La invasió de Tulagi del 3 i 4 de maig de 1942 va ser un conflicte bèl·lic que va formar part de l'Operació Mo, l'estratègia de l'Imperi del Japó en el front del Pacífic sud i sud-oest en 1942. El pla consistia que l'Armada Imperial Japonesa capturés Tulagi i les illes properes del protectorat de les Illes Salomó. L'ocupació de Tulagi havia de donar protecció al flanc de les forces japoneses que avançaven a Port Moresby en Nova Guinea, així com proveir a les forces d'una base des de la qual poguessin amenaçar i interceptar les rutes de comunicació entre els Estats Units i Austràlia i Nova Zelanda.
Sense els mitjans necessaris per poder resistir l'ofensiva japonesa en les Salomó, el Comissionat Resident britànic del protectorat de les Salomó i les escasses tropes australianes assignades a defensar Tulagi van evacuar l'illa just abans de l'arribo de les tropes japoneses el 3 de maig. No obstant això, l'endemà una força especial de portaavions nord-americans en camí a Port Moresby per lluitar contra l'avanç japonès (el que va resultar en la batalla del Mar de Coral) va atacar per aire a les forces invasores que estaven desembarcant, destruint o danyant diversos bucs i aeronaus que estaven involucrades en l'operació. De qualsevol forma els japonesos van ocupar reeixidament Tulagi i van començar la construcció d'una petita base naval.
Durant diversos mesos següents els japonesos van establir una base naval per a l'abastiment de combustible, comunicacions i d'hidroavions en Tulagi i els illots propers de Gavutu i Tanambogo i, al juliol de 1942, van començar a construir un aeròdrom a Guadalcanal. Les activitats japoneses en Tulagi i Guadalcanal van ser observades per avions aliats de reconeixement així com per coastwatchers australians estacionats a l'àrea. Atès que aquestes activitats amenaçaven les seves línies de subministrament i comunicació en el sud del Pacífic, els Aliats contraatacaran amb desembarcaments en Guadalcanal i Tulagi el 7 d'agost de 1942, donant inici a la crítica campanya de Guadalcanal i una sèrie de batalles entre tots dos bàndols el que, juntament amb la campanya de Nova Guinea, decidiria el curs de la guerra en el Pacífic sud.
Història Context El 7 de desembre els japonesos van atacar Pearl Harbor, Hawaii, deixant inutilitzats la major part dels cuirassats de la flota nord-americana del Pacífic i començant un estat de guerra formal entre ambdues nacions. En llançar aquest atac, els líders japonesos buscaven neutralitzar la seva flota, apoderar-se de llocs rics en recursos naturals i obtenir bases militars estratègiques per defensar el seu imperi. Poc després, altres nacions com el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda es van unir als Estats Units com a aliats en la guerra contra el Japó. En paraules de la «Ordre secreta Número u» de la Flota Combinada de l'Armada Imperial Japonesa, datada l'1 de novembre de 1941, els objectius inicials de les campanyes d'aquesta imminent guerra eren «(expulsar) a les forces britàniques i nord-americanes de les Índies Neerlandeses i les Filipines, per establir una política d'autosuficiència autònoma i independència econòmica».Parker, A Priceless Advantage, p. 3. Per realitzar aquests objectius, durant els primers mesos de 1942 les forces japoneses també van atacar i van prendre el control de les Filipines, Tailàndia, Malàisia, Singapur, les Índies Orientals Neerlandeses, l'Illa Wake, Nova Bretanya, les Illes Gilbert i Guam.
El vicealmirall Shigeyoshi Inoue, comandant de la 4a Flota japonesa (també anomenada flota dels mars del sud) i formada per la majoria de les unitats navals del Pacífic Sud, advocava per prendre Lae, Salamaua i Port Moresby en Nova Guinea i Tulagi en les Salomó. Inoue creia que la captura i control d'aquestes ubicacions podria proveir més seguretat a la base japonesa més gran, localitzada en Rabaul, en Nova Bretanya. L'Estat Major Naval va aprovar el pla de Inoue i va començar a planejar operacions futures, utilitzant aquestes ubicacions com a bases de suport; prendrien Nauru, l'illa Ocean, Nova Caledònia, Fiji i Samoa i, per tant, tallarien les línies de proveïment entre Austràlia i Estats Units. L'objectiu a més seria reduir o eliminar a Austràlia com una amenaça a les posicions japoneses en el sud del Pacífic.Parker, A Priceless Advantage, p. 5.
L'Exèrcit Imperial Japonès va donar suport a la idea de prendre Port Moresby a l'abril de 1942 i amb l'Armada, va desenvolupar un pla d'atac denominat «Operació Mo». El pla també incloïa la presa de Tulagi, una petita illa situada al sud de les Salomó, on s'establiria una base d'hidroavions que s'utilitzaria contra territoris aliats i les seves forces en el sud del Pacífic. Encara que l'almirall Isoroku Yamamoto, comandant de la Flota Combinada, estava planejant una operació amb la qual esperava atreure a la flota del Pacífic de l'Armada dels Estats Units a una batalla decisiva en el Pacífic central, va enviar a alguns dels seus vaixells més grans per recolzar l'operació, col·locant a Inoue com a encarregat de les forces navals enviades.
Moviments previs miniatura|esquerra|L'àrea del Pacífic en 1942. Les línies vermelles il·lustren els territoris inclosos en aquest moment a l'Imperi del Japó. Guadalcanal i Tulagi es troben al centre, en la part inferior del mapa. Una força consistent en dos portaavions pesats, un portaavions lleuger, un porta hidroavions, nou creuers i 13 destructors es van dividir en diversos elements per auxiliar el comboi d'invasió que es dirigia a Port Moresby, així com per atacar als vaixells de guerra enemics que s'apropessin a l'àrea per respondre davant la invasió. La força d'invasió de Tulagi, la qual consistia en els destructors Kikuzuki i Iūzuki, els minadores-transports Okinoshima i Kōei Maru, els dragamines Wa #1, Wa #2, Hagoromo Maru, Noshiro Maru #2 i Tama Maru, els cazasubmarinos Toshi Maru #3 i Tama Maru #8 i els transports Azumasan Maru, i comandada pel contraalmirall Kiyohide Shima (el seu vaixell almirall era el Okinoshima), va partir de Rabaul el 30 d'abril i es va dirigir a les Salomó. El contraalmirall Aritomo Gotō va brindar cobertura aèria per a la invasió amb la seva flota d'un portaavions lleuger (Shōhō), quatre creuers i un destructor, localitzats just a l'oest de les Salomó centrals. Un altre grup extern de cobertura comandat pel contraalmirall Kuninori Marumo, integrada per dos creuers lleugers, el porta hidroavions Kamikawa Maru i tres canoneres, es van unir al grup principal de cobertura per a la invasió de Tulagi. Una vegada que l'illa estigués assegurada el 3 o 4 de maig, les flotes de cobertura proporcionarien recolzo en la invasió de Port Moresby.Hackett, CombinedFleet.com, "IJN Minelayer OKINOSHIMA: Tabular Record of Movement."D'Albas, Death of a Navy, p. 110.; ; ; ;
En aquest moment Tulagi era la capital del protectorat de les Illes Salomó Britàniques, el qual incloïa totes les Salomó a excepció de Bougainville i Buka. William Sydney Marchant, el Comissionat Resident de les Salomó i comandant a càrrec de la defensa local, va dirigir l'evacuació de la majoria dels civils blancs residents a Austràlia al febrer de 1942. Marchant va ser evacuat a Malaita al mes següent.;
Les úniques forces aliades militars en Tulagi eren 24 Comandos de l'Exèrcit australià sota el comandament del capità A. L. Goode, a més de prop de 25 membres l'11è Esquadró de la Real Força Aèria Australiana sota el comandament de l'oficial de vol R. B. Peagam, els qui operaven una base d'hidroavions en Gavutu-Tanambogo amb quatre avions de reconeixement PBY Catalina.; A més, tres coastwatchers aliats es trobaven a prop, en Guadalcanal. La seva labor era reportar qualsevol moviment enemic o activitat sospitosa que observessin en les proximitats de les estacions. Tots els coastwatcher eren comissionats com a oficials de la Real Reserva Naval de Voluntaris Australians, organisme dirigit pel capità de corbeta Eric Feldt, qui es trobava en Townsville, Austràlia, pensant que es podia prevenir que anessin executats per espionatge. miniatura|Mapa de Guadalcanal i Tulagi en 1942. Durant la major part del mes d'abril els japonesos van mantenir bombardejos poc metòdics en Tulagi, els quals van causar poc o cap dany. Els coastwatchers de Guadalcanal generalment podien avisar a les tropes australianes de l'illa quan les aeronaus enemigues s'aproximaven, però les tropes no comptaven amb l'armament necessari per fer-los front seriosament. El 25 d'abril Tulagi va ser bombardejat per vuit aeronaus. Bombardejos similars van tenir lloc gairebé diàriament durant la setmana següent, quan un bombardeig, l'1 de maig, va danyar seriosament una de les Catalinas de Gavutu. Els Catalinas restants van evacuar reeixidament el mateix dia.; ;
Personal aliat d'intel·ligència havia desxifrat la major part dels plans de l'Operació Mo gràcies al fet que havien interceptat missatges per radi des de Melbourne, Austràlia, Pearl Harbor i Hawái.Parker, A Priceless Advantage, p. 11. Basant-se en aquesta informació, el 22 d'abril l'almirall Chester Nimitz, estacionat en Pearl Harbor, va dirigir les forces aliades cap al Mar de Coral per interceptar l'operació. El 27 d'abril la Força Especial 17 (TF17) del portaavions USS Yorktown, sota el comandament del vicealmirall Frank Jack Fletcher, va sortir de Tonga i es va unir per força Especial 11 (TF11) del portaavions USS Lexington aproximadament a 480 quilòmetres al nord-oest de Nova Caledònia l'1 de maig. Aquest mateix dia Fletcher va despatxar a la TF11 perquè recarregués combustible, esperant tornar-se a ajuntar amb el Lexington i els seus escortes el 4 de maig en una posició predeterminada en el Mar de Coral.;
Desembarcaments del dia 3 de maig miniatura|esquerra|Mapa de la batalla del Mar de Coral del 3 al 9 de maig de 1942. Les accions que involucraven desembarcaments japonesos en Tulagi així com els atacs d'aeronaus del Yorktown apareixen en la part superior dreta del mapa. El 2 de maig el coastwatcher Jack Read en Boungainville va reportar que una gran força de vaixells japonesos, la qual es creia era part de la força d'invasió a Tulagi, havia salpat de l'àrea de Buka. Més tard aquest mateix dia el coastwatcher D. G. Kennedy en Nova Geòrgia va albirar i va reportar una gran força de vaixells japonesos que es dirigia cap a les Salomó del sud. Poc després Goode i Peagam, anticipant que els japonesos atacarien amb un nombre aclaparant de tropes, van ordenar l'execució de l'operació d'evacuació que havien planejat amb anticipació, destruint equips i demolint instal·lacions en Tulagi i Gavutu-Tanambogo. Personal de la RAAF i els comandos van abordar dos petits vaixells el matí del 3 de maig amb rumb a Vila, Noves Hèbrides, just quan els vaixells de Shima van entrar a l'estret de Savo per començar els desembarcaments en Tulagi. El vaixell que transportava al personal de la RAAF va passar el dia amb el coastwatcher i oficial de districte del protectorat Martin Clemens en Aola, Guadalcanal, i va partir durant la nit.;
Hidroavions procedents del Kamikawa Maru, temporalment amb base en Thousand Ships Bay a l'Illa de Santa Isabel, van donar suport al desembarcament japonès.; Hackett, Combinedfleet.com. Al voltant de 400 tropes navals, principalment del 3.ªForça Especial Naval de Desembarcament de Kure, van desembarcar en barcasses i immediatament van començar la construcció d'instal·lacions en Tulagi i Gavutu-Tanambogo. Aeronaus del Shōhō van brindar cobertura fins a començaments de la tarda, quan la força de Gotō va partir rumb a Boungainville per recarregar combustible com a preparació als desembarcaments a Port Moresby.; ; Una vegada que les tropes es van trobar en terra, sis hidroavions van aterrar en el port de Tulagi com a part del pla d'establir una base d'hidroavions allí.AWM, Coral Sea