miniatura|Dos pastorets amb sengles samarres La samarra, gec de pastor o pellissa és una peça de roba d'abrigar feta de pell amb la seva llana o pèl, normalment de moltó o xai, utilitzada per a protegir-se del clima fred o de la pluja. En català, el mot ha originat el diminutiu samarreta, que designa la peça de punt que es porta com a abrigall immediat del cos.
Etimologia 'Samarra' ve del basc zamar (zamarra en cas absolutiu), d'idèntic significat. Joan Coromines matisa que ve probablement del basc o del mot ibèric corresponent.
Característiques Tradicionalment s'acostumava a dur sense mànigues, tot i que avui dia se n'hi poden trobar, tant de llargues com de curtes; és oberta per davant i es tanca mitjançant botons, cremallera o qualsevol altre sistema similar.
Ús De temps ancestral emprada per pastors i pagesos per a protegir-se del fred, avui dia també es fa servir com a complement estètic. Una peça similar es fa servir a l'Alentejo, al sud de Portugal, anomenada també 'samarra' i feta de llana amb un coll pelut i de color normalment fosc.
Tipus Aquesta peça de roba es pot classificar segons: el tall: si és de màniga llarga, de màniga curta, sense mànigues la composició: si està feta de llana, pell, polièster, acrílic, etc.
Referències
Categoria:Peces d'abric