Les Forces Armades de Mèxic estan formades per tres institucions militars; l'Exèrcit de Mèxic, la Força Aèria de Mèxic, i l'Armada de Mèxic.
L'Exèrcit i la Força Aèria Nacionals tenen la missió de defensar la integritat, independència i sobirania de la nació mexicana; garantir la seguretat interior; auxiliar a la població en casos de necessitats públiques; dur a terme accions cíviques i obres socials que tendeixin al progrés del país; i en casos de desastre, presentar ajuda per al manteniment de l'ordre, auxili a les persones i els seus béns i la reconstrucció de zones afectades.
L'Armada de Mèxic té com a missió emprar el poder naval de la Federació per a la defensa exterior i coadjuvar en la seguretat interior del país. des del 21 de setembre de 1954 l'Armada Mexicana forma part de l'Organització Marítima Internacional, i es compromet a garantir l'adopció de mesures per a la salvaguarda de les persones que es trobin en perill a la mar.
Les Forces Armades de Mèxic es destaquen pel combat permanent contra el tràfic de narcòtics i en l'ajuda a la població civil durant els desastres naturals. Tots els ciutadans mexicans de gènere masculí tenen l'obligació legal de prestar un any de Servei militar obligatori en complir els 18 anys, que és la majoria d'edat a Mèxic. Aquest servei es fa mitjançant el sorteig dels reclutes, tanmateix, es pot ingressar voluntàriament a les Forces Armades des dels 16 anys, amb consentiment dels tutors legals. Hi ha dues agències governamentals que són: la Secretaría de la Defensa Nacional: i la Secretaría de Marina:
Antecedents miniatura|Cadet de l'Heroic Col·legi Militar de Mèxic. Les Forces Armades de Mèxic sorgeixen en consumar-se la independència del país el 28 de setembre de 1821, l'endemà que l'Exèrcit de les Tres Garanties entra triomfant a la Ciutat de Mèxic. Al capdavant de les llavors forces armades imperials, tant de l'exèrcit i de l'armada, és nomenat com generalísimo i almirall Agustín de Iturbide. Aquest mateix any, per encapçalar ambdues forces militars, es crea la Secretaria de Guerra i Marina. Des de llavors els titulars del Poder Executiu han estat alhora els Comandants Suprems de les Forces Armades, els qui exercien el seu comandament a través del seu secretari de Guerra i Marina i actualment a través de la Secretaría de la Defensa Nacional i de la Secretaría de Marina.
Durant els següents 46 anys, de 1821 a 1867, les forces armades mexicanes, especialment l'Exèrcit Mexicà, seran protagonistes d'innombrable nombre de cops d'estat, aixecaments armats, motins, revolucions, guerres civils i guerres internacionals. Després de 1867, es viurà al país, a poc a poc, un trànsit cap a la pacificació del país. La pau acaba amb l'inici de la Revolució mexicana el 1910 i després de succeir-se diversos aixecaments postrevolucionarios, novament el país es pacifica cap a mitjan .
Durant la participació de Mèxic en la Segona Guerra Mundial, l'arma d'aviació de l'Exèrcit Mexicà és elevada al rang de força armada com la Força Aèria Mexicana, per configurar l'actual divisió tripartida de les Forces Armades de Mèxic.
Després de la Segona Guerra Mundial, les Forces Armades de Mèxic no han tingut cap enfrontament bèl·lic amb potència estrangera, enfocant-se solament en assumptes interns. Destaca formalment la participació de l'Exèrcit Mexicà i la Força Aèria a contenir a l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional durant els primers dies de gener de 1994 i des de 2006 la participació de l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria en la Guerra contra el narcotràfic a Mèxic. L'Exèrcit Mexicà també va participar com a braç repressor dels règims autoritaris mexicans, entre les accions dels quals destaca la matança d'estudiants en Tlatelolco el 2 d'octubre de 1968 i la persecució de guerrillers durant la dècada de 1970 en l'anomenada Guerra Bruta.
Actualitat Des del final de la Segona Guerra Mundial, no existeixen tropes mexicanes a l'estranger en missions militars. I donada la frontera comuna amb els Estats Units, no existeix cap amenaça bel·ligerant externa al país.
No obstant això, a manera de dissuasió, comparada amb altres exèrcits d'Amèrica Llatina, les Forces Armades de Mèxic són una de les més grans i a les quals major quantitat del producte intern brut es dedica, a últimes dates això s'ha vist incrementat, principalment per reforçar el combat al tràfic de drogues.
Tropes permanents Segons el tercer informe de govern presentat l'1 de setembre de 2009 pel president de Mèxic, a juny de 2009 les Forces Armades van comptar amb 254,705 elements (202,355 de l'Exèrcit i Força Aèria i 52,350 de l'Armada de Mèxic).Tercer Informe de Gobierno. 1.8 Defensa de la Soberanía y de la Integridad del Territorio
Mèxic explica pressupostat per 2010 unes Forces Armades integrades per 262,741 efectius, d'entre els quals l'Exèrcit i la Força Aèria, de manera conjunta, compta amb 206,013 efectius, i l'Armada compta amb 56,728 efectius. A més, col·laboren 1,776 civils a l'interior de les secretàries d'Estat, 848 en la Defensa Nacional i 928 en la Marina.
Segons càlculs de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), el 2007 Mèxic podria mobilitzar a uns 38,257,000 elements a l'exèrcit, formats per tots els homes de 18 a 49 anys que legalment estan en edat militar i formarien part de les reserves de les Forces Armades, dels quals estarien en condicions de ser aptes per al servei militar 19,058,337 elements, i 1,063,233 elements en edat de servei militar cada any.
Participació femenina Per tradició, les Forces Armades de Mèxic estaven compostes fonamentalment d'homes. L'accés a la dona estava restringit a l'antiquada fórmula de solament participar en les "activitats pròpies del seu sexe" en els unitats de serveis. Per això, en 1938 només se'ls va donar accés a l'Exèrcit a través de la creació de l'Escola Militar d'Infermeres. Seria fins a 1973 quan es va ampliar el seu ingrés a l'Escola Mèdic Militar i des de la seva fundació en 1976 l'Escola Militar d'Odontologia. En 2007 el president Felipe Calderón Hinojosa, pel principi d'equitat de gènere, va instruir a les forces armades d'admetre la plena incorporació de la dona a les seves files, obrint-se la seva participació a través de 17 dels 39 planters d'educació militar, entre ells el d'enginyer militar i pilots aviadors.
En 2006, d'entre els 191,000 membres de l'Exèrcit, tan sols 6,309 eren dones. Es va plantejar llavors que per 2012 s'aconseguiria la meta d'unes 8,920 dones. S'estima que en 2010 la xifra es va duplicar i s'aconsegueix una participació femenina d'unes 12,000. L'augment és tan significatiu que el 16 de setembre de 2009 les dones van marxar a l'avantguarda de la columna de la desfilada commemorativa de l'inici de la independència.
Pressupost El pressupost que s'assigna a les Forces Armades de Mèxic s'exerceix a través de les secretaries de la Defensa Nacional i de la Marina. Per a l'exercici de 2010 es van assignar 46,061 milions de pesos per a operacions militars i infraestructura estratègia militar més 13,563 milions de pesos per altres funcions no operacionals d'ambdues secretàries com a justícia militar, serveis socials, administratius, entre d'altres. De l'assignat per a operacions, l'Exèrcit i la Força Aèria en el seu conjunt ocupen 33,991 milions de pesos i l'Armada 12,070 milions de pesos.
Organització Operativa Nivells de Comandament de l'Exèrcit, Força Aèria i Armada Es conformen una organització que realitza les seves operacions mitjançant una estructura jeràrquica que comprèn els següents nivells de comandament: Comandament Suprem; Alt Comandament de l'Exèrcit i Força Aèria Mexicans; Alt Comandament de l'Armada de Mèxic; Comandaments de l'Exèrcit i Força Aèria: Comandaments Superiors; Comandaments Territorials; i Comandaments d'Unitats. Comandaments de l'Armada de Mèxic: Comandaments Superiors en Cap; Comandaments Superiors, i Comandaments Subordinats. Comandament Suprem El Comandament Suprem, correspon al President de la República, qui l'exerceix per si mateix o a través del Secretari de la Defensa Nacional i del Secretari de Marina-Armada de Mèxic; per a l'efecte, durant el seu mandat se li denominarà Comandant Suprem de les Forces Armades. Alt Comandament L'Alt Comandament de l'Exèrcit i Força Aèria ho exercirà el Secretari de la Defensa Nacional, el qual serà un General de Divisió de l'Exèrcit, i per al compliment de les funcions, la Secretaria de la Defensa Nacional es constitueix en
Caserna General Superior de l'Exèrcit i Força Aèria. L'Alt Comandament de l'Armada de Mèxic és exercit pel Secretari de Marina, la seva pròpia Caserna General de l'Alt Comandament; El Sotssecretari i l'Oficial Major, són auxiliars immediats de l'Alt Comandament. L'Alt Comandament de l'Exèrcit i Força Aèria, per al compliment de les seves funcions, comptarà amb els següents òrgans: Estat Major de la Defensa Nacional; Inspecció i Contraloría General de l'Exèrcit i Força Aèria; Òrgans del Fur de Guerra; i Direccions generals de la Secretaria de la Defensa Nacional. L'Alt Comandament de l'Armada de Mèxic per al compliment de les seves atribucions, comptarà amb: Estat Major General de l'Armada; Forces navals; Regions, zones i sectors navals; Òrgans col·legiats; Òrgans de disciplina i Junta Naval; Establiments, i Unitats operatives. Comandaments Superiors Els Comandaments Superiors, segons la seva funció, es divideixen en Operatius i de Servei. Els Comandaments Superiors Operatius recauran en: El Comandant de la Força Aèria; En els Comandants de Regions Militars; En els Comandants de Zones Militars; En els Comandants de les Grans Unitats Terrestres o Aèries; En els Comandants de les Unitats conjuntes o combinades; i En els Comandants de les Unitats Circumstancials que l'Alt Comandament determini implementar. Els Comandaments Superiors dels Serveis recauen en els Comandants dels Agrupaments Logístics i Administratius i seran exercits per Generals procedents d'Arma o Servei. A través dels Comandaments Superiors dels Serveis, el Secretari de la Defensa Nacional ordenarà lasacciones logístiques per satisfer les necessitats que reclama l'operació de l'Exèrcit i Força Aèria.
Comandaments Superiors en Cap de l'Armada són: Comandants de les Forces Navals Comandants de Regions Navals Caserna General de l'Alt Comandament Comandaments Superiors de l'Armada: Comandants de la Zones Navals Comandaments Territorials Exercito: Regions, Zones i Guarnicions Militars; Força Aèria: Regions Aèries, Bases Aèries i Estacions Aèries Militars; Armada: Regions, Zona, Sectors i Subsectors Navals Comandaments d'Unitats de l'Exèrcit i Força Aèria, organismes constituïts per tropes de l'Exèrcit i Força Aèria, estructurats internament en dues o més graons, equipats i ensinistrats per complir missions operatives en el combat i que funcionen essencialment sota normes tàctiques en el compliment de les seves missions, reben el nom d'Unitats. Les Unitats de l'Exèrcit i Força Aèria, poden ser d'Arma, Vol o de Servei. Els Comandaments Operatius de qualsevol nivell jeràrquic seran exercits per militars d'Arma o Pilots Aviadors, segons correspongui. Als militars de Servei correspon el Comandament de les Unitats que formen part dels serveis de l'Exèrcit i Força Aèria i quedaran subordinats al Comandant de la Unitat o Dependència a la qual hagin estat assignats orgànicament o en reforç. En les Unitats de combat constituïdes per elements de les Armes i Serveis, el Comandament i la successió d'aquest, correspondrà als militars d'Arma, igual norma s'aplicarà en les organitzacions aèries, respecte als Pilots Aviadors. Comandaments Subordinats de l'Armada Comandàncies de Sectors Navals Flotilles Esquadrilles Unitats de Superfície Unitats Aeronavals Batallons d'Infanteria de Marina i uns altres que designi l'Alt Comandament.
L'Exèrcit