El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals. És el responsable de les propietats, fons i ingressos del Col·legi, celebra la missa de rèquiem per un cardenal mort i s'encarrega del registre de les Acta Consistoralia. El càrrec va ser creat pel papa Eugeni III el 1150, però no hi ha documentació que en provi l'existència abans del pontificat d'Innocenci III, el 1272. La funció del camarlenc va ser extingida el 1995.
Responsabilitats El camarlenc és l'encarregat de constatar formalment la mort del papa; el procediment tradicional —abandonat fa segles— consistia a cridar-lo pel seu nom de fonts (per exemple, "<Nomen>, dormisne?" que significa "<Nom>, dormiu?"). Una vegada declarada oficialment la mort del papa, el camarlenc pren possessió de l'Anell del Pescador i el talla amb unes estisores davant la presència dels cardenals, en un gest que simbolitza la fi de l'autoritat del summe pontífex difunt i que impedeix que l'anell puga ser utilitzat per falsificar documents. Tot seguit, el camarlenc comunica la mort als alts càrrecs pertinents de la Cúria Romana i al degà del Col·legi Cardenalici. A més a més, participa en l'organització del conclave i de les exèquies papals.
Antigament, el camarlenc prenia possessió del testament del papa i assumia la responsabilitat de fer-ne pública la voluntat. Actualment, el testament és lliurat al Col·legi Cardenalici, i el seu contingut es dona a conéixer durant la primera reunió d'aquest òrgan. L'única funció que conserva el camarlenc en aquest àmbit és la de custodiar el testament fins que el Col·legi Cardenalici en prenga possessió.
Fins a l'elecció d'un nou papa, el camarlenc exerceix com a sobirà en funcions de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Tanmateix, ja no és responsable del govern de l'Església Catòlica durant la vacant de la seu apostòlica; aquesta competència fou confiada al Col·legi de Cardenals per la constitució apostòlica Universi Dominici gregis (1996).
El poder del camarlenc és extremament limitat: es redueix estrictament a garantir el funcionament ordinari de les institucions eclesiàstiques i a permetre l'execució d'algunes funcions bàsiques, sense possibilitat de prendre decisions definitives ni de fer nomenaments que ordinàriament corresponen al papa o als òrgans delegats.
A diferència de la resta de membres de la Cúria Romana, el camarlenc conserva el seu càrrec durant el període de sede vacante i actua com a director executiu de les operacions de la Ciutat del Vaticà i de la Santa Seu, sota la responsabilitat del Col·legi Cardenalici. La seua missió principal és dur a terme les decisions del Col·legi pel que fa a les exèquies del papa difunt i a l'organització de les activitats prèvies al conclave.
Durant aquest període excepcional, únicament mantenen també els seus càrrecs el penitenciari major, l'arxiprest de la basílica de Sant Pere, l'almoiner apostòlic i els vicaris generals per a la diòcesi de Roma i per a l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Història Ha estat nomenat, cada any, en el primer consistori que segueixi Nadal. Cada cardenal, començant pels cardenals bisbes, era camarlenc per torn, segons el rang d'antiguitat a l'ordre que ocupava i mitjançant la confirmació del Sacre Col·legi. Prenia possessió de la seva dignitat quan, en el mateix consistori, el papa li donava la borsa de seda porpra, ribetejada en or, que contenia els recriptes de totes les resolucions formulades als consistoris secrets, així com les boles per votar, incloent les que els cardenals feien servir quan es reunien per tractar els seus afers.
Estava encarregat d'administrar les rendes del Sacre Col·legi i de distribuir als cardenals residents a Roma, un cop l'any, la part que els tocava després de la seva assistència a les capelles, consistoris i congregacions. Era ell qui celebrava la missa als funerals dels cardenals i, el 5 de novembre, per l'aniversari dels cardenals difunts.
Sembla que el càrrec va ser creat el 1150 per Eugeni III. Johannes Willebrands va ser el darrer cardenal en ocupar el càrrec. A partir de 1995, el càrrec va ser suprimit (ja no apareixia més a l'Anuari Pontifici.
Llista De 1200 à 1700
Cap informació abans de 1197 Cencio Savelli (1198–1216?) (papa Honori III) cap informació pel període 1217–1272 Guillaume de Bray (cité en 1272) cap informació pel període 1273–1287 Pietro Peregrossi (1288?–1295) Hugues Aycelin Montaigut (1295–1297) Robert de Pontigny (1298–1305) Jean Lemoine (1305–1310) Étienne de Suisy (1310–1311) Nicolas de Freauville (1312–1313) Berenguer Fredol (1313–1323) Guillaume Teste (1323–1326) Pierre d'Arrablay (1326–1331) Pedro Gomez de Barroso (1331–1340) Imbert du Puy (1340–1348) Guillaume Court (1348–1361) Hugues Roger (1361–1363) Guillaume d'Aigrefeuille el Vell (1363–1369) Guillaume d'Aigrefeuille el Jove (1369–1378) Niccolo Mosquino (1378–1387) Francesco Renzio (1387–1390) Enrico Minutoli (1390–1412) Amadeo Saluzzo (1412–1419) Francesco Lando (1419–1427) Antonio Panciera (1428–1431) Lucido Conti (1431–1437) Angelotto Fosco (1437) Domenico Capranica (1438) Prospero Colonna (1439) Guillaume d'Estouteville (1440) Basilius Bessarion (1441) Niccolo d'Acciapaccio (1442) Giovanni Berardi (1443) Albert d'Albret (1444) Pietro Barbo (1445–1446) Juan de Torquemada (1446) Giorgio Fieschi (1447) Domenico Capranica (1448) Astorgo Agnensi (1449) Isidore de Kiev (1450) Latino Orsini (1451) Guillaume-Hugues d'Estaing (1452) Alain de Coëtivy (1453) Filippo Calandrini (1454–1455) Antonio de la Cerda (1456) Enea Silvio Piccolomini (1457–1458) Giacomo Tebaldi (1458) Juan de Mella (1459) Pietro Barbo (1460) Alessandro Oliva (1461) Niccolo Fortiguerra (1462) Giacomo Ammannati-Piccolomini (1462) Nicolas de Cues (1463) Giacomo Ammanati-Piccolomini (1464) Louis d'Albret (1465) Guillaume d'Estouteville (1465) Berardo Eroli (1466) Basilius Bessarion (1467) Guillaume d'Estouteville (1468) Juan de Carvajal (1469) Latino Orsini (1470) Filippo Calandrini (1471) Roderic de Borja (1472) Guillaume d'Estouteville (1472–1473) Berardo Eroli (1474) Bartolomeo Roverella (1475) Giacomo Ammanati-Piccolomini (1476) Oliviero Carafa (1477) Marco Barbo (1478) Giuliano della Rovere (1479) Giovanni Battista Zeno (1480) Stefano Nardini (1481) Ausias Despuig (1482) Giovanni Arcimboldo (1483) Giovanni Battista Cybo (1484) Giovanni Michiel (1484–1485) Jorge da Costa (1486) cap informació pel període 1487–1491 Lorenzo Cibo de Mari (1492) Antonio Pallavicini Gentili (1493) cap informació per l'any 1494 Giovanni Battista Orsini (1495) cap informació pel període 1496–1497 Bernardino López de Carvajal (1498) Bartomeu Martí (1499) cap informació per l'any 1500 Joan Llopis (1501)
cap informació per l'any 1502 Francesc de Borja (1503) Juan de Vera (1504) Antonio Trivulzio, seniore (1505) Gianstefano Ferrero (1506) cap informació pel període 1507–1508 François Guillaume de Castelnau de Clermont-Lodève (1509) cap informació pel període 1510–1511 Robert Guibé (1512) Leonardo Grosso della Rovere (1512–1513) Robert Guibé (1513) cap informació pel període 1514–1515 Antonio Maria Ciocchi del Monte (1516) Achille de Grassis (1517–1518) Lorenzo Pucci (1518–1519) Giulio de Medici (1519–1520) (Papa Climent VII) Francesco Conzi (1520–1521) Giovanni Piccolomini (1521–1523) Giovanni Domenico De Cupis (1523–1524) Andrea de Valle (1524–1526) Scaramuccia Trivulzio (1526–1527) Domenico Giacobazzi (1527–1528) Wilhelm Enckenvoirt (1529) Antonio Sanseverino (1530–1531) Benedetto Accolti (1531) Agostino Spinola (1532–1533) Gianvincenzo Carafa (1533–1534) Andrea Palmieri (1534–1535) Francisco de los Ángeles Quiñones (1535) Francesco Cornaro (1536–1537) Antonio Pucci (1537–1538) Girolamo Ghinucci (1538–1539) Giacomo Simonetta (1539–1540) Gasparo Contarini (1540–1541) Gian Pietro Carafa (1541–1542) Rodolfo Pio di Carpi (1542) Pietro Bembo (1542–1543) Juan Álvarez de Toledo (1543–1544) Pierpaolo Parisio (1544–1545) Marcello Cervini (1545) Uberto Gambara (1545–1546) Ascanio Parisani (1546–1547) Bartolomeo Guidiccioni (1547–1548) Miguel da Silva (1548–1549) Giovanni Girolamo Morone (1549–1551) Marcello Crescenzi (1551–1552) Francisco Mendoza de Bobadilla (1552–1553) Otto Truchsess von Waldburg (1553–1554) Bartolomeo de la Cueva (1554–1555) Federico Cesi (1555–1556) Pedro Pacheco (1556–1558) Giovanni Angelo Medici (1557–1558) Tiberio Crispo (1559–1561) Fulvio Giulio della Corgna (1561–1562) Giovanni Michele Saraceni (1562–1563) Giovanni Ricci (1563–1564) Giovanni Battista Cicala (1564–1565) Scipione Rebiba (1565–1567) Gianantonio Capizzuchi (1567–1568) Giacomo Savelli (1568–1569) Luigi Cornaro (1569–1570) Philibert Babou de La Bourdaisière (1570) Antoine Perrenot de Granvelle (1570–1571) Stanislaus Hosius (1571–1572) Francisco Pacheco de Toledo (1572–1574) Giovanni Francesco Gambara (1574–1575) Carles Borromeu (1575–1576) Alfonso Gesualdo (1576–1577) Niccolò Caetani (1577–1578) Innico d'Avalos d'Aragona (1578–1579) Marcantonio Colonna (1579–1580) Tolomeo Gallio (1580–1581) Prosper de Sainte-Croix (1581–1582) Zaccharia Delfino (1582–1583) Giovanni Francesco Commendone (1583–1584) Guglielmo Sirleto (1584–1585) Michele Bonelli (1585–1587) Ludovico Madruzzo (1587–1588) Nicolas de Pellevé (1588–1589) Giulio Antonio Santori (1589–1590) Girolamo Rusticucci (1590–1593) cap informació pel període 1593–1594 Giovanni Evangelista Pallotta (1595–1596) Agostino Valieri (1596–1597) cap informació pel període 1597–1598 Domenico Pinelli (1599–1600) cap informació pel període 1601–1604 Gregorio Petrocchini (1605–1607)
Paolo Emilio Sfondrati (1607–1608) Ottavio Paravicini (1608–1609) Ottavio Acquaviva d'Aragó (1609–1610) Flaminio Piatti (1610-1611) Pietro Aldobrandini (1611–1612) Ottavio Bandini (1612–1613) Bartolomeo Cesi (1613–1614) Francesco Mantica (1614) Bonifazio Bevilacqua Aldobrandini (1614–1616) Domenico Toschi (1616–1617) Roberto Bellarmino (1617–1618) Domenico Ginnasi (1618–1619) Giovanni Delfino (1619–1620) Giacomo Sannesio (1620–1621) Scipione Caffarelli-Borghese (1621–1623) Maffeo Barberini (1623) (Papa Urbà VIII) Giovanni Garzia Millini (1623–1625) Marcello Lante (1625-1626) Gianbattista Leni (1626–1627) Gaspar de Borja y Velasco (1627–1628) Roberto Ubaldini (1628–1629) Tiberio Muti (1629–1630) Giulio Savelli (1630–1631) Guido Bentivoglio d'Aragona (1631–1632) Antonio Barberini (1632) Desiderio Scaglia (1632–1633) Agostino Spinola Basadone (1633–1634) Cosimo de Torres (1634–1635) Alfonso de la Cueva-Benavides y Mendoza-Carrillo (1635–1636) Antonio Barberini, seniore (1636–1637) Luigi Caetani (1637–1638) Bernardino Spada (1638–1639) Berlinghiero Gessi (1639) Federico Baldissera Bartolomeo Cornaro (1639–1641) Giulio Cesare Sacchetti (1641-1642) Giandomenico Spinola (1642–1643) Giovanni Battista Pamphilj (1643–1644) (Papa Innocenci X) Gil Carrillo de Albornoz (1644–1646) Ciriaco Rocci (1646–1647) Giovanni Battista Maria Pallotta (1647–1648) Ulderico Carpegna (1648–1649) Marcantonio Franciotti (1649–1650) Marcantonio Bragadin (1650–1651) Pierdonato Cesi (1651–1652) Vincenzo Maculani (1652–1653) Francesco Peretti di Montalto (1653-1654) Carlo Rossetti (1654–1656) Francesco Angelo Rapaccioli (1656–1657) Juan de Lugo y de Quiroga (1657–1658) Niccolò Albergati-Ludovisi (1658–1659) Federico Sforza (1650–1660) Benedetto Odescalchi (1660–1661) Camillo Astalli-Pamphili (1661–1662) Luigi Omodei (1662–1663) Giacomo Corradi (1663–1664) Giberto Borromeo (1664–1665) Marcello Santacroce (1665–1666) Giovanni Battista Spada (1666–1668) Francesco Albizzi (1668–1669) Ottavio Acquaviva d'Aragó (1669–1671) Carlo Pio di Savoia (1671–1672) Carlo Gualterio (1672–1673) Flavio Chigi (1673–1674) Giacomo Franzoni (1674–1675) Pietro Vidoni (1675–1676) Carlo Carafa della Spina (1676–1678)