Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogats com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Història i descripció El 1848, Feliu Palmerola i Grau vengué al fabricant Antoni Camps i Ramon una peça de terra de dues mujades plantada de vinya, coneguda com «La Tamarita», procedent de la finca del Frare Blanc o la Torre Gomis del col·legi dels dominics, suprimit durant el Trienni Liberal. El 1849, Camps hi va fer construir una casa-torre d'estil neoclàssic, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló. Per a poder sufragar el cost de les obres, el 1852 va decidir urbanitzar una franja de terreny a ponent de la casa, segons el projecte de l'arquitecte Josep Ràfuls. L'accés es feia per un camí que pujava cap a la muntanya, i María del Sagrario Hurtado de Mendoza, vídua de Josep Joaquim de Craywinckel i de Craywinckel, s'hi va oposar, al·legant que el camí li pertanyia perquè duia a uns terrenys de la seva propietat. Finalment, el 1853, Camps vengué la finca a l'indià de Vilanova i la Geltrú Josep Antoni Salom i Jacas per 4.566 lliures i 10 sous.AHPB, notari Lluís Gonzaga Gurri i Guardans, 15-06-1853.

A començament del , l'industrial cotoner Llorenç Mata i Pons va comprar part de la finca, i a la seva mort el 1911, el seu nebot Alfred Mata i Julià en va encarregar l'enjardinament a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Va ser un dels seus primers treballs i hi va començar a desenvolupar el seu concepte de «jardí mediterrani», tot i que també hi va introduir elements típics del jardí renaixentista, com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virginio Arias. A la part de llevant hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofità per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que dona als jardins un ambient ombrívol i humit. Entre els arbres singulars cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d'interès local.

La torre, de planta baixa i dos pisos i coronada per dos torreons, va ser reedificada pel mateix propietari el 1919. Actualment és la seu de la Fundació Blanquerna.

miniatura|esquerra|Plànol dels jardins miniatura|esquerra|Torre de la Tamarita, actual seu de la Fundació Blanquerna

Referències

Vegeu també Fàbrica Palmerola Casa-fàbrica Camps Cal Casas

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental de Sarrià - Sant Gervasi Tamarita Tamarita Categoria:Edificis noucentistes de Barcelona