Sanatruk I o Sanadrug I (en armeni , en llatí Sanatrocès) fou un rei arsàcida d'Armènia, que va regnar de vers el 75 al 100.Segons Cyril Toumanoff, era rei d'Osroene i hauria controlat l'Armènia meridional vers 114/117.Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Fou també rei d'Osroene (de 91 a 109).
Problématiques Aquest rei del qual les dates de regnat no estan pas testificades amb certesa, és molt poc conegut. Apropant els diferents textos antics de manera rigorosa, hi ha prou proves per concloure que Sanatroces (Sanatruk) ha d'haver regnat(en) Marie-Louise Chaumont, « Armenia and Iran ii. a cavall del al II sobre el regne d'Armènia.Voir U. Ph. Boissevain, Hermès 25, 1980, 328-29, et dans ses éd. de Dion Cassius, vol. 3, les notes des 218-19.Moïse de Khorène, Livre II chapitres 35-36.Voir Markwart, Untersuchungen zur Geschichte von Eran II, 221-22; Asdourian, op. cit., 100s[réf. incomplète]; H. Manadian, The Trade and Cities of Armenia, 83. Arrià en la seva Parthica lloa els merits d'aquest monarca i el posa al mateix plànol que els grecs i els romans més il·lustres,.Parthica, fragment 47, éd. Els autors armenis en parlen com el fundador de la ciutat de Mcurkʿ.Pʿawstos Buzand 4.14 = Langlois, I, 250; Mar Abas Katina apud Pseudo-Sebeos = Langlois, I, 195; Moïse de Khorène, 2.36 = Langlois, II, 99. Va ser enterrat en una tomba de construccions ciclopies a Ani,.Pʿawstos 4 = Langlois, I, 261. Podria ser el successor de Tiridates I. La tradició cristiana hagiogràfica li atribueix el martiri de sant Tadeu.Michel van Esbroeck, « Le roi Sanatrouk et l'apôtre Thaddée », dans Revue des études arméniennes, n° 9 (1972), p. 241-283.Sobre els problemes derivats d'aquesta tradició vegeu: F. Tournebize, Histoire politique et religieuse de l'Arménie, Paris, 1910, 410-413; L. S. Koyan, L'Église arménienne jusqu'au concile de Florence, 1961, 29s ;. aussi M. van Esbroek, Revue des études arméniennes, NS, 1972, 243-292, qui, contre toute probabilité, plaide en faveur de l'identité de ce roi d'Arménie avec le roi arabe de Hatra, Sanatruk Ier (ca. 177/178), fils de ʿAbd Simayā. Tanmateix, podria haver-hi confusió amb un deixeble de Tadeu, anomenat Adeu per Moisès de Khorène o Aggai /Addai en la Doctrina d'Addai. En el moment de la seva partida, Tadeu va designar a aquest deixeble com « bisbe » de la ciutat d'Edessa. Segons Illaria Ramelli, la Doctrina Addaï menciona la mort d'Aggai pel trencament de les seves cames sota ordre de Sanatruk. Illaria Ramelli, Possible Historical Traces in the Doctrina Addai , 93, point 17. Tadeu per la seva part hi havia marxat d'Edessa per anar a evangelitzar el regne d'Izates II, és-a-dir l'Adiabene, i desapareix a continuació de tots els relats, i la seva mort no estant mai relatada.
La suposició que Sanatruk va sobreviure fins a l'època de la campanya de Trajà es contradiu pel fet que el tron d'Armènia estava als voltants de 110 en mans d'Axidarès d'Armènia,(en) Marie-Louise Chaumont, « Armenia and Iran ii. nebot de Tiridates I i fils del rei part Pacoros II (77-110). Axidarès era rei d'Armènia amb el consentiment de Roma.Dion Cassius, Histoire romaine, Livre LXVIII, chapitre 17. Quan Pacoros fou suplantat per Osroes I de Pàrtia, aquest va deposar Axidarès i va instal·lar sobre el tron d'Armènia al germà d'aquest últim, Partamasiris, sense consultar l'emperador romà.(en) Marie-Louise Chaumont, « Armenia and Iran ii. Fou aquesta violació del tractat de Randea la que va donar a Trajà un pretext per fer la guerra.(en) Marie-Louise Chaumont, « Armenia and Iran ii. Segons Cyrille Toumanoff, Sanatruk hauria controlat Armènia meridional cap al 114/117. Això podria explicar que se l'esmenti com un dels caps de la revolta contra Trajà quan ja clarament no era rei d'Armènia. Richard G. Hovannisian (dir.
S'ignora quina era la seva ascendència. Segons la hipòtesi de Christian Settipani, seria el fill de Mitridatès, un desconegut i efímer rei d'Armènia (72-76), i d'Awde, germana del rei Abgar VI d'Osroene.Christian Settipani, Nos ancêtres de l'Antiquité, Éditions Christian, 1991, 79.Christian Settipani, Nos ancêtres de l'Antiquité, Éditions Christian, 1991, 80. Hauria portat el títol de rei d'Osroene del 91 al 109.
Notes i referències
Categoria:Reis d'Armènia Categoria:Biografies del segle II