La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya. El municipi és a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.
La Bisbal és coneguda per la seva ceràmica i pels dolços de les seves pastisseries. És la capital de la ceràmica de Catalunya.
Del 14 al 18 d'agost se celebra la Festa Major de la població en honor a la patrona, Maria.
Els divendres se celebra el mercat setmanal, d'origen medieval. L'atorgament del privilegi de celebració d'un mercat els divendres que va fer el rei Jaume II és un fet que s'emmarca en el context de la fi del comtat d'Empúries.
Tot i que té el títol de ciutat, atorgat per Alfons XIII l'any 1906, els bisbalencs es refereixen a la Bisbal com a poble, ja que la vida social és més semblant a la d'un poble que a la d'una ciutat.
Geografia (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi de la Bisbal d'Empordà, situat al centre del Baix Empordà, limita al nord amb Corçà i Ullastret, a l'est amb Forallac i a l'oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. A més de la ciutat, formen part del terme els pobles de Castell d'Empordà i Sant Pol. A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga. La serra dels Perduts, amb l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, és la frontera natural del sud del terme.
Altres corrents d'aigua de règim torrencial que drenen el terme, a part del Daró, són la riera del Vilar, que aflueix al Daró per la dreta, i les seves tributàries, les rieres de Sant Pol i de Fitor i el torrent de la Marqueta o el torrent del Raig, que vessa directament al Daró dins el nucli urbà de la Bisbal en un darrer tram cobert.
Història L'origen Diverses vil·les romanes s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles i formaven els nuclis de població de Fontanetum (la Bisbal), Fonsedictus (Fonteta) i Perductus (Sant Pol). Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any 881. El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un vescomte. Fontanetum serví de punt de partida per a aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es constituí en parròquia l'any 904. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un castell al . Aquesta fortificació disposava d'una cúria, amb batlle, jutge, notari, saig i pregoner per a administrar justícia. El càrrec de batlle, que també ocuparen dones, fou hereditari durant prop de dos-cents anys.
La vila medieval Durant la baixa edat mitjana la Bisbal estava emmurallada, una protecció que es completava amb baluards, fossats i diverses torres. Existien quatre portals a través dels quals s'accedia al nucli: un al camí que duia a Girona, un altre al camí de Palamós, un altre encarat a Calonge i un quart, posterior, al camí de Torroella de Montgrí. Els carrers eren irregulars, estrets i sinuosos, una característica de les viles de domini feudal. El centre de la vida social era la plaça Major, llavors porticada. Hi havia també un call jueu: un carrer amb pòrtics i en forma de ziga-zaga perquè no se'n pogués veure l'interior. L'aljama es completava amb l'avui desapareguda Torre dels Jueus, on hi podria haver hagut la sinagoga. El barri fou saquejat el 1285 i el 1391, i abandonat definitivament pels jueus a mitjan .
El 1322 Jaume el Just va donar el permís de celebració de mercat els divendres, costum que encara subsisteix. Poc després es va rebre l'autorització per formar un consell municipal, com les viles de jurisdicció reial. Els caps de casa es reunien al pati d'armes del castell un cop l'any i triaven per sorteig els membres que formarien el consell, que llavors havien de rebre el vistiplau del bisbe, qui a la vegada nomenava el batlle i la cúria. Els 40 consellers exercien funcions consultives, legislatives i de supervisió. Dictaven, per exemple, les normes sanitàries o morals. Al la Bisbal ja tenia una milícia popular de 200 homes, una escola de minyons i de gramàtica i filosofia, hospital, orgue a l'església i rellotge al campanar. Cap a l'any 1440, el bisbe atorgà representació als pagesos al consell municipal: la meitat dels consellers. Els pagesos vivien en masos fora de la muralla i estaven subjectes al règim feudal. Les desavinences entre pagesos i vilatans, especialment a l'hora d'establir els impostos, van propiciar vers el 1567 la divisió del consell en dos òrgans diferents, un per a cada estament, i es van reduir els membres a 12 per consell. El territori, doncs, va quedar dividit en dues administracions: gairebé tot estava governat pels pagesos o "universitat forana", mentre que els vilatans o "universitat de la vila" tenien jurisdicció al nucli emmurallat, als ravals i als horts al voltant d'aquests. miniatura
Creixement i prosperitat La vila es començà a expandir al amb petits ravals que acabaren formant un barri al sud-oest, al . L'augment de població va convertir la Bisbal en el poble més gran de la comarca, fet que s'explica pel despoblament de la costa en benefici de l'interior i per la immigració occitana. A partir del període de la Il·lustració, els viatges d'alguns petits nobles comerciants i menestrals a França van introduir les idees revolucionàries. Després de la Guerra de Successió Espanyola, Felip V d'Espanya suprimeix el sistema d'elecció del consell municipal i en redueix a set membres nomenats per ell mateix; això provoca protestes d'alguns nobles, que es neguen a acceptar el càrrec. Pel que fa a l'activitat econòmica, el és una època d'expansió de l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'artesania. Cap a la fi de la centúria habitants de més de cinquanta pobles participaven en el mercat setmanal, tant de la costa com de Barcelona, i hi havia més de 150 treballadors a la vila, d'oficis molt diversos. També s'hi desenvolupà molta activitat musical.
Hi hagué un important augment de població al : de 1.557 habitants l'any 1718 a 3.389 el 1787. La construcció de noves cases va donar lloc a la formació dels carrers Nou, del Pont, Santa Llúcia, Hospital, del Carme o del Convent, i el nou carrer Ample es va convertir en la via principal. Paral·lelament, es començà a enderrocar la muralla. Poc després hi hagué un episodi bèl·lic destacat durant Guerra del Francès: el 1810 les tropes del general O'Donnell atacaren la vila i en foragitaren els francesos, comandats pel general Schwartz.
La Bisbal, cap de partit 102px 240pxLes Voltes i el passeig Marimon Asprer, a la dreta del Daró, dues construccions de mitjan . miniatura|375x375px|Pont Nou i tren petit a la Bisbal, al 1929 A partir de la divisió provincial d'Espanya de 1833, la Bisbal fou designada cap de partit judicial d'un territori que englobava bona part del Baix Empordà; els jutjats s'instal·laren al castell. En aquest moment hi havia diverses activitats industrials, sobretot tapers, blanquers, fariners i rajolers. La pagesia encara tenia un pes important en l'economia. Pel que fa al comerç, a part del mercat setmanal hi havia quatre fires anuals: la de cinquagesma, la de Sant Pere, la de la Mare de Déu de setembre i la de cap d'any. Vers el 1850 s'obrí la carretera de Girona i s'hi aixecaren les Voltes, un passeig porticat dissenyat per l'arquitecte Martí Sureda que es convertiria en el centre de l'activitat social i urbana. Més endavant, el 1887, travessà la carretera el Tramvia del Baix Empordà o Tren Petit, que feia la ruta Girona-Palamós amb una estació a la Bisbal. En aquesta època també es formà el passeig Marimon Asprer, a la riba esquerra del riu Daró.
Les associacions culturals amenitzaven la vida social de la població: el Centro Republicano, l'Escut Emporità (de la classe mitjana i benestant) i l'Ateneu Pi i Margall (de les classes populars). També hi havia casinos i la burgesia bastí el Teatre Principal, que acollia tota mena de representacions i actes. El 1906 la Bisbal rebé el títol de ciutat per Reial Decret d'Alfons XIII.
Durant la dictadura franquista, la ciutat va créixer amb l'aparició de noves urbanitzacions, acompanyades d'una forta especulació del sòl. En són exemples el barri de la Guardiola i l'edifici de Torre Bisbal, d'onze plantes, sovint qualificat com a "nyap urbanístic". En la dècada del 1950 es rebé un important flux migratori de la localitat andalusa de Cuevas Bajas. El 1975 s'annexionà el municipi veí de Castell d'Empordà.
Foc de la Bisbal La vila visqué un dels episodis importants de la insurrecció federalista de 1869, el Foc de la Bisbal. S'hi enfrontaren les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana d'uns dos mil homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.
Capital de comarca La Generalitat de Catalunya ja havia designat la Bisbal com a capital del Baix Empordà en la divisió comarcal de 1936, que quedà suspesa amb l'arribada de la dictadura. Amb el retorn de l'autogovern, es restaurà aquesta condició, qüestionada especialment per l'Ajuntament de Palafrugell, i es creà el Consell Comarcal. Les primeres eleccions municipals democràtiques portaren un govern amb la UCD i ERC.
Capital de la ceràmica La Bisbal d'Empordà és la capital de la ceràmica de Catalunya, el KM 0 de la indústria de la ceràmica catalana. L'ofici de ceramista és el més típic de la població. Al municipi hi ha un museu dedicat a la ceràmica, el Terracotta Museu. Al Terracotta Museu s'hi expliquen els més de 500 anys de tradició terrissaire bisbalenca. Es pot comprovar la importància d'aquesta activitat a la Bisbal gràcies a un paisatge urbà caracteritzat per les esveltes siluetes de les xemeneies i per les nombroses botigues de terrissa i de ceràmica, estratègicament situades en el famós carrer de l'Aigüeta. miniatura|Ceràmica de la Bisbal en una botiga del carrer de l'Aigüeta|377x377px Actualment, la Bisbal compta amb més de 35 tallers ceramistes actius. Destaca la qualitat de l'argila vermella. El municipi també compta amb una Escola de Ceràmica.
Des de finals de 2021, la Bisbal és considerada una Crafy City reconeguda pel World Craft Council (WCC). Es tracta de la primera World Crafy City de l'Europa continental i la cinquena ciutat europea en rebre aquest reconeixement.
Una de les gegantes de la Bisbal, la geganta Rufina, representa una noia ceramista, a més de dur el nom de Rufina, que és la patrona dels ceramistes.
Marca 'Ceràmica de la Bisbal' Els ceramistes bisbalencs treballen sota la marca registrada “Ceràmica de la Bisbal”, que és un distintiu protector a nivell de la Unió Europea. Amb la marca es reconeix la singularitat de les peces de ceràmiques fetes al municipi bisbalenc. L'àmbit geogràfic que protegeix la marca inclou la Bisbal d'Empordà i la seva zona d'influència. El reglament estableix que l'àmbit territorial d'aplicació de la marca són les zones productores incloses en els municipis de la Bisbal d'Empordà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà, Forallac, La Pera, Rupià, Foixà, Ultramort, Serra de Daró, Gualta, Fontanilles, Ullastret, Parlavà, Palau-Sator, Pals i Torrent.
Monuments i llocs d'interès Castell Palauminiatura|El Pont Vell amb el Castell Palau al fons a l'esquerra|360x360px Església de Santa Maria El Call Jueu Ajuntament Vell Les Voltes El Convent El Pont Vell El Passeig Marimon Asprer Església de la Pietat Torre Maria Terracotta Museu Volta de la Mel Can Llac Can Veí
En el cementiri hi ha la tomba de Ralph Elman (Londres, 1907 - Pals, 1983), violinista que va treballar amb The Beatles.
Activitats econòmiques