Ferrer d'Abella (?, ? — l'Arboç, Baix Penedès, 1344) va ser un eclesiàstic, de l'orde dominicà. Va ser nomenat bisbe de Neopàtria, tot i que mai hi va anar, posteriorment bisbe de Mazzara (Sicília) i de Barcelona (1335), on va traslladar les relíquies de Santa Eulalia a la cripta de la catedral. Convocà un sínode (1339), les constitucions del qual publicà el mateix any. Impulsà les obres de la Catedral de Barcelona on va consagrar-ne l'altar major (1337). Organitzà la casa de l'Almoina. Va morir al Penedès on feia una visita pastoral amb motiu de la presència de nuclis begards.BADA, Joan i SAMPER, Genís. Catalònia religiosa. Barcelona: Claret, 1991, p. 391.
Referències
Bibliografia Setton, Kenneth M. Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975.
Categoria:Dominics barcelonins Categoria:Bisbes de Barcelona Categoria:Morts al Baix Penedès Categoria:Religiosos barcelonins històrics Categoria:Frares dominics catalans