El Campionat Mundial de Ral·lis (en anglès: World Rally Championship, abreujat WRC) és una competició de ral·lis organitzada per la Federació Internacional d'Automobilisme que acaba amb el nomenament d'un conductor i d'un constructor campions. Els campionats de conductors i constructors són campionats separats, però tenen el mateix sistema de puntuació. Això significa que, per exemple, un conductor pot guanyar el campionat de conductors mentre que el constructor del seu automòbil pot no fer-ho (el 2003, per exemple, Petter Solberg va guanyar el campionat de conductors amb un Subaru mentre que Citroën va guanyar el campionat de constructors).
La competició va rebre el nom de Campionat Mundial de Ral·lis el 1973. Des del 1982 fins al 1986, el campionat va estar protagonitzat per la categoria Grup B, la qual va acabar essent cancel·lada a causa dels greus accidents que s'hi produïen.
Història miniatura|Ari Vatanen amb el Ford Escort al Ral·li dels 1.000 Llacs de 1978 El Campionat Mundial de Ral·lis es formà a partir de múltiples competicions que es disputaven internacionalment, la majoria de les quals havia format part del Campionat d'Europa de Ral·lis o del Campionat Internacional de Productors, que se celebrà de 1970 a 1972. La competició s'inicià el 1973, tot i que només es disputava el campionat de marques, i la primera prova va ser el 42è Ral·li de Monte-Carlo. La marca Alpine-Renault va guanyar el primer campionat amb l'Alpine A110, i després seria Lancia qui s'emportaria el títol els tres anys següents amb el Lancia Stratos (que portava un motor Ferrari en V6 i va ser el primer cotxe dissenyat i fabricat específicament per als ral·lis).
El campionat de pilots, paral·lel al de marques, es provà durant els anys 1977 i 1978 i inicialment s'anomenava FIA Cup for Rally Drivers. L'any 1979 es va implementar definitivament i el primer guanyador fou Björn Waldegård. El títol de constructors va ser per a Ford, que competia amb el Ford Escort RS1800. No va ser casualitat que un suec s'emportés el títol de pilots, ja que els pilots nòrdics, i especialment els finlandesos, serien els grans dominadors del campionat del món. De fet, Finlàndia és actualment el país que té més pilots campions del món de ral·lis.
Grup B
miniatura|esquerra|Lancia Delta S4 de Grup B. La dècada de 1980 seria l'època daurada dels ral·lis, gràcies als mítics Grup B, que van ser-ne els grans protagonistes. Aquests vehicles derivaven del Grup 4 i tenien tracció a les quatre rodes davant dels clàssics Grup 2, que eren de tracció darrera. En un principi, la FISA autoritzà aquests vehicles, tot i que les marques no les veien amb bons ulls, però quan Audi, gràcies al pilot Hannu Mikkola i al cotxe Audi Quattro començaren a aconseguir èxits, la resta de marques van començar a adaptar els seus vehicles a la normativa dels Grup B. Audi va aconseguir el títol de constructors l'any 1982 i el 1984, i el de pilots el 1983 i el 1984 amb Hannu Mikkola i Stig Blomqvist. La francesa Michèle Mouton, la dona pilot de ral·lis que més èxits ha aconseguit al mundial, va estar a punt d'aconseguir el títol de pilots l'any 1982, però es va haver de conformar amb el subcampionat després que es proclamés campió l'alemany Walter Röhrl, pilotant un Opel Ascona.
El finlandès Ari Vatanen va aconseguir el títol l'any 1981 i quasi repeteix la gesta el 1985, però un greu accident al Ral·li de l'Argentina va obligar a què es retirés de la competició durant uns anys. No va tenir tanta sort l'italià Attilio Bettega, que va patir un accident molt greu amb el seu Lancia 037 al Tour de Còrsega i va morir a l'instant. El mateix li va passar a Henri Toivonen l'any 1986, quan va morir també a Còrsega juntament amb el seu copilot Sergio Cresto, després de precipitar-se el seu Lancia Delta S4 per un precipici. Aquest últim fet, juntament amb un greu accident patit al Ral·li de Portugal de la mateixa temporada, on el portuguès Joaquim Santos va sortir de la carretera i va atropellar a diversos espectadors, dels quals en van morir tres, van precipitar que la FISA prohibís els Grup B de cara a la temporada següent.
L'any 1987 es va introduir el Campionat de Grup N, que es disputava paral·lelament al Mundial i que a partir de 2001 s'anomenaria Campionat Mundial de Ral·lis de Producció (PWRC).
Grup A
miniatura|Subaru Impreza 555 grup A. Degut a la cancel·lació del Grup B, els Grup S, que eren els vehicles destinats a substituir-los, van haver de prohibir-se i alguns projectes mai van poder finalitzar-se. Amb tot un nou grup va sorgir el que suposaria la base per als futurs World Rally Car: els Grup A.
El primer pilot a obtenir una victòria amb un Grup A va ser el suec Kenneth Eriksson, amb un Volkswagen Golf GTI 16V al Ral·li de Costa d'Ivori l'any 1986. Lancia va ser la marca més ràpida en adaptar-se a les noves regulacions i al control de l'escena mundial de ral·lis amb el Lancia Delta Integrale, guanyant el títol de constructors sis anys seguits, de 1987 a 1992. Juha Kankkunen i Miki Biasion van guanyar els dos, dos títols de pilots amb aquest cotxe.
La dècada de 1990 va suposar l'aparició dels fabricants japonesos Toyota, Subaru i Mitsubishi al mundial, i ràpidament es van convertir en favorits al títol. Carlos Sainz va guanyar amb Toyota els títols de 1990 i 1992 amb un Toyota Celica GT-Four. Juha Kankkunen va fitxar per Toyota el 1993 i va guanyar el seu quart títol de pilots, guanyant també el seu primer títol de fabricants. El francès Didier Auriol també guanyaria els dos títols amb Toyota el 1994, i ben aviat Subaru i Mitsubishi varen continuar l'èxit dels constructors japonesos. L'escocès Colin McRae va guanyar amb Subaru el campionat de 1995 (i la marca nipona, el campionat de fabricants durant tres anys consecutius). El finlandès Tommi Mäkinen, pilotant un Mitsubishi Lancer Evolution va guanyar el campionat de pilots quatre vegades seguides: des de 1996 fins a 1999. Mitsubishi també guanyà el títol de constructors el 1998.
World Rally Car miniatura|esquerra|Citroën Xsara WRC Per a la temporada 1997, es van introduir les regulacions per al nou grup que reinaria fins al 2010 el Campionat Mundial de Ral·lis: els World Rally Car. Aquestes regulacions van ser introduïdes per a substituir els Grup A i estaven basats en automòbils de producció de quatre cilindres de dos litres, turbocompressor, sistemes anti-lag, tracció a les quatre rodes, caixa de canvis seqüencial i elements aerodinàmics, entre altres millores. Després de l'èxit de Mäkinen amb Mitsubishi, la francesa Peugeot es va apuntar a les noves regulacions del Mundial i va aconseguir tres títols de constructors i dos de pilots amb Marcus Gronholm al volant del Peugeot 206 WRC.
L'anglès Richard Burns i el noruec Petter Solberg van guanyar el títol amb un Subaru Impreza WRC el 2001 i el 2003.
L'any 2001 es va introduir el Campionat Super 1600, que posteriorment s'anomenaria Campionat Mundial de Ral·lis júnior i serviria per a donar suport i rellançar a les joves promeses del campionat.
A partir de 2004, Citroën i Sébastien Loeb varen batre tots els rècords en aconseguir una sèrie de triomfs que semblaven insuperables: 7 títols consecutius del campionat de pilots amb el Citroën Xsara WRC i el C4 i sis de constructors. Només Ford va poder esgarrapar dos títols de constructors el 2006 i 2007.
Els nous WRC miniatura|El Ford Fiesta WRC de Mikko Hirvonen al Ral·li de Portugal el 2011. El 2010 es va crear un nou campionat paral·lel, juntament als dos ja existents: el Campionat S2000. Aquest campionat va néixer amb la intenció d'assentar les bases per a les noves regulacions que s'establirien pels World Rally Cars el 2011. Els vehicles que participaren en aquest campionat foren els Super 2000. Aquests vehicles estaven basats en els Grup N, però amb tracció a les quatre rodes, motor de 2L i atmosfèrics.
Els nous World Rally Car tenen un motor de 1.6 litres, el que comporta menys parell motor i més revolucions, tenen turbo i tracció a les quatre rodes, són més amples i curts, cosa que els fa més fàcils de pilotar en trams molt tècnics i plens de revolts, però amb una lleugera pèrdua d'estabilitat en trams ràpids.Previa Rally Suecia 2011. Los nuevos WRC
La primera prova on participaren els nous WRC va ser al Ral·li de Suècia de 2011. on van competir tretze WRC: quatre Citroën DS3 WRC i nou Ford Fiesta WRC. Al Ral·li de Sardenya d'aquesta mateixa temporada està previst que debuti un nou cotxe amb aquesta mateixa regulació: el MINI John Cooper Works WRC.
El Campionat Mundial de Ral·lis es va despedir dels World Rally Car al finalitzar la temporada 2021.
La competició miniatura|esquerra|Mikko Hirvonen amb el Ford Focus RS al Ral·li de Catalunya del 2007 El Campionat celebra ral·lis a diferents països durant l'any. Cada ral·li té les seves pròpies característiques de recorregut, cosa que fa que cada carrera sigui diferent a la resta. La FIA ha experimentat diferents sistemes d'elaboració del calendari, ja que cada any més països estan interessats a oferir un ral·li pel campionat. Per a la temporada 2009 s'introduirà un nou sistema, en el qual s'elaborarà un calendari de 24 competicions, dividides en 12 per any; així doncs, els ral·lis que es corrin el 2009 no seran els mateixos que els del 2010. La intenció d'aquestes mesures és augmentar la participació de pilots i constructors i també disminuir els costos de competició.El WRC prepara un innovador format per al 2009 RallyArgentina.com (en castellà)
Al final d'un ral·li se sumen els temps de totes les especials, i el guanyador és el que acumula menys temps en total. Al Ral·li de Nova Zelanda de 2007 es va acabar amb la diferència més petita de la història del campionat, amb només 3 centèsimes de segon d'avantatge per al guanyador, el finlandès Marcus Grönholm.Ajustada victòria de Marcus Grönholm al ral·li de Nova Zelanda (en italià)
Un ral·li té diferents esdeveniments que permeten que els afeccionats i la premsa puguin acostar-se als competidors. El primer és el reconeixement de les especials del ral·li per part dels pilots, durant el Shakedown. Posteriorment, a la nit del mateix dia, els cotxes participants circulen per la rampa de sortida, on es fa la presentació oficial del ral·li. També hi ha, en alguns ral·lis, les etapes superespecials, que poden ser al principi de la carrera, al final o en ambdós moments.
La seguretat La FIA té diverses mesures de seguretat per a cuidar la integritat dels pilots, dels seus equips i dels afeccionats. Aquestes inclouen la preparació del vehicle, l'assignació de llocs pel muntatge dels tallers i la delimitació d'accés als camins de competició. Aquestes últimes mesures inclouen el tancament de camins al pas dels vehicles i de persones.
Una vegada que els camins s'han tancat, comencen a circular els vehicles de seguretat, incloent-hi els "cotxes zero" (anomenats així perquè porten els dorsals 000, 00 i 0 respectivament), per anunciar l'inici del ral·li. Aquest control i tots els relacionats a la seguretat, són duts a terme per persones denominades "comissaris".
Sortida dels cotxes miniatura|El finlandès Juuso Pykälistö al volant del seu Peugeot 206 WRC durant el Ral·li de Suècia de 2003. Una vegada que els comissaris han determinat que la seguretat està garantida, comença la competició. Un semàfor i un rellotge indiquen la sortida de cada competidor. L'ordre de sortida és el següent: si es tracta del primer tram del ral·li, el primer a sortir és el que lidera la classificació de pilots i se segueix aquest ordre; al contrari, si es tracta d'un tram amb la carrera en marxa, l'ordre de sortida serà segons les posicions del ral·li en aquell moment. Els World Rally Car de prioritat un i dos surten amb intervals de dos minuts entre ells, mentre que els de prioritat tres, els del JWRC i els del PWRC surten amb un minut de diferència.