sardanes i sarsueles, i pedagog.
Biografia Als 14 anys, començà a estudiar música a l'Acadèmia d'Enric Granados a Barcelona, fins que hi acabà la carrera de piano. Posteriorment, estudià harmonia, composició i orquestració, i a París tingué pel mestratge de Vincent d'Indy. Proposat pel mestre Granados, dirigí diverses representacions de l'obra Goyescas als Estats Units, i creà una orquestra dedicada únicament a interpretar música espanyola, sobretot a l'Amèrica del Nord. L'any 1917 fou nomenat director del Conservatori de Música de Vic i dirigí, també, l'Orfeó Vigatà i l'Orquestra de Cambra del Conservatori (on hi tocà un jove Segimon Claveria). A la seva estada vigatana col·laborà amb la Revista de Vich.
A partir del 1922 establert a Madrid, el 1924 Morató va ser nomenat director musical del Teatro Calderón, i també dirigí la Junta Nacional de Música, l'orquestra del Teatro Albéniz i la de la companyia de revista del Teatro Alcázar.
Fou autor de diverses sarsueles, d'una vintena de sardanes i d'un cert nombre de ballables; el seu fons es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Com a homenatge al músic i compositor, Granollers li dedicà un cèntric carrer, en recordança.
Obres Selecció
Música per a l'escena Añoranzas, amb llibret de Fernández Sevilla i Carreño, estrenada el 13 de juny del 1929 Canción de siega, sarsuela en un acte, amb llibret de Francisco Prada Blasco i Luis Calvo, estrenada el 1931 per la companyia de Marcos Redondo al Teatre Novedades (Barcelona) El cant del pirata, sarsuela en un acte (1912), lletra de Jaume Serra, estrenada per l'orquestra "La Moderna" al Casino de Granollers el 5.10.1912 Los chalanes, entremés sevillano (1929), amb llibret de Luis Fernández de Sevilla i Anselmo C. Carreño La emboscada, estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires La guardia imperial (1929), sarsuela en dos actes amb llibret de Manuel González de Lara i Hermenegildo de Bonis Ybáñez Guzlares, sarsuela en dos actes amb lletra de Fernández Sevilla i Carreño, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid (09/11/1928) Los leones (1931), sarsuela en dos actes i set quadres, amb llibret d'Antonio Ramos Martín i Emilio Ferraza Revenga Muñecos de teatro (1941), amb llibret d'Agustín Embuena i Guillermo Ordeñana, estrenada a les "Galas Infantiles" del Teatro Fontalba el 9.10.1941
Somni d'amor, òpera en un acte (1905), amb llibret d'Emili Botey Pallarès Sucedió en Oriente, opereta en dos actos, llibret i música de Benet Morató Tempestades del alma, zarzuela en un acto y cuatro cuadros, amb llibret d'Enric Margarit Fàbrega
Sardanes La campana de la llegenda (1911) Conte de fades (1914), versió per a banda La nit de Nadal (1917), premiada als Jocs Florals
Les espigolaires i l'ocellet (1920), sardana vocal per a 6 veus mixtes L'estudiant de Vic (1922) Com vares tururururú (1923) La Font del Desmai (1924) L'aplec de les bruixes (1933)
Enyorança (1949) Contrapunt (1950) El cant del cucut (1950) L'aplec de tardor (1950) Maria Lluïsa (1950)
Altres obres
Ausencia eterna (1941), marxa fúnebre dedicada a Josep Serrano El bruixot de l'Aràbia (1947)Registre de la Propietat Intel·lectual, referències 134003 i següents En un carmen gitano: scherzo-danza, op. 106
Himne a la primavera, per a chors i orguestra (1918, amb lletra de Jaume Collell
Impromptu, o Danza de los celos, op. 79 Juny, poema per a chor, orquestra y solos (1923), amb lletra de Morató i de Ramon Torres
Sobre el text homònim de Gustavo Adolfo Bécquer
Plor (1910), marxa fúnebre per a piano Romances de otoño (1946) El ruc entremaliat (1947) Sonata per a piano i violí, op. 7, premiada a Berlín (1931)
Cançons: Amorosa (1913, amb lletra de Sebastià Farnés; La farigoleta (1917, lletra de Jacint Verdaguer); Los hijos de Don Juan (lletra de Guillermo Hernández Mir); Juan Pirata (1931, lletra de Justo Rocha); ; Noite de lua (lletra de Manuel Roel Longueira); Posta de sol (1913, lletra de Jaume Serra); Ressó d'un amor (1918, lletra de Felip Graugés); Siau nostre escut, càntic a la Verge (1917, amb lletra de Jacint Verdaguer); El vailet (1913, amb lletra de Jaume Serra); Música de ball: Alegroia, masurka (1909); Ay, la peque, schotis (lletra de Catalina Vivas Rollán); El botones de Perico (lletra de Ramón Peña Ruiz); ¡Dalí!...schotis (1952, lletra de Ramón Peña); Ensueño (lletra de Manuel Fernández Palomero); El más pintao, pasodoble (1933); Mi pañuelo bordado, schotis (lletra de Catalina Vivas); Retorn a la pàtria, marxa pasdoble (1914); Tresor d'amor, vals Boston (1909)
Referències
Categoria:Compositors de sardanes catalans del sud contemporanis Categoria:Músics granollerins Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors del Vallès Oriental Categoria:Nascuts el 1891 Categoria:Morts el 1958 Categoria:Compositors de sardanes del segle XX Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX