Platanus és un gènere d'angiospermes de la família de les platanàcies (Platanaceae). Els plàtans o plataners són originaris de l'hemisferi nord on viuen al costat de corrents d'aigua o on la capa freàtica és alta.
Característiques Totes les espècies adopten la forma de grans arbres (de 30 a 50 metres d'alt).Són caducifolis amb excepció de l'espècie Platanus kerrii. Les fulles són grans i amb forma palmada amb 5 lòbuls. Les flors apareixen en estructures globulars dotades d'un llarg peduncle, són unisexuals monoiques. La pol·linització és a través del vent. Les flors masculines cauen una vegada han deixat anar el pol·len i les femenines desenvolupen els fruits que són aquenis agrupats en les estructures globulars.
Les flors són reduïdes i es donen en boles (caps globosos); Es poden fusionar entre 3 i 7 sèpals pilosos a la base i els pètals són de 3 a 7 i són espatulats. Les flors masculines i femenines estan separades, però neixen a la mateixa planta (monoica). El nombre de caps en un grup (inflorescència) és indicatiu de l'espècie (vegeu la taula següent). La flor masculina té 3–8 estams; la femella té un ovari superior amb 3–7 carpels. Els plàtans són pol·linitzats pel vent. Els caps de flors masculins cauen després de vessar el pol·len. Aquesta pol·linització pot provocar al·lèrgies al pol·len per part de la població.
Després de pol·linitzar, les flors femenines es converteixen en aquenis que formen una bola agregada. El fruit és múltiple d'aquenis. Normalment, el nucli de la pilota té 1 cm de diàmetre i està cobert amb una xarxa de malla d'1 mm, que es pot desenganxar. La pilota fa 2,5-4 cm de diàmetre i conté diversos centenars d'aquenis, cadascun dels quals té una sola llavor i és cònic, amb la punta enganxada cap avall a la xarxa a la superfície de la pilota. També hi ha un floc de moltes fibres primes i rígides de truges de color groc-verd units a la base de cada aqueni. Aquestes truges ajuden a la dispersió del vent dels fruits com en el dent de lleó.
Les fulles són simples i alternes. En el subgènere Platanus tenen un contorn palmat. La base de la tija de la fulla (pecíol) està engrandida i s'embolica completament al voltant del brot de la tija jove a la seva axil·la. El brot axil·lar només queda exposat després que la fulla cau.
L'escorça madura es desenganxa o s'exfolia fàcilment en pegats de forma irregular, produint un aspecte tacat i escamoso. Als troncs vells, és possible que l'escorça no es desprengui, sinó que s'espesseix i s'esquerda.
Platanus a Catalunya A Barcelona, d’ençà del segle XVIII han estat arrelats exemplars de Platanus. tant per la seva compatibilitat amb la humitat pròpia de Barcelona, com per la seva funció reguladora del soroll i contaminació. segons el darrer recompte municipal el 30% dels arbres que hi ha als carrers són plàtans (42.709 exemplars d'un total de 154.235 arbres). L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat un Pla director de l'arbrat 2017-2037, que cerca augmentar la biodiversitat de les espècies d'arbres plantats al municipi, i pel qual es pretén que aquesta espècie no superi el 15% del total d'arbres de la ciutat el 2027.
Un altre indret en el qual el Platanus es gairebé espècie imperant és la devesa de Girona on amb dades de 2020 hi ha via 2.500 exemplars que configuren els Plàtans de la Devesa i que s'ha mantingut estable al llarg del tempsEn el passat, alguns dels seus arbres ja van ser trasplantats a la Rambla de les Flors de Barcelona, quan aquesta es va obrir al mar la ciutat el 1850. Els platanus de Girona són d'origen napoleònic, ja que els soldats francesos van voler emular les avingudes d'arbres caducifolis existents a Paris. Francesc de Palmerola, alcalde de Figueres de 1804-1809 va promoure'n la plantació a la ciutat
Etimologia Platanus prové del grec πλάτανος ('arbre del plàtan') adaptat al llatí. El terme πλάτανος es relaciona amb l'adjectiu πλατύς.
Llavors, per què diem plàtan al bananer? La resposta la trobem en l'etimologia de «plàtan»: per les fulles 'amples i planes' de Musa paradisíaca. I així, per extensió, acabem donant nom a un fruit en funció de les característiques de les fulles de la planta que el produeix.
Filogènia El gènere Platanus conté dos subgèneres Castaneophyllum per a P. Kerrii que és l'únic de fulla persistent i Platanus per a la resta. Hi ha fòssils d'aquest gènere molt antics pertanyents al Cretaci. Les poblacions europees i americanes malgrat que van quedar separades per la deriva del continent des de molt antic, resulten ser interfèrtils i donen lloc a híbrids fèrtils com l'habitual Platanus x hispanica.
Taxonomia Nom científic Nom comú Distribució flors globulars Notes Platanus kerrii Laos, Vietnam 10-12 Subgènere Castaneophyllum Platanus chiapensis Mèxic ? Subgènere Platanus Platanus gentryi Mèxic ? Subgènere Platanus Platanus mexicana Mèxic 2-4 Subgènere Platanus Platanus oaxacana Mèxic ? Subgènere Platanus Platanus orientalis Plàtan d'orient Europa, Àsia 3-6 Subgènere Platanus Platanus occidentalis Plàtan d'Amèrica Amèrica del Nord 1-2 Subgènere Platanus Platanus racemosa Califòrnia 3-7 Subgènere Platanus Platanus rzedowskii Mèxic ? Subgenus Platanus Platanus wrightii Arizona, Nou Mèxic, Mèxic 2-4 Subgènere Platanus Platanus × hispanica (P. occidentalis × P. orientalis; syn. P. × acerifolia) Plàtan Cultivat 1-6 Subgènere Platanus
Arbres monumentals Amb quasi total seguretat, el Plàtan de Biar (l'Alcoià) és el més gran de tots els Països Catalans. Pertany a l'espècie Platanus orientalis, originària de Grècia i Turquia, té uns 250 anys, una alçària de 22 m, 6,24 m de perímetre de tronc (mesurat a 1,30 m de la base) i el diàmetre major de la copa és de 29 m.
El Plàtan de Traver de Riba-roja de Túria és també un arbre important per edat i mesura, ja que no ha sigut podat en els seus gairebé dos segles d'existència gràcies a ser silvestre.
Referències
Bibliografia complementària
Enllaços externs
Botany of Plane trees Flora of North America: Platanus Photos with descriptions Platanus hispanica i Platanus orientalis al web de l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.
Categoria:Proteals