La Força Aèria Mexicana (FAM) és una de les dues forces armades components de la Secretaría de la Defensa Nacional. El seu objectiu és defensar la integritat, independència i sobirania de Mèxic, garantir la seguretat interior, auxiliar a la població en cas de necessitats públiques, dur a terme accions cíviques i obres socials que tendeixin al progrés del país i, en casos de desastre, prestar ajuda per al manteniment de l'ordre, auxili de les persones, els seus béns i la reconstrucció de les zones afectades.
El terme Força Aèria Mexicana es refereix tant a l'equip aeri com al personal del Col·legi de l'Aire, l'Exèrcit, l'Estat Major Presidencial, les Unitats Aèries i altres dependències.Creación de la Fuerza Aeréa Mexicana Al comandament suprem de la Força Aèria Mexicana es troba el President de Mèxic. La FAM té la distinció d'haver-se emprat en observacions i combats aeris des de 1914. Des que va ser reorganitzada en 1920, el govern electe ja no ha estat destituït per la força, doncs la FAM va contribuir a sufocar múltiples rebel·lions d'origen territorial, militar i religiós. La Força Aèria Mexicana també va servir amb distinció durant la Segona Guerra Mundial a les Filipines i Taiwan. Des de 1923 ha depès de la llavors Secretaria de Guerra i Marina com un servei de l'exèrcit, i avui dia continua depenent de la Secretaria de la Defensa Nacional.
Història La història de la Força Aèria Mexicana està fortament lligada a la història de l'aviació a Mèxic. Data de 1906, amb prou feines tres anys després del naixement de l'aeroplà, quan el llavors president Porfirio Díaz ja mostrava interès en l'aviació militar i en els globus. Es considera el 5 de febrer de 1915, com el dia en què sorgeix la Força Aèria Mexicana (FAM); aquest dia, el primer Cap de l'Exèrcit Constitucionalista, Venustiano Carranza, va expedir en el port de Veracruz l'acord pel qual es va crear l'Arma d'Aviació Militar dins de l'Exèrcit Constitucionalista, no obstant això, no va ser sinó fins al 10 de febrer de 1944 quan el govern mexicà va expedir el reconeixement formal, a nivell constitucional, de la creació de la FAM. Sobre aquests antecedents, en 1992, es va expedir el decret que declara el 10 de febrer com el Dia de la Força Aèria Mexicana. http://mexaeroespacial.blogspot.mx/2014/04/nuevo-libro-en-formato-electronico.html
En la Revolució Mexicana A la fi de 1909 van ser enviats un capità d'enginyers i un membre de l'Estat Major de l'exèrcit mexicà al Col·legi Armée de l'Air a França per estudiar el maneig de globus i dirigibles, però en esclatar la Revolució Mexicana en 1910, cap combatent va utilitzar de forma directa aeronaus com a mitjà de combat aeri durant els primers episodis. Després de l'exili de Díaz, algunes aeronaus van ser utilitzades pels revolucionaris per fer contraban d'armament lleuger i correspondència a través de la frontera amb els Estats Units d'Amèrica.
Els exèrcits rebels i federals van utilitzar per primera vegada l'aeroplà en el cruent conflicte civil que va esclatar en 1910. La insurrecció, encapçalada per Francisco I. Madero, que va acabar amb la dictadura de Porfirio Díaz al maig de 1911, no va aconseguir establir la pau a Mèxic. Tot el contrari, el govern revolucionari —primer en la forma d'un règim interí encapçalat per Francisco León de la Barra i després per Madero com a president electe— es va veure assetjat de rebel·lions. En el curs d'un de tants esdeveniments, encapçalat per l'ex-insurrecte cap chihuahuense Pascual Orozco, la columna federal mexicana, al comandament del general Victoriano Huerta va utilitzar una petita unitat aèria amb finalitats de patrulla en la seva campanya contra el principal exèrcit rebel en Chihuahua. Aquesta unitat va consistir en un parell d'avions monomotors Moissant Blériot XI, de 60 cavalls de vapor un i 100 l'altre. Aquestes màquines eren pilotades per l'aviador nord-americà John Héctor Worden i el pilot mexicà Francisco Álvarez, respectivament. Com la màquina d'Álvarez es va accidentar durant un vol de pràctica als afores de Torreón, realment només l'avió de Worden va arribar a participar en combat en alguna mesura. L'1 d'agost de 1912 les forces federals van incorporar al seu reconeixement i pràctiques militars els petits monoplans Bleriot XI.
miniatura|Bleriot XI en Torreón, 1 d'agost de 1912. No va ser sinó fins que l'exèrcit constitucionalista va donar un fort cop al govern de Huerta que es va plantejar la idea de formar una unitat aèria que tingués un paper clau en els combats contra els soldats federals. En 1913 quan el llavors governador de Coahuila, Venustiano Carranza formava un nou exèrcit contra el govern de Huerta, influenciat per diversos oficials, incloent dos dels seus nebots, perquè utilitzés avions com a mitjà de combat. Carranza va acceptar i va enviar els seus dos nebots, Alberto i Gustavo Salines juntament amb els germans Juan Pablo Aldasoro Suárez i Eduardo Aldasoro a l'escola Moisant International a Nova York a estudiar aviació. Conclosos els seus estudis, van tornar a Mèxic. En esclatar de nou un conflicte armat, es van unir a les files de l'exèrcit com a tinents d'artilleria, ja que l'exèrcit no comptava amb avions en aquell moment.
Uns mesos més tard, agents del govern mexicà van viatjar a Los Angeles i van adquirir un biplà tipus Martin. L'aeroplà encara en caixes i sense armar va arribar via ferrocarril a Tucson, no obstant això, el govern de Huerta havia estat alertat de la compra d'aquest avió. L'ambaixada de Mèxic a Washington DC va contactar amb les autoritats de Tucson i els nord-americans van embargar l'avió, però el 16 de maig els constitucionalistes, amb ajuda de contrabandistes nord-americans, van robar les caixes i les van introduir a Mèxic. Les caixes van ser enviades a Hermosillo, amb l'aparell encara sense ensamblar.
miniatura|El Sonora. Avió de tipus Martin. Mèxic, 1913. Després que l'aparell fos armat i conclosos alguns vols de pràctica, l'aeronau va ser batejada amb el nom Sonora, fet que va fundar la 'Flotilla Aèria del Cos del Nord-est'. A continuació, l'avió va ser transportat via ferrocarril a Guaymas, lloc encara sota el control dels huertistes. El Sonora va ser utilitzat per llançar propaganda i petites bombes sobre les files enemigues, encara que no van aconseguir causar molt de mal. Al mateix temps va ajudar en feines d'observació per obtenir informació sobre els moviments dels huertistes, una cosa molt difícil de fer per terra.
El 14 d'abril de 1914 es va efectuar un atac aeri amb l'avió Sonora, pilotat per Gustavo Salines, va bombardejar el Vaixell huertista Guerrero, situat prop del port de Topolobampo a Sinaloa. Encara que cap de les bombes va donar en el blanc, va obligar el buc enemic a tornar a mar obert permetent a les tropes de Carranza prendre el port, la ciutat de Guaymas i el buc Tampico per utilitzar-lo contra els huertistas. Avui es coneix a aquest enfrontament com la batalla de Topolobampo, que va ser el primer combat aeronaval en la història de Mèxic.
Al maig del mateix any Obregón va avançar cap a Mazatlán i l'avió va bombardejar la ciutat, destruint dos canons navals i ocasionant diverses baixes a l'exèrcit huertista. No obstant això, les bombes també van aconseguir a diversos civils i van ferir a l'ambaixador francès. Els atacs aeris per part del Sonora van ser bastant efectius en destruir els llocs de comandament huertista en Hermosillo. A mitjan maig de 1914, l'avió es va destruir en un cabbotatge marcant el final de la 'Flotilla aèria del Cos del Nord-est'.
miniatura|Aeronaus de l'Arma d'Aviació Militar, 1915. El gener de 1915 alguns funcionaris de Carranza van reorganitzar a diversos pilots, van reunir diverses aeronaus i es va formar la 'Flotilla Aèria de l'Exèrcit Constitucionalista'. El primer combat en el qual va participar aquesta unitat va ser el 5 de gener de 1915 a la ciutat de l'Estat de Puebla contra els zapatistes: van bombardejar el Fort Loreto i van ocasionar diverses baixes. Després d'aquesta batalla la flotilla va ser traslladada a Veracruz. El 5 de febrer d'aquest els meus any la branca aèria de l'Exèrcit Constitucionalista va ser decretada oficialment "Arma d'Aviació Militar" pel general Venustiano Carranza.
El 15 de novembre es van inaugurar els Tallers Nacionals de Construccions Aeronàutiques (TNCA) i l'Escola Nacional d'Aviació; instal·lacions que permetrien construir aeronaus i motors a Mèxic i preparar els pilots aviadors per tripular-les. La TNCA va construir a Mèxic els avions seriats “A”, “B”, “C”, “I”, “G” i “H”, aquesta última amb notables avanços tecnològics. La naixent indústria aeronàutica a Mèxic va produir importants avanços en l'enginyeria aeronàutica d'aquesta època, incloent l'hèlix Anáhuac que va arribar a emprar-se en diverses parts del món i als avions de les sèries “A” i posteriors, se'ls van col·locar motors Aztatl i Mèxic SS, els quals van donar un magnífic rendiment. Entre 1915 i 1920, la FAM va assistir al govern de Carranza amb missions de combat i observació contra les forces del rebel Manuel Peláez, que tenia un sòlid control sobre els camps petroliers de la regió Huasteca.
Conflictes de 1920 a 1940 L'agost de 1920, el president interí Adolfo de la Huerta va contractar a tres famosos pilots estrangers veterans de la Primera Guerra Mundial per entrenar pilots mexicans en tàctiques modernes i organitzar una força aèria independent i funcional. Els instructors estrangers eren el nord-americà Ralph O'Neill, l'alemany Fritz Bieler i el francès Joe Ben Lievre. Ralph O'Neill va ser designat instructor en cap de l'Escola Militar d'Aviació i lloc a les ordres del general Pilot Aviador Gustavo Salines.
Els instructors mexicans van ser Alberto Salinas Carranza, Horacio Ruiz Gaviño, els germans Juan Pablo i Eduardo Aldasoro Suárez, i Alfonso Virgen Meza.
miniatura|Alfredo Lezama Álvarez, Rafael Ponce de León i Luis Farell Cubillas al centre; Eliseo Martín del Camp (1924) és a la dreta. miniatura|Alfredo Lezama Álvarez, X, Eliseo Martín del Camp, seguit de Rafael Ponce de León; el setè és Roberto Fierro. 1924. Durant 1923 i 1929, Mèxic es va veure embolicat en diverses insurreccions de tipus religiós, territorial i militar, per la qual cosa es va requerir que la FAM es desplacés ràpidament per tot el país per donar suport a l'exèrcit federal. Aquesta era una època en la qual donada l'escassetat produïda per la guerra a Europa, Mèxic posseïa solament 18 avions: quatre biplans Brown Special i alguns TNCA fets a Mèxic. El Coronel O'Neill va reportar al general Plutarco Elías Calles que la majoria de la flota disponible (13 avions en servei i 5 en reparació) havia de ser reemplaçada, ja que no podia seguir-se usant per ser obsoleta i desgastada. Mèxic llavors va adquirir avions anglesos Avro 504K i 504J, els quals serien després fabricats a Mèxic amb el nom d'Avro Anáhuac. Així mateix, al maig de 1920 Mèxic va adquirir tretze bombarders bimotor Farman F-50.