El grill domèstic (Acheta domesticus), antigament conegut amb el basiònim de Gryllus domesticus, és una espècie d'ortòpter de la família Gryllidae, que va ser descrit per Carl von Linné l'any 1758.
És originari del sud-est asiàtic i d'àrees àrides del nord d'Àfrica tot i que posteriorment, durant el , es va estendre per Europa i Amèrica del Nord. Per tant, sobretot degut al desplaçament dels humans, l'espècie s'ha anat estenent arreu del món.
A Àsia els grills són considerats com a símbol de bona sort i per això els tenen com a mascotes en alguns països com a la Xina. Al Brasil també han tingut gran importància en el folklore i la mitologia; per exemple, s'ha interpretat el seu cant com a senyal de pluja o de guanys econòmics.
Pel que fa a la seva morfologia, el grill té color groguenc i diferències entre mascles i femelles, és a dir, presenta dimorfisme sexual. Una altra característica anatòmica destacable, entre d'altres característiques del grup dels artròpodes, és el fet de tenir un exoesquelet de quitina. És un insecte hemimetàbol i ectoterm. En termes genètics té gran part dels seus gens codificats pel genoma mitocondrial i el seu genoma de referència conté un baix percentatge de guanina i citosina.
Té moltes propietats i diferents aplicacions i és una de les espècies de grills més consumides a escala global junt amb Brachytrupes membranaceus, Gryllus similis, Gryllus bimaculatus i Gryllotalpa orientalis. El consum i comercialització d'aquests insectes ve regulat pel reglament 2015/ 2283 relatiu als Nous aliments, actualitzat en febrer de l'any 2022. A nivell nutricional Acheta domesticus destaca per la gran quantitat de proteïnes que presenta a més de lípids i fibres, entre d'altres elements. S'han establert granges d'aquest grill en diferents països per a les quals la FAO descriu una guia de bones pràctiques atenent aspectes com les característiques que han de tenir les instal·lacions o com ha de processar-se o distribuir-se el producte que s'obté a partir de la matèria primera que en aquest cas és el mateix grill. D'altra banda, tant la Global Cricket Corporation com el Codex Alimentarius n'estableixen les etapes clau en el processament i les anàlisis de possibles perills, és a dir l'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC) per tal d'eliminar qualsevol possible risc per al consumidor, com ara algunes toxines o determinades espècies microbianes, entre d'altres. A més, l'IPIFF (International Platform of Insects for Food and Feed) aporta també una guia de bones pràctiques i higiene en el processat de productes derivats del grill i considera les malalties i plagues que poden afectar aquest insecte en l'etapa de processament, com ara les causades per algunes espècies víriques, fúngiques, bacterianes o, fins i tot, per àcars.
Finalment, a part de l'ús en alimentació, aquesta espècie presenta altres utilitats en camps molt diversos com la medicina, la indústria i també la cosmètica.
miniatura|Mapa de distribució dels diferents casos trobats al món d'Acheta domesticus. Elaborada a partir del mapa de l'Encyclopedia of life
Descripció: morfologia Morfologia i anatomia cap|miniatura|342x342px|La imatge mostra les parts de l'anatomia del grill domèstic. Els números corresponen a les següents parts: 0. antenes, 1. ocel, 2. ull compost, 3.labre, 4. mandíbula, 5.palp labial, 6. càpsula del cap, 7.palp maxil·lar, 8.pronocte, 9. espiracle mesotoràcic, 10. timpà, 11.potes davanteres, 12.mesosternita, 13. metasternita, 14.trocànter, 15. potes mitjanes, 16.espiracle metatoràcic, 17.espiracle abdominal, 18.ales, 19.fèmur, 20. potes posteriors, 21. tibia, 22.tarsòmer, 23.urpes tarsals, 24.esternita, 25.espiracle abdominal, 26.pleurita, 27.tergita, 28.paraprocte, 29.epiprocte, 30.cercs. A sota es poden veure les diferències anatòmiques entre mascles i femelles.
Aquest grill presenta típicament una pigmentació entre groguenca i marronosa, i mesura entre 16 i 21 mm de llargària. El cap presenta tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les antenes, les quals poden assolir la longitud del cos. L'espècie presenta dimorfisme sexual, els mascles són més petits en mida que les femelles. Mentre que l'abdomen dels mascles finalitza en dos apèndixs, les femelles en tenen un tercer (oviscapte o ovopositor), a través del qual ponen els ous. Aquest tercer apèndix mesura uns 12 mm i pot arribar als 20 mm. Els individus joves s'assemblen als adults però són més petits i no tenen ales. A més, els adults presenten un major contingut de quitina en el seu exoesquelet, fet que els fa menys digeribles a efectes de consum.
Aquests grills, així com altres insectes ortòpters, són capaços de sentir el flux de l'aire gràcies a les cercs, un parell d'apèndixs localitzats a la zona abdominal semblants a les antenes. Cada cerc presenta pèls mecanosensorials filamentosos (de 500 a 750). El moviment d'aquests cercs, així com la seva distribució, està molt estereotipat, i aquests sistemes han estat estudiats molt a fons. No obstant això, no n'hi ha estudis publicats i, fins al moment tan sols se'n troben hipòtesis no comprovades.
Observant diferents aspectes de la seva anatomia, en l'aspecte circulatori, disposen d'un sistema obert per on circula l'hemolimfa, com a la resta d'insectes. Aquest sistema conté un cor dorsal que bombeja l'hemolimfa a la cavitat central del cos, connectant amb els òrgans interns i els teixits. També existeixen cors auxiliars, com el descrit en l'ovopositor d'aquesta espècie. Pel que fa al seu sistema immunitari, s'ha vist que disposen tant d'una immunitat innata com d'immunitat adaptativa. L'edat, el sexe i l'etapa de desenvolupament poden influenciar-hi.
S'ha vist que un dels factors que permet l'activació de les defenses de l'organisme és l'enzim fenol oxidasa. Molts microorganismes són sensibles a la reacció en cascada que és causada pel precursor d'aquest enzim. A més, aquest pot unir-se a les superfícies bacterianes i facilitar-ne l'adhesió dels hemòcits.
Cicle vital miniatura|294x294px|Fases del cicle vital del grill domèstic i durada de cadascuna.El seu cicle vital, com en la resta d'ortòpters, és hemimetàbol. Consisteix en tres fases diferenciades: els ous, la fase de nimfa i l'estadi adult. Triguen dos o tres mesos en completar-lo. Els ous són ovalats, de color crema i mesuren de 2 a 3 mm de llarg. Una femella pot tenir entre 200 i 300 cries al llarg de la seva vida. Calen entre 10 i 14 dies perquè aquests eclosionin i donin lloc a les nimfes. En un primer moment, les nimfes són blanques i, en el cas de les femelles, a diferència dels adults, no tenen ales ni ovopositor. Aquestes han de mudar la coberta entre vuit i deu vegades, i poden tenir diferents estadis de desenvolupament o instàrs. Un cop les nimfes esdevenen adultes, passats entre 40 i 45 dies, comencen a créixer les ales. Aquestes estaran completament desenvolupades quan arribin a la maduresa, així com l’ ovopositor en les femelles, que permetrà l'aparellament amb els mascles. En l'ovopositor té lloc l'ovoposició, procés que ve regulat pels alts nivells de GMPc, molècula que duu el mascle a la glàndula reproductora i que transmet a la femella. A més, també intervenen les prostaglandines E i F, motiu pel qual també allibera l'enzim prostaglandina sintetasa a la femella durant l'aparellament. L'esperança de vida dels adults es troba entre 40 i 55 dies.
Els mascles adults, sexualment madurs es reconeixen pel so característic que prové del fregament de les ales. És interessant el fet que els insectes amb el timpà oclusor són capaços de produir major dispersió de l'espectre de freqüència de so que no pas els grills amb funcionament normal.
Ecologia En termes metabòlics és un animal ectoterm, per tant, el seu desenvolupament depèn de la temperatura ambiental. Factors, com ara l'òxid de grafè, poden afectar-ne les cèl·lules, l'estabilitat del DNA, la generació d'espècies reactives d'oxigen i el potencial reproductiu d'aquesta espècie. La seva distribució és ubiqua i es pot trobar en hàbitats molt diversos, principalment en espais amb herba com prats, pastures, camps o boscos. Són animals omnívors. S'alimenten principalment de fulles, tiges, fruites i verdures i també d'alguns insectes.
Pel que fa a les relacions ecològiques, el grill domèstic és social, poc agressiu i exerceix un comportament de territorialitat en presència d'altres grills. En relació amb altres espècies, pot ser parasitat pel nematode Steinernema scapterisci i depredat pel centcames Scolopocryptops sexspinosus. També s'han descrit altres espècies relacionades com el parasitoide dels ous Euphasiopteryx depleta. Existeixen diverses espècies de virus que poden infectar aquest grill, així com d'altres microorganismes patògens.
Genètica i filogènia El genoma de referència d'aquesta espècie té una mida de 929,2 Mb, un percentatge de GC del 38,5% i actualment es troba en estat de còntig gràcies a l'ús de la tecnologia de seqüenciació Illumina-Hi-Seq, concretament conté 709,385 còntigs mentre que el seu transcriptoma en té 45866. Codifica diverses proteïnes importants, entre les quals es troba HSP40, que regula el dimorfisme de les ales. El transcriptoma també conté informació per a diverses vies metabòliques com ara la biosíntesi d'antibiòtics i d'aminoacil ARNt, la glicòlisi i gluconeogènesi el metabolisme del piruvat, dels aminosucres, el de les purines i pirimidines, el d'aminoàcids com la cisteïna, la metionina, la glicina, la serina o la treonina on intervenen un gran nombre d'enzims.
El seu genoma mitocondrial té 16,423 pb i el conformen un conjunt de 37 sets de gens, 13 dels quals codifiquen proteïnes; 2, ARN ribosòmic i 22, ARN de transferència i una proteïna putativa en D-loop.
Dels gens codificants de proteïnes dins del genoma d'aquesta espècie alguns dels més rellevants són COII que codifica una citocrom c oxidasa i altres codificants d'altres components de la cadena de transport d'electrons com ara ATP (ATP6, ATP8, etc.) referents a les diferents subunitats de l'ATP sintetasa o la NADH deshidrogenasa, el gen D12Des que codifica una Acil-CoA desaturasa o diferents receptors com ara el receptor de l'hormona diürètica.
Una de les espècies més properes a aquesta dintre del gènere Acheta és Acheta rufopictus. Dintre de la família Gryllidae i de l'ordre Gryllinae hi ha diferents gèneres emparentats amb aquest sent Gryllus el més proper i seguit per Gryllodes i Teleogryllus. Segons estudis fets amb la comparació dels gens mitocondrials que codifiquen proteïnes, s'han establert les famílies Grylloidea i Gryllotalpoidea com a superfamílies monofilètiques.
miniatura|Arbre filogenètic que il·lustra la posició del gènere Acheta dins de la familia Gryllidae.|center|500x500px
USOS Alimentació i indústria