Sant Jordi de Cercs és una ermita del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Església romànica d'una sola nau amb un absis semicircular a llevant cobert a quart d'esfera. L'edifici fou construït al però al s'hi van fer modificacions: aleshores es va construir la nova volta de la nau, lleugerament apuntada ensems que es reforçava amb arcs torals. La porta és a migdia i és d'arc de mig punt adovellada. El campanar s'alça sobre el mur de ponent i és una espadanya de dos arcs de mig punt adovellats. Al es varen construir dues capelles prop de l'absis, al segon tram de la nau, cobertes amb volta de canó i morter. Les obertures són al mur de migdia i doble esqueixada. La restauració de l'església es va iniciar l'any 1969, continuà el 1974 i finalment es va acabar l'any 1989.
A l'absis s'obren dues finestres de doble esqueixada, l'una al centre i l'altra al costat sud; la nau en té dues al mur sud, de doble esqueixada i corresponents a la construcció més antiga, i una en forma de creu al mur est, per sobre de la teulada de l'absis. La porta actual, al mur sud, correspon a l'entrada original i consta d'un arc de mig punt adovellat. A la façana oest queden restes d'una porta tapiada, probablement obra de reformes posteriors. A l'exterior, l'edifici, que té un aparell força regular i format per carreus ben tallats i col·locats i trencajunts, no representa cap mena de decoració. L'any 1969, en el decurs d'unes obres de condicionament es va trobar el tenant o pilar que sostenia l'altar, consistent en un bloc de pedra prismàtic amb reconditori per a les relíquies. És possible que aquesta data no sigui correcta, perquè la reina Elionor va ser assassinada l'any 1369 a Castrojeriz pel seu fillastre el rei Pere el Cruel.
Història El lloc és documentat a finals del o començaments del XI ("Cerchos") però de l'església se'n tenen ben poques referències documentals. L'any 1290 Bernat de la Portella n'era diaca i el 1312 figura com a parroquial en la visita al Deganat de Berga de Galceran Sacosta. Aleshores era dedicada a Sant Andreu i aquesta dedicació es va mantenir fins al . L'any 1363 la reina Elionor la va vendre a Pere Fresc de Berga juntament amb les esglésies de Vilosiu i Baells, i els castells de Blancafort i Merola. Al , ja s'esmenta com a sufragània de Santa Maria de Baells, juntament amb Sant Quirze de Pedret. Avui resta sense culte i depèn de la nova parròquia de Cercs.Guia Romànic Català, vol. Catalunya Central, pàg. 128-30. Grup Enciclopèdia Catalana
Referències
Jordi De Cercs Categoria:Monestirs romànics Jordi De Cercs Categoria:Patrimoni monumental de Cercs