Zàida (), després Isabel (1063-1107), va ser una princesa musulmana de l'Àndalus, nora d'al-Mútamid i amistançada o esposa d'Alfons VI de Lleó, amb qui va tenir, entre altres, l'infant Sanç Alfónsez, mort a la batalla d'Uclés (1108).

Primeres dades No se'n sap l'any exacte del naixement, però devia ser cap al 1063, a l'Àndalus. El Cronicón de Cardeña afirma que era neboda de Auenafalge, personatge que Menéndez Pidal, a la seva obra La España del Cid, identifica amb al-Hàjib, rei de Lleida i Dénia (1081-1090).Alberto Montaner Frutos, "La mora Zaida, entre la historia y la leyenda", pág. 281

El seu origen poc clar i les posteriors relacions amoroses amb Alfons VI han provocat l'aparició de diverses informacions sobre la seva vida, contradictòries entre si, com ara considerar-la filla del rei al-Mútamid de Sevilla o afirmar que va aportar un dot quan es va casar amb el rei lleonès, coses que la historiografia després ha demostrat que eren falses.

Les primeres informacions verídiques sobre la vida de Zàida les proporciona la crònica àrab Al-bayan al-múghrib, d'Ibn Idhari. Aquesta crònica, escrita l'any 1306 i trobada a principis del a la mesquita al-Qarawiyyín de Fes, diu que es va casar primer amb Abu-Nasr al-Fat·h al-Mamun, rei de la taifa de Còrdova i fill del rei sevillà al-Mútamid. Per tant, va ser nora i no pas filla del rei de Sevilla.Dice Levi-Provençal en "La mora Zaida, femme d'Alphonse VI de Castille, et leur fils l'infant son Sanche", pág. 6: Le fils d'Alphonse, Sancho, qu´il eu de l'epouse d'Al Ma´mun Ibn Äbbd, l'aquelle s'etait convertie au catolicisme

La conquesta de Toledo i l'arribada dels almoràvits Alfons VI prengué Toledo l'any 1085. Alarmats, els andalusins, que veien perillar els seus regnes, prengueren la decisió (no sense grans objeccions) de demanar ajuda als almoràvits, un moviment de caràcter religiós que al nord d'Àfrica havia enquadrat en un poderós estat i un poderós exèrcit diverses tribus nòmades amazigues.Según Ángel González Palencia, Historia de la España musulmana, pág. 163, al´Mu´tamid le dice a su hijo al-Rasid: "no quiero que pueda censurarme la posterioridad de haber sido causa que al-Andalus sea presa de los infiles; no quiero que mi nombre sea maldecido en todas las cátedras musulmanas, y, si tengo que elegir, prefiero ser camellero en África que porquero en Castilla"

Al-Mútamid, segons les cròniques, els demanà ajuda en aquests termes:«Ell [Alfons VI] ha vingut demanant-nos púlpits, minarets, mihrabs i mesquites per aixecar en elles creus i que siguin governades pels seus monjos. […] Déu ens ha concedit un regne en premi a la vostra Guerra Santa i a la defensa dels Seus drets, per vostra tasca […] i ara compteu amb molts soldats de Déu que, lluitant, guanyaran en vida el Paradís.»Yússuf, el líder almoràvit, creuà cinc vegades l'estret. La primera vegada derrotà a Alfons VI a Sagrajas. La segona vegada va tenir lloc el setge del castell d'Aledo, el qual va haver d'aixecar sense aconseguir prendre el castell. En el tercer viatge duia la ferma decisió de destituir a tots els reis de taifes i proclamar-se emir de l'Àndalus. Caigueren Màlaga, Granada i, veient el tomb que havien pres els esdeveniments, el rei de Sevilla demanà al seu fill al-Mamun, a qui havia deixat dirigint la taifa de Còrdova, que mantingués com fos la seva posició a la ciutat, ja que si Còrdova queia, immediatament després cauria Sevilla. Els almoràvits s'acostaren a Còrdova i al-Mamun, preveient el fatal desenllaç, posà fora de perill la seva esposa Zàida i els seus fills, enviant-los, amb setanta cavallers, familiars inclosos, al castell d'Almodóvar del Río que anteriorment havia fortificat i abastit.La dispersió dels barris cordovesos i la connivència dels seus habitants van influir decisivament perquè el 26 de març de 1091 caigués la capital. Diu Ibn Abbad, a les seves cartes:«Al-Fat·h al-Mamun va intentar obrir-se pas amb l'espasa a través dels enemics i dels traïdors, però va sucumbir al nombre. Se li va tallar el cap, que van posar a la punta d'una llança que van passejar amb triomf.»<div>L'estiu de 1091 Alfons VI, que rebia paries de la taifa de Sevilla, va intentar complir amb les seves obligacions de protector enviant, sota el comandament d'Álvar Fáñez, un exèrcit de socors a Almodóvar del Río. Després d'una dura batalla a camp obert contra els almoràvits, en la qual ambdues parts van patir nombroses baixes, Álvar Fáñez es va retirar cap a Castella, probablement enduent-se amb ell l'esposa del rei de Còrdova, Zàida. D'aquesta manera, Zàida va arribar a la cort de Toledo, on va ser acollida per Alfons VI, amb qui es va casar després de convertir-se al cristianisme i adoptar el nom d'Isabel, segons algunes versions.Abbad Cartás y Abd-al-Wahid, tomo.

Naixement de l'infant Sanç Molt s'ha debatut sobre el naixement de l'infant Sanç, ja que les cròniques són contradictòries. El més probable és que nasqués el segon semestre de l'any 1093 o el primer de l'any 1094.

El rei lleonès ja era un home madur i, després de cinc matrimonis i dos concubinats, no tenia cap fill home que el succeís en el tron. Des del mateix moment en què va néixer Sanç, el rei el va reconèixer com el successor, destinat a governar Lleó, Castella, Galícia, Portugal i la resta dels comtats. A El Quirógrafo de la Moneda es dona la notícia que el seu pare l'havia nomenat governador de Toledo l'any 1107.

Les fonts no deixen clar si Zàida va ser concubina, esposa o ambdues coses: primer concubina i després esposa. En la crònica De Rebus Hispaniae, de l'arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada, se la situa entre les esposes d'Alfons VI.Rodrigo Jiménez de Rada, Historia de los hechos de España, pág. 553. Però la Crònica Najerense i el Chronicon Mundi indiquen que Zàida va ser concubina i no esposa d'Alfons VI.María del Carmen Pallares Méndez y Ermelindo Portela, La Reina Urraca, San Sebastián, Nerea, 2006 (Serie media, 21), págs. 19 y ss.Agrimiro Sáiz Ordoño, Zaida ¿esposa o concubina?, pag.96

Altres fonts afirmen que Zàida es va acomodar a la cort lleonesa, va renunciar a l'islam i es va batejar a Burgos amb el nom d'Isabel. Tot i així, va conservar tots els seus costums i fins i tot els va difondre i va introduir nous i frescos aires culturals provinents de la societat musulmana. L'arabista Ángel González Palencia escriu que la cort d'Alfons VI, després que hi arribés Zàida, semblava una cort musulmana:«savis i literats musulmans caminaven al costat del rei, la moneda s'encunyava en tipus semblants als àrabs, els cristians vestien segons els costums moros i fins i tot els clergues mossàrabs de Toledo coneixien molt poc el llatí, a jutjar per les anotacions marginals de molts dels seus breviaris.»Ángel González Palencia, Historia de la España musulmana, pág. 202Jaime de Salazar y Acha, "De nuevo sobre la mora Zaida", en Resvista Hidalguía, pág. 227, págs (225-242) y aporta un nuevo documento de la Catedral de Astorga por el que, en fecha 14 d'abril de 1107, el Rey Alfonso, cum uxore mea Elisabet et filio nostro Sancio, concede unos fueros a los pobladores de Riba de Tera y ValverdeDe la misma opinión es Marínez Díez, quien resume así su planteamiento: "Años después, el 1100, esta mora Zaida, habiendo abrazado el cristianismo y siendo bautizada con el nombre de Isabel, contraería matrimonio con el rey Alfonso, convirtiéndose así en la reina Isabel.

Descendència Fruit de la seva relació amb el rei Alfons VI, van néixer tres fills: Sanç Alfónsez (1093-1108), l'únic fill home del rei Alfons VI i hereu al tron, mort a la batalla d'Uclés. Elvira (1100-1135), casada l'any 1117 amb Roger II de Sicília, rei de Sicília, amb qui va tenir descendència. Sança (1101-1125), primera esposa de Rodrigo González de Lara, comte de Liébana, amb qui va tenir Elvira Rodríguez, esposa del comte Ermengol VI d'Urgell.Junto con su marido, el conde Rodrigo, hacen una donación a Santa María de Piasca de su monasterio de San Mamés en abril de 1122, titulándose ella prolis filia regis Adephonsus.

Sepultura de Zàida El rei Alfons VI va voler que les restes mortals de Zaida reposessin en el mateix lloc que havia destinat per a ell mateix, les seves reines i fills i, per això, certes fonts assenyalen que va ser enterrada al monestir de San Benito de Sahagún, exactament en el cor baix, abans d'arribar al faristol. Quadrado, en els seus Recuerdos y bellezas de España, afirma que:«a Sahagún hi descansa en un túmul alt el rei i, a sota, en una senzilla làpida, hi descansen Isabel i el jove Sanç, el seu fill.»José María Quadrado, Recuerdos y bellezas de España.Segons Elías Santiago, a la llosa del monestir de Sahagún que cobria les restes de Zaida apareixia esculpida la següent inscripció:Elís Gago y Juan Eloy Díaz Jiménez, Sobre el informe de la comisión de monumentos históricos y artísticos de la provincia de León acerca de la autenticidad de los restos mortales del rey don Alfonso VI de Castilla y de León y de los de sus esposas, pág. 51Montaner da la siguiente traducción: Una día antes de que fuesen los idus de Septiembre, Falleció infortunada, siendo la quinta feria, a la hora tercia, La reina Zaida, que parió doliente. UNA LUCE PRIUS SEPTEMBRIS QUUM FORET IDUS SANCIA TRANSIVIT FERIA II HORA TERTIA ZAYDA REGINA DOLENS PEPERIT Però en el panteó dels reis de l'església de Sant Isidor de Lleó es conserva una altra làpida amb aquest epitafi, també en llatí:Elias Gago, "Sobre el informe de la comisión de monumentos históricos de la provincia de León acerca de la autencidad de los restos mortales del rey don Alfonso VI de Castilla y de León y de los de sus esposas", en Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo LVIII, págs. 36-55 H. R. REGINA ELISABETH, UXOR REGIS ADEFONSI, FILIA BENAUET REGIS SIVILIAE, QUAE PRIUS ZAIDA FUIT VOCATA. Atès que no es pot estar enterrat en dos llocs alhora, Enrique Flórez suggereix que probablement primer devia ser enterrada al lloc on va morir, Lleó, i que després les seves restes mortals van ser traslladades a Sahagún.Henrique Florez, Memorias de las reynas Cathotics, Historia Genealógica de la Casa Real, pág. 211

El sepulcre que contenia les restes d'Alfons VI va ser destruït l'any 1810, durant l'incendi que va patir el monestir de San Benito. Les restes mortals del rei i els de diverses de les seves esposes, entre ells les de Zàida, van ser recollides i conservades a la cambra abacial fins a l'any 1821, quan els monjos van ser expulsats del monestir. Aleshores van ser dipositats per l'abat Ramon Alegries en una caixa, que es va col·locar en el mur meridional de la capella del Crucifix. Les restes van romandre allà fins que, el gener de l'any 1835, van ser recollides, dipositades en una altra caixa i traslladades a l'arxiu del monestir. L'objectiu era acabar posant les restes reials en un nou santuari que llavors es trobava en construcció.

No obstant això, quan el monestir de San Benito va ser desamortitzat l'any 1835, els monjos van lliurar les dues caixes amb les restes reials a un familiar d'un religiós, el qual les va ocultar, fins que l'any 1902 van ser trobades pel catedràtic de l'Institut de Zamora, Rodrigo Fernández Núñez.

Actualment, les restes del rei Alfons VI reposen al monestir de benedictines de Sahagún, als peus del temple, en un sepulcre de pedra llisa i amb una moderna coberta de marbre i, en un sepulcre proper, hi ha les restes d'algunes de les seves esposes, entre aquestes les que s'atribueixen a Zàida.Elorza (1990), p.55

Les restes que es conserven de la reina Zàida (la volta cranial, la clavícula dreta, l'húmer esquerre i la meitat distal del radi d'aquest mateix costat) dictaminen que tenia una alçada de 152,6 cm. Els especialistes que van estudiar les restes van arribar a la conclusió que, en el moment de la seva mort, tenia una trentena d'anys, de la qual cosa es pot deduir que va néixer al voltant de l'any 1063.