Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració». Aquest moviment es basa, a grans trets, en l'esperit crític, que trenca abruptament amb el principi d'autoritat, en el predomini de la raó i la seva fonamentació en l'experiència. Aquesta estructura del saber té com a conseqüència que la filosofia i la ciència siguin les disciplines més valorades. Aquest període ha estat conegut en la Història de les Idees com a "Segle de les Llums" o "Segle de la raó". La seva característica més rellevant és la cerca de la felicitat humana a través de la cultura i el progrés. Les noves idees associades al pensament il·lustrat van fer que l'art i la literatura s'orientessin cap a un nou classicisme (Neoclassicisme), del que es deriva l'adjectiu "neoclàssic". En literatura es busca l'expressió moderada de les emocions, i emular normes i regles clàssiques (recuperades gràcies als descobriments arqueològics d'aquest període). Al mateix temps es va valorar l'equilibri i l'harmonia com el principi estètic dominant. Tradicionalment s'ha tendit a afirmar que contra tanta rigidesa es va reaccionar a la fi de segle, produint-se una volta al món dels sentiments, atorgant-li el nom de "Prerromanticisme". Per a alguns autors com Marta Manrique Gómez en la línia de l'historiador de la literatura Russeld P. Sebold el romanticisme no es constitueix com una reacció contra formes obsoletes sinó com el desenvolupament d'una manera d'expressió prèviament imbricat en els autors que reconeixem canònicament com il·lustratsMANRIQUE GÓMEZ, MARTA: Algunas consideraciones fundamentales en torno a la genésis y desarrollo del romanticismo español
Context històric miniatura|Batalla de Denain. El comença amb la guerra de Successió espanyola (1701-1714). Les potències europees, preocupades davant el poder hegemònic del rei francès Luis XIV, unit al fet que el seu net Felip d'Anjou havia estat nomenat hereu al tron d'Espanya per Carles II, van formar la Gran Aliança i van recolzar l'intent de l'arxiduc Carles d'Àustria per accedir a la corona. Després del Tractat d'Utrecht, Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya (1700-1746), encara que això va implicar la pèrdua dels seus dominis europeus; Menorca i Gibraltar. Al 1724, va abdicar a favor del seu fill Lluís I, però en morir aquest últim alguns mesos després, va tornar a assumir el tron espanyol. Durant el seu regnat va desenvolupar una política centralista i va reorganitzar la Hisenda Pública.
Després de la mort de Felip V, el va succeir Ferran VI (1746-1759), el qual, amb l'ajuda els ministres Carvajal i el marquès de l'Ancorada, va millorar les comunicacions i els camins del país, va fomentar les construccions navals i va afavorir el desenvolupament de les ciències.
Després de la monarquia de Ferran VI, el seu germanastre Carles III el va succeir al tron. Prototip de monarca il·lustrat, va comptar amb l'assistència d'importants ministres, com Floridablanca, Campomanes, Aranda, Grimaldi i el marquès de Squillace. Sense sortir del model de l'Antic Règim va modernitzar el país, va repoblar Serra Morena, va afavorir l'ensenyament, el comerç i les obres públiques.
Durant el regnat de Carles IV, va esclatar la Revolució francesa (1789). Aquest va abdicar donant el poder al seu fill Ferran VII, després de la invasió pels francesos el 1808.
La Il·lustració a Europa miniatura|Portada de L'Enciclopèdia (1751). Cap a les últimes dècades del , va entrar en crisi a Europa el sistema de l'Antic Règim, basat en el predomini de dos estaments; eclesiàstic i nobiliari sotmesos a una monarquia absoluta. En aquest segle, Europa va revisar críticament l'ordre establert. Proposa, enfront del pensament anterior la raó com a mètode universal del coneixement, la crítica sistemàtica i impulsa com a base de l'epistemologia el mètode experimental i els estudis basats en el propi raciocini enfront de l'argument d'autoritat que va sostenir el pensament en segles anteriors.
El saber es va desplaçar des de les reunions cortesanes fins als salons burgesos, cafès o les institucions culturals. Es va sentir la necessitat de viatjar per motius d'estudi o plaer, de conèixer altres idiomes, de realitzar esport per enfortir el cos o de millorar les condicions de vida dels ciutadans. Existia a més un gran cansament de l'exuberància ornamental barroca i de la seva dificultat conceptista; es desitjava major claredat i un major equilibri; per això a Roma neix, contra els excessos culterans del Marinisme, sota l'impuls que li presten els crítics Giovanni Mario Crescimbeni i Giovanni Vincenzo Gravina, l'Acadèmia de l'Arcàdia o dels Arcades el 1690, la qual, mitjançant les seves sucursals o coloniae escamparà per tot Itàlia l'ideal del bon gust o buon senso i de la tornada a la literatura clàssica.
En aquesta nova actitud, l'il·lustrat és un filantrop que es preocupa pels altres, proposant i escometent reformes en els aspectes relacionats amb la cultura i la societat. Defensen la tolerància religiosa, es practica l'escepticisme i fins i tot s'arriba a atacar a les religions. En oposició a les monarquies absolutes, Montesquieu va defensar les bases del constitucionalisme modern amb la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Els il·lustrats volien gaudir de llibertat i triar als seus propis governants. Tot això va inspirar el lema de la Revolució francesa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.
Les teories il·lustrades van tenir el seu origen a Anglaterra, encara que van trobar el seu màxim auge a França, on van ser recollides en la Encyclopédie (Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis, 1751-1772), editada per Jean le Rond d'Alembert i Denis Diderot. En aquesta obra es van recollir tots els sabers existents de l'època, per ordre alfabètic. Aquesta obra neix de la intenció de fer accessible a tots els ciutadans la totalitat del saber de l'època.
Les Llums a Espanya Antecedents del reformisme: els novatores del A causa de l'existència de la Inquisició, el desenvolupament científic durant l'època dels Àustries es va veure minvat per la possibilitat efectiva de la censura. El retard, en conseqüència, pel que fa a Europa es manifesta com a evident al començament del . Així i tot alguns intel·lectuals no van abandonar la recerca desenvolupant els seus estudis en matèries com l'astronomia, la matemàtica o la botànica. A més van difondre les teories científiques de Galileo Galilei, Kepler, Linneo o Isaac Newton. Entre els novatores destaquen: Juan de Cabriada, Antonio Hugo de Omerique, Juan Caramuel, Martínez, Tosca i Corachán. Al , el llegat que van deixar, va ser continuat per altres científics com Jorge Juan, Cosme Bueno, Antonio de Ulloa, etc.
Penetració de les llums a Espanya Després de la guerra de Successió els borbons es van trobar amb una Espanya sumida en la misèria i la ignorància. La península Ibèrica tenia amb prou feines set milions i mitg d'habitants. Amb una concepció política francesa, Felipe V va enfortir el poder monàrquic i va potenciar un procés de centralització de la nació, abolint els furs i les lleis dels territoris de la Corona d'Aragó. L'Església va mantenir el seu domini, malgrat l'expulsió en 1767 d'ordes religiosos com la Companyia de Jesús. D'altra banda, el poble pla, format per ramaders, agricultors, funcionaris i marginats, mancava de drets. Els monarques gradualment van ser reduint alguns privilegis a l'aristocràcia hereditària i van adoptar una postura regalista enfront de l'Església, amb la finalitat de realitzar una sèrie de reformes bàsiques. A la fi de segle, havia millorat la qualitat de vida dels espanyols, com així ho demostra l'augment de la població en gairebé tres milions d'habitants, xifra no obstant això menor a la d'altres països europeus.
Les idees il·lustrades van anar entrant a Espanya a través de diverses vies: miniatura|Portada de la primera edició de Fundació i estatuts de la Reial Acadèmia Espanyola (1715). La difusió de les idees d'alguns il·lustrats com Gregorio Mayans, Martín Sarment i Benito Jerónimo Feijoo. La propagació de les idees enciclopedistes franceses (Rousseau, Voltaire, Montesquieu), malgrat la censura de l'època per evitar la seva introducció a la Península i la vigilància de la Inquisició. Les traduccions de llibres francesos de tots els gèneres i la contractació de professors estrangers o erudits en determinades matèries. Els viatges d'estudi, coneixement de la vida i costums europeus realitzats pels erudits i intel·lectuals. L'aparició de diaris o publicacions on les idees il·lustrades es difonien. La creació d'una sèrie d'institucions culturals i de Societats econòmiques d'amics del país destinades a promoure el progrés social i econòmic d'Espanya mitjançant la reforma de les pràctiques tradicionals. La primera de les societats es va fundar al País Basc el 1765, i aviat es van difondre per tot la nació. Estava constituïda per il·lustrats procedents de l'aristocràcia, la burgesia i el clergat. En aquest segle es van crear organismes de gran importància, com la Reial Acadèmia Espanyola, fundada per ocupar-se de la llengua espanyola i la seva literatura. El seu lema era Neta, fixa i dona esplendor. Aquesta societat pretenia establir normes per a l'ús correcte del llenguatge, i el seu primer esforç es va destinar a l'elaboració d'un Diccionari de la llengua castellana, conegut avui com a Diccionari d'Autoritats, en sis volums (1726-1739). En ell es pot trobar l'etimologia de cada paraula, i cada accepció va acompanyada d'un breu text d'un escriptor cèlebre que demostra l'existència d'aquesta accepció. Altres institucions que van sorgir en aquella època van ser la Biblioteca Nacional (1712), la Reial Acadèmia de la Història (1738), el Real Jardí Botànic (1755), la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando (1751), la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1752) i el Museu del Prado (1785). La màxima esplendor de la Il·lustració a Espanya va ser durant el regnat de Carles III, i la seva decadència, per les dates de la Revolució francesa (1789) i la invasió napoleònica de la península Ibèrica el 1808. Els reformadors, malgrat comptar amb el suport de la Corona, no van obtenir el reconeixement dels grups privilegiats; molts van ser qualificats d'extrangeritzants i acusats d'atemptar contra la tradició i l'ensenyament religiós. Després de la Revolució francesa, alguns van ser perseguits, i fins i tot, empresonats.
L'espanyol al En aquest segle, es lliura una lluita a favor de la claredat i naturalitat del llenguatge artístic, en la qual molts escriptors combatien contra les restes que encara sobrevivien de l'estil Barroc, és a dir, la utilització d'artificis a la qual havia arribat el Barroc tardà.
El llatí era utilitzat a les universitats com a llengua acadèmica, però a poc a poc es va anar substituint en aquest paper. Volien tornar a l'esplendor del Segle d'Or com a llengua literària, però per a això era necessari desenvolupar formes d'expressió concordes amb les ciències experimentals europees, labor que van desenvolupar Feijoo, Sarment, Mayans, Jovellanos, Forner, Capmany, entre d'altres. L'any 1813, després de la Guerra de la Independència, la Junta creada per la Regència per realitzar una reforma general de l'ensenyament, va ordenar la utilització exclusiva de l'espanyol a la universitat.