miniatura|Petites famílies lingüístiques i llengües aïllades de Perú (). Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de , són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles. El panorama lingüístic del Perú és bastant complex, els comptes van des de 43 llengües a més de 60, segons la divisió dialectal que es consideri. La gran majoria d'aquestes llengües són indígenes, encara que la llengua més estesa és el castellà, la llengua materna del 83,9% dels habitants. L'espanyol és seguit per les llengües indígenes, principalment les llengües quítxues (13,2% en conjunt) i l'aimara (1,8%). A les zones urbanes del país, especialment a la regió costanera, predomina el monolingüisme de l'espanyol; mentre que en moltes zones rurals del país, particularment en l'Amazonia, dominen les poblacions multilingües.
Situació lingüística miniatura|Mapa del Perú que mostra la distribució de les persones que compten amb l'espanyol com a llengua materna per àrea. Segons Peter Landerman els jesuïtes van traduir fragments del cànon cristià a unes 150 llengües indígenes de l'Amazonia peruana, de les quals en l'actualitat en sobreviuen només unes 60.
En l'àmbit polític, són idiomes oficials l'espanyol i, a les zones on predominen, el quítxua, l'aimara i les altres llengües aborígens.Constitución política del Perú, art.48
En la selva amazònica peruana es parlen 43 llengües originàries, que s'agrupen en 15 famílies i es diversifiquen en prop de 120 varietats locals recognoscibles. + Població segons llengua materna majors de 5 anys Llengua 1993 2007 2017 Total PercentatgeRespecte al total de declarants. Total Percentatge Total Percentatge Castellà 15.405.014 80,27% 20.723.489 83,92% 22.209.686 82,60% Quítxua 3.177.938 16,56% 3.360.331 13,02% 3.799.780 13,9% Aimara 440.380 2,29% 434.372 1,76% 450.010 1,70% (una altra llengua aborigen) 132.174 0,69% 223.941 0,91% 210.017 0,8% (llengua estrangera) 35.118 0,18% 21.097 0,09% 48.910 0,4% (sense resposta / sordmut) 117.979 28.905
Llengües autòctones del Perú miniatura|Mapa del Perú que mostra la distribució de les persones la llengua materna de les quals és el quítxua per districtes. miniatura|Mapa de la distribució del aimara com a llengua materna, limitat a tres departaments del sud, amb població aymarahablante: Puno, Moquegua, Tacna. S'han identificat 47 llengües originàries del Perú i 19 famílies lingüístiques, així com 37 llengües extintes. Les llengües natives es parlen, sobretot, en els Andes centrals i en la selva amazònica. Un nombre considerable de les llengües septentrionals andines es parlaven en la costa nord i els Andes septentrionals, però es van extingir en aquest país durant el (veure idioma culli, idioma mochica, llengües tallán, llengüe).
Les úniques llengües natives andines en ús actualment són el quítxua, l'aimara, el jaqaru i el cauqui; mentre que la regió amazònica alberga una major varietat de llengües, sent les llengües més parlades l'ashaninka i l'aguaruna. Actualment s'han definit 19 famílies lingüístiques al territori peruà, 2 andines (aru i quítxua) i 17 amazòniques, i encara una altra quinzena o més de llengües aïllades i no classificades.
Tots els departaments del Perú presenten parlants de llengües originàries. Fins i tot es pot afirmar que Lima és el departament que concentra la major diversitat lingüística al Perú, ja que els parlants solen migrar a aquesta ciutat. Hi ha parlants de llengües originàries que s'han assentat recentment en departaments molt llunyans als espais que ocupaven tradicionalment. És el cas d'alguns shipibo que s'agrupen en l'assentament urbà Cantagallo al districte del Rímac, departament de Lima, i d'alguns awajún assentats al districte de Ventanilla en el Callao. També hi parlants de la llengua ashaninka assentats en els districtes de Chosica i Ate, i alguns parlants de la llengua matsigenka, al districte de Puente Piedra, a la capital del Perú. Si bé els parlants d'algunes llengües originàries se situen en conques o rius, afluents de rius, entre d'altres, en aquesta secció es presenta només la ubicació per departament. Les llengües originàries es poden classificar, segons el seu abast, per departament, per província i per districte..
De les 47 llengües vigents en el Perú, el quítxua és la llengua que es parla en la majoria de departaments del país. Entre algunes llengües amazòniques, trobem el ashaninka que es parla en 9 departaments; el awajún, en 7 departaments; el shipibo, en 5 i; el matsigenka, en 4.
En l'actualitat se sap que les llengües que van poder haver-se emprat en el Perú sobrepassen fàcilment les 300; fins i tot, cronistes com Acosta parlen de 700. No obstant això, des de l'època de conquesta, durant el Virregnat i després de la independència, la desaparició dels indígenes (per epidèmies, treballs forçats i mestissatge) i la discriminació antiindígena per part de la població blanca i mestissa, així com del govern peruà (que va imposar l'espanyol) van reduir el nombre de llengües indígenes a menys de les 150 de l'actualitat. Així i tot, el nombre és major, però desproporcionat. La següent llista és de les llengües parlades avui dia i aquelles extintes al o en extinció (en cursiva).
Classificació Les llengües nadiues del Perú pertanyen a 19 famílies lingüístiques provades, estant documentades a més a prop d'una quinzena de llengües més, entre llengües aïllades i llengües no classificades, moltes d'elles extintes (aquestes són assenyalades amb el signe †). La següent llista recull més de 95 llengües entre llengües vives i llengües extintes: Classificació de les llengües indígenes del Perú Familia Grup Llengua Territori Llengües aimara Una família demogràfica i històricament destacada, la branca nord va patir la pressió expansiva del Quítxua mentre que la branca sud segueix tenint molts parlants. Aru septentrional Jaqaru Yauyos Kawki Yauyos Aru meridional Aymara Puno Llengües arawanes Una petita família amb llengües a Brasil i Perú. Alguns autors consideren que aquestes llengües estarien emparentades amb l'arawak. Dení-culina Culina Ucayali Llengües arauacEs tracta de la família de llengües ameríndies amb mes llengües a Sud-amèrica. Septentrional Noramazònic Resígaro Loreto Meridional Sud-oest Iñapari (†) Madre de Dios Mashco piro (†) Madre de Dios Yine Madre de Dios, Ucayali, Loreto Campa Ashaninca Cusco Asheninca Cusco Axininca Cusco Campa de Pajonal Cusco Caquinte Cusco Machiguenga Cusco Nomatsiguenga Cusco Amuesha-Chamicuro Amuesha Cusco Chamicuro (†) Loreto Llengües bora–witoto Alguns autors questionen que las llengües bora i las llengües huitoto formen una única familia degut a las grans divergències entre els dos grups. Bora Bora Loreto Muinane Loreto Witoto Coixoma Loreto Meneca Amazonas Murui Nonuya Nüpode witoto Loreto Ocaina Loreto Llengües cahuapanes . Cayahuita-Cahuapana (†) Loreto Jebero Loreto Llengües candoshi-chirino . Candoshi Loreto Chirino (†) Amazonas, Cajamarca Llengües harákmbut . Amarakaeri Madre de Dios Huachipaeri Madre de Dios Llengües hibito-cholón . Cholón San Martín Hibito San Martín Llengües jívaro . Aguaruna Aguaruna Amazonas, Cajamarca, San Martín Shuar-Huambisa Achuar Loreto Huambisa Amazonas, Loreto Llengües pano-tacanes Una de las famílies amb mes llengües diferents en Perú. Pano Yaminawa Amahuaca Madre de Dios, Ucayali Cashinahua Ucayali Sharanahua Ucayali Yaminawa Ucayali Chacobo Arazaire (†) Cuzco Atsahuaca (†) Madre de Dios Yamiaca (†) Madre de Dios Capanawa Capanahua Loreto Isconahua Ucayali Marubo Ucayali Pánobo (†) Loreto Remo (†) Loreto Shipibo Ucayali Altres Cashibo Ucayali, Huánuco Mayo-Pisabo Loreto Mayoruna Loreto Nahua Cuzco, Madre de Dios, Ucayali Nocamán (†) Ucayali Sensi (†) Loreto Tacano Ese'ejja Madre de Dios Llengües peba-yagua . Peba (†) Loreto Yagua Loreto Yameo (†) Loreto Llengües quítxues Aquestes llengües constitueixen una família de llengües diferents donat que no totes les varietats de quítxues son intercomprensibles. Quítxua I Quítxua I central Quítxua ancashino Ancash Quítxua huanca Junín Quítxua yaru Junín, Pasco Quítxua I perifèric Quítxua de Pacaraos Distrito de Pacaraos (Huaral) Quítxua II Quítxua II-A Quítxua cajamarquino Provincia de Cajamarca Quítxua Incawasi-Cañaris Districtes de Incahuasi i Cañaris Quítxua yauyino Provincia de Yauyos Quítxua II-B Quítxua chachapoyano Províncies de Chachapoyas i Luya Quítxua lamista Provincia de Lamas, Valle del Huallaga Quítxua norteño Loreto Quítxua II-C Quítxua ayacuchano Ayacucho, Huancavelica Quítxua cuzqueño Cusco Llengües tallán-sechura Es un conjunt de llengües mal conegudes, que estan extingides des de finals del o principis del XIX, l'única informació existent son algunes llistes de vocabulari. Atallano Catacaos Districte de Catacaos Colán Districte de Colán Sechura Olmos Districte de Olmos Sechura Provincia de Sechura Llengües tucanas Aquesta família està formada per un gran nombre de Llengües localitzades en el sud de Colòmbia i a part de Brasil. Occidental Suroccidental Orejón Loreto Llengües tupíEs tracta de la família de llengües ameríndies amb mes llengües a Amèrica del Sud, especialment a Brasil. tupí-guaraní subgrup III Cocama-cocamilla Loreto Omagua Loreto Llengües záparas . Grup I Cahuarano (†)? Loreto Iquito Loreto Grup II Arabela Loreto Andoa-shimigae (†)? Loreto Conambo (†) Loreto Záparo (†)? Loreto Llengua aïlladaS'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit. Culli (†) La libertad, Cajabamba Mochica (†) Departament de Lambayeque Munichi (†) Loreto Quingnam (†) Lima, Ancash, La Libertad Taushiro Loreto Tikuna Loreto Urarina Loreto Llengua no classificadaA més hi ha un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extingits, que no han pogut ser classificades per falta de informació. Veure per exemple Llengua no classificada. Aguano (†) Loreto Bagua (†) Regió de l'Amazones, Regió de Cajamarca Chacha (†) La Libertad, San Martín Copallén (†) Amazonas Omurano (†) (zápara?) departament Patagón (†) (carib?) Amazonas, Cajamarca Sacata (†) Cajamarca Tabancale (†) Cajamarca Terikaka (†) (zápara?) Loreto
Quítxua miniatura|esquerra|Distribució geogràfica de les principals divisions de la família quechua. El quítxua és la segona llengua del país, per nombre de parlants. És oficial on és predominant, encara que des del punt de vista lingüístic ha d'entendre's com una família de llengües emparentades o com una macrollengua, així per exemple Ethnologue distingeix més de 25 varietats de quítxua al Perú. De fet els 4 grups principals en què es divideix el quítxua (Quítxua I, Quítxua IIA, Quítxua IIB i Quítxua IIC), els quatre estan representats al Perú.
Aimara L'aimara és la tercera llengua del país, per nombre de parlants, amb prop de mig milió de parlants al Perú. Predomina actualment en el sud del país, en els departaments de Puno, Moquegua i Tacna.
Altres miniatura|Llengües pano-tacanas: Llengües pano (verd fosc) i llengües takana (verd clar), els punts indiquen la localització documentada de les llengües. La resta de llengües indígenes del Perú compten amb més de 105 mil parlants en conjunt i es parlen bàsicament en l'orient i nord del país, en els departaments de Loreto, Mare de Déu i Ucayali. El nord del Perú (Loreto) és probablement la part més diversa del país des del punt de vista lingüístic, ja que en ella abunden les petites famílies de llengües i llengües aïllades.
En el nord del Perú es troben cinc petites famílies: les cahuapana, jívara, zápara, peba-yagua i bora-witoto, aquestes famílies es parlen principalment en departament de Loreto, així com en àrees adjacents de Brasil, Colòmbia i l'Equador. La majoria d'aquests grups van ser delmats en el "boom del cautxú" a principis del . A la regió del riu Putumayo la població va caure de 50 mil a entre 7 mil i 10 mil en la primera dècada del .