El castell d'Argentera era un fortificació d'Argentera, al municipi de Vilanova de Meià (Noguera), les restes de la qual estan declarades bé cultural d'interès nacional. Es troben al cim de la carena d'un serrat sobre el riu Boix, dominant l'entrada meridional de la conca de Meià.
Història Les primeres notícies del lloc d'Argentera són del 1068, quan el prevere Eldomar disposà en el seu testament de diversos béns situats al terme. El 1139, Guinedells i el seu fill Pere Joan donaren a l'església de Santa Maria de Meià un alou al lloc anomenat Tancalaporta, amb una torre i la meitat de les cases i tota l'heretat que hi tenien, amb la condició que els donessin sepultura a l'església. El 1193, en el testament de Guillem de Meià apareix el castell d'Argentera, que havia de tenir Guillem d'Abella, qui havia de donar potestat al seu nebot Ramon de Cervera.
El 1311, Dolça de Cervera va fer donació dels seus béns al seu fill Pere d'Ayerbe, entre els quals es trobava el castell d'Argentera. L'any següent, aquest permutà al rei Jaume II totes les seves propietats de Catalunya per altres d'Aragó. El 1314, el rei va comprar el comtat d'Urgell als marmessors del comte Ermengol X, i per a pagar-los, va empenyorar diversos llocs i castells del comtat. Per aquest motiu, cridà a Lleida els feudataris d'aquests, entre els quals es trobava Berenguer d'Alòs, que en tenia un al lloc d'Argentera.
El 1427, el rei Alfons IV signà el rebut de 10.000 florins que la Seu d'Urgell li devia per la venda de diversos castells de la conca de Meià feta el 1414, entre ells el d'Argentera. Durant la Guerra civil contra Joan II, el castell i la seva castlania estigueren en mans de Juan de Luna per donació del rei el 1462, si bé posteriorment degué retornar als antics feudataris.
A mitjan , Joan Gaspar Roig i Jalpí escriví: En Argentera hay un castillo à manera de Torre quadrada, el qual se llama, El Castillo de tanca la porta. A mitjans del , el senyor era Josep de Capaccio i de Casanovas,AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/20, f. 570-575, 27-08-1793. Revenda dels delmes i terres al Mas Bondia per Gabriel de Capaccio a Francesc de Llar i Marsal. els descendents del qual encara ho eren quan es van abolir dels senyorius jurisdiccionals al .
Arquitectura Per les restes conservades es podria datar cap al . Tenia una longitud d'uns 10 m de sud a nord, i una amplada de poc més de 4,5 m. A l'extrem nord hi ha restes d'una paret arrodonida: set filades de carreus més aviat petits i allargats, units amb morter de calç. No sembla, però, que hi hagués cap torre circular. A la banda meridional hi ha un altre fragment de mur, que forma un angle obtús i segurament és fruit d'una reconstrucció posterior. Tota la part situada a l'interior dels murs perimetrals resta enclotada, fet que permet delimitar d'una manera aproximada per on passava la paret oriental.
Referències
Vegeu també
Mas de Bondia
Categoria:Castells de Vilanova de Meià Categoria:Monuments històrics de Vilanova de Meià