Mariano Carlos Solano y Gálvez (Madrid, 20 de maig de 1858 – ibídem, 6 de febrer de 1910), cinquè marquès de Monsalud, va ser un aristòcrata, historiador i col·leccionista arqueològic espanyol.
Biografia Va néixer a Madrid el 20 de maig de 1858, fill de Carlos José Solano San Pelayo y Ortiz de Rozas, gentilhombe de cambra de Sa Majestat, i de María Teresa Gálvez Villalpando, cambrera de la Reina.
De la seva primera infància a Madrid hi ha poques dades biogràfiques. Entre finals dels seixanta i entrats els setanta va estudiar a Brussel·les en el col·legi jesuïta de Saint Michel, i després va estudiar en la Universitat de Lovaina, regida també pels jesuïtes.
En morir el seu pare, hereta el títol de Marquès de Monsalud, successió que es data en el 9 de febrer de 1886. Des de llavors ve a viure a Almendralejo juntament amb la seva mare, al Palau de Monsalud. La seva vida en el palau va ser bastant tranquil·la en companyia de la seva mare, i ni tan sols es va decidir a abandonar Almendralejo quan va ser nomenat membre de nombre de la Reial Acadèmia de la Història.
A terres extremenyes va desenvolupar el seu afany de col·leccionista i estudiós de la història. El que va començar sent un grapat d'objectes sense gran significació que queien en el seu poder de forma més o menys accidental, va passar a ser amb el temps, fruit de la seva apassionada recerca, una autèntica col·lecció de peces arqueològiques, coneguda des de llavors fins ara com a Col·lecció Monsalud d'Almendralejo, si bé el que avui hi ha no són sinó restes escasses.
De vital importància per conèixer la seva personalitat i els seus treballs és la correspondència que manté amb el pare Fidel Fita, jesuïta català de gran erudició, publicada el 1997 per Luis García Iglesias .
El pare Fidel Fita va ser el seu valedor per al seu ingrés en la Reial Acadèmia de la Història, que es va produir el 2 de desembre de 1898, quan va cobrir la vacant deixada per Vicente Barrantes Moreno. En el seu ingrés va pronunciar un discurs titulat «Arqueología romana i visigótica de Extremadura».
Segons Mallón y Marín, implacables crítics de la figura del Marquès de Monsalud, la seva obra literària és escassa, tant en quantitat com en qualitat. Es conserva el seu discurs d'ingrés en l'Acadèmia i les seves col·laboracions en la Revista de Extremadura i al Boletín de la Real Academia de la Historia.
Mallón y Marín, en el seu llibre Las inscripciones publicadas por el Marqués de Monsalud (1951), venen a negar qualsevol fiabilitat als treballs de Monsalud. No obstant això, a partir de 1970, comença a produir-se'n certa reivindicació a partir d'un article publicat per Carlos Callejo a la Revista de Estudios Extremeños.
Però tal vegada el més important de la figura del Marquès de Monsalud no va ser la seva obra impresa, sinó l'haver salvat de l'oblit i de la destrucció infinitat de monuments, objectes i documents epigràfics, la coneguda com a Col·lecció Monsalud.
El Marquès de Monsalud va morir a Madrid, el 6 de febrer de 1910. No va deixar testament atorgat, i la successió dels seus títols i propietats es va fer d'acord amb les previsions legals ordinàries: la seva mare era hereva de tot el que deixava. La Marquesa va morir poc després, el 1911, deixant com a hereu Carlos Solano y Adán de Yarza, a qui imposava «l'obligació de concloure les obres traçades pel finat fill de la testadora, senyor Marquès de Monsalud, al palau d'Almendralejo, conformement a les instruccions que ha deixat el mateix, així com la instal·lació de les antiguitats i la col·locació de tots els objectes del Museu, una vegada acabades les obres pendents».
Però el nou propietari del palau no va respectar aquestes condicions. El palau va quedar deshabitat i la seva col·lecció va començar a sofrir pèrdues. El que quedava de la Col·lecció Monsalud va passar el 1930 a poder del llibreter barceloní Rafael Casulleras, i només una part va poder ser salvada per l'Administració de l'Estat i incorporada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Una part limitada va quedar a Almendralejo, que és la que actualment s'exposa com a Col·lecció Monsalud en el Convent de San Antonio de la ciutat. Aquesta col·lecció està formada unes vuitanta peces, dels períodes romà, visigot i àrab.
Bibliografia García Iglesias, Luis, El noble estudioso de Almendralejo. Autógrafos del Marqués de Monsalud en el Archivo del P. Fidel Fita S.J., Badajoz, Diputación Provincial, 1997. Callejo Serrano, Carlos, «Inscripciones del Museo de Cáceres, publicadas por Monsalud y por Mallón y Marín», Revista de Estudios Extremeños, 26, 1970. García Hernández, M; Carmona Barrero, J.D., «La Colección Monsalud, un recurso didáctico», Actas de las II Jornadas de Humanidades Clásicas, I.E.S. Santiago Apóstol, Almendralejo 2001, p. 30–39.
Enllaços externs La Col·lecció Monsalud a ExtremaduraClásica
Categoria:Historiadors madrilenys Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Alumnes de la Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968) Categoria:Morts el 1910 Categoria:Nascuts el 1858