BAE Systems plc és el segon major contractista militar del món"Defense News Top 100". Defensenews.com. Obtingut el 30 de maig de 2006 a més d'una constructora aeronàutica comercial. BAE és una companyia britànica amb base en Farnborough, Hampshire i amb interessos per tot el món, particularment a Amèrica del Nord a través de la seva subsidiària BAE Systems Inc. BAE es va formar el 30 de novembre de 1999 amb la fusió de British Aerospace (Bae) i Marconi Electronic Systems (MES), la filial de defensa de General Electric (GEC). Com a resultat de la fusió, BAE Systems és el successor de gran part dels més famosos avions i sistemes de defensa britànics.
Història miniatura|Evolució de l'aviació del Regne Unit, des de 1955 fins a la formació de BAE Systems en 1999 (inclou les adquiciones navals).
La fusió British Aerospace/Marconi Electronic systems es va acordar el 27 d'abril de 1999. MES va ser comprada per Bae per 7.700 milions de lliures esterlines.
Es veia venir que Bae pretenia fusionar-se amb l'alemanya DASA per formar un gegant paneuropeu de l'aviació; no obstant això finalment Bae es va unir a la filial de defensa electrònica de GEC."GEC confirma les converses amb BAE sobre la fusió". BBC News. Obtingut el 8 de desembre de 2005 L'atracció de MES ben va poder haver estat Tracor, comprada per GEC en 1998 i que era la major compra al mercat armamentístic americà per part d'una empresa europea fins al moment. Després de la fusió Bae/MES, DASA es va unir a Aerospatiale per crear European Aeronautic Defence and Space Company (EADS), grup al que posteriorment s'uniria l'espanyola CASA després d'un acord signat al desembre de 1999.
La creació del que podria descriure's com a empresa britànica tenia cert avantatge sobre aquest hipotètic conglomerat anglo-germà, perquè feia créixer les possibilitats d'entrar al mercat nord-americà més fàcilment. Això va portar a la companyia a augmentar les seves inversions als Estats Units i també a veure com els ingressos procedents d'aquest mercat creixien. Al mateix temps, les companyies de l'Europa continental van veure limitats els seus moviments pel massificat del mercat. Grans empreses europees com Thales Group i EADS amb prou feines tenien opcions de ser adjudicatàries, en comparació de BAE Systems, d'alguna part del projecte del F-35 Lightning II.
En l'informe anual de 2003, el gerent general de BAE Systems, Richard Evans, va resumir l'estratègia empresarial després de la fusió amb Marconi: "En els últims anys BAE Systems ha experimentat una transformació radical de ser una constructora aeronaútica britànica a una gran multinacional diversificada. Durant tota aquesta transformació la companyia ha aconseguit una cartera més equilibrada i una gran expansió geogràfica."
BAE Systems va heretar la "especial" distribució de l'accionariat que s'havia establert quan British Aerospace va ser privatitzada, és a dir, l'acció d'or d'1 lliura esterlina en mans del Ministeri de Comerç i Indústria britànic. Aquesta acció busca prevenir modificacions sobre certs articles dels estatuts de la societat sense autorització del Ministre."Bae i Thompson-CSF SA: Informe sobre la proposta de fusió"." Competition Commission. Obtingut el 8 de desembre de 2005. Els articles en qüestió obliguen al fet que cap estranger o estrangers poden posseir més del 15% de les accions ni controlar la majoria del consell d'administració; a més del fet que el gerent general i el president de BAE Systems han de ser ciutadans britànics.
Productes miniatura|BAE Systems forma part del projecte del F-35 Lightning II. BAE Systems lidera o almenys té gran participació en alguns dels projectes mundials d'alta tecnologia aeroespacial, naval o terrestre. Els interessos de BAE Systems en l'aviació comercial se centren en Airbus i en BAE Systems Regional Aircraft. L'antiga divisió de BAE en Airbus va ser transferida a la nova "Airbus Integrated Company" en 2001 rebent com a compensació una participació del 20% de la nova companyia. Com Airbus UK, aquesta divisió fabrica ales per a tota la família Airbus: A300, A310, A318, A319, A320, A321, A330, A340, A350, A380 i A400M. BAE Systems està considerant desfer-se d'aquesta divisió."BAE Systems pretén vendre la seva part en Airbus"." BBC News. 6 d'abril de 2006. BAE Systems Regional Aircraft ja no fabrica avions, no obstant això continua llogant i donant suport als seus productes, com el Avro RJ/BAE 146, el Bae ATP, el Bae Jetstream o el Bae 748. BAE exerceix papers importants en la producció d'avions militars. Els avions de combat Eurofighter Typhoon, Panavia Tornat i Harrier II, tots de BAE, estan en primera línia dins de la flota de la RAF. BAE és part fonamental al programa del F-35 Lightning II. El seu avió avançat d'entrenament Hawk ha estat àmpliament exportat.
BAE Systems Land Systems fabrica el carro de combat Challenger 2 de l'Exèrcit britànic, el vehicle blindat Warrior Tracked, l'obús M777, el vehicle de comandament i enllaç Panther i el rifle d'assalt SA80-L85. BAE Systems Land and Armaments (antiga United Defense) fabrica la família de vehicles de combat M2/M3 Bradley, el "Sistema Avançat d'Armament" de l'Armada nord-americana i l'obús M109 Paladin.
Entre els grans projectes navals estan els submarins Classe Astute, els destructors antiaeris Type-45 i el projecte CVF de l'Armada Real Britànica per a un nou portaavions.
Esdeveniments recents Al desembre de 2005, BAE va anunciar la venda de la seva subsidiària alemanya de sistemes navals, Atles Elektronik, a ThyssenKrupp i EADS. El 31 de gener de 2006 va fer el propi amb BAE Systems Aerostructures, que va ser venuda a Spirit AeroSystems, Inc.
El 23 de març de 2006 BAE i el Grup VT van anunciar al mercat de valors de Londres que estaven estudiant la compra conjunta de Babcock International. El 10 de maig BAE Systems va abandonar el pla perquè "l'acord econòmic no generava suficients beneficis ni per a BAE Systems ni per a les altres parts"."BAE i VT es desentenen de Babcock". www.telegraph.co.uk Obtingut el 14 de maig de 2006
El 6 d'abril de 2006 BBC News va informar que BAE anava a vendre la seva 20% en Airbus. Si BAE finalment venia el seu 20% en Airbus, EADS seria el comprador més probable, passant així a posseir el 80% de la companyia. BAE va intentar aconseguir acordar un preu amb EADS de manera informal. No obstant això, a causa de la lentitud de les negociacions i els desacords quant al preu, BAE va exercir el seu opció put a través de la qual va aconseguir que el banc d'inversions "N.M. Rothschild & Sons" realitzés una valoració independent. Després de l'anunci al juny de 2006 que Airbus retardaria els lliuraments del nou A380 uns set mesos van començar a aparèixer informes qüestionant l'impacte del valor de la participació de BAE en Airbus. The Independent va descriure una "disputa furiosa" entre BAE i EADS, perquè els primers van creure que aquest anunci buscava devaluar el valor de la seva participació."BAE llança un atac a EADS sobre els informes sobre el nou superjumbo". The Independent. Obtingut el 15 de juny de 2006 El 2 de juliol de 2006 Rothschild va valorar la participació de BAE en 1.900 milions de lliures (2.750 milions d'euros); bastant per sota de les expectatives de BAE, dels analistes i fins i tot d'EADS."BAE sota pressió per mantenir la seva part en Airbus". The Guardian Obtingut el 3 de juliol de 2006
Un dels majors objectius de BAE, tal com va remarcar en l'Informe Anual de 2005, era aconseguir transferència d'alta tecnologia entre el Regne Unit i els Estats Units. El programa JSF es va convertir al centre d'aquest esforç, sobre el com el govern suggeria abandonar-ho una vegada anés transferida la tecnologia necessària per operar i mantenir de forma independent els avions F-35. El divendres 27 de maig de 2006 el President George W. Bush i el Primer Ministre Tony Blair van signar un acord en el qual s'anunciava: "Tots dos governs coincideixen que el Regne Unit tindrà la capacitat d'operar, actualitzar, emprar i mantenir satisfactòriament la flota d'avions Joint Strike Fighter de tal forma que el Regne Unit retingui la sobirania operacional sobre els aparells.""Bush dona via lliure als caces invisibles". Financial Times. Obtingut el 27 de maig de 2006
Informació corporativa Amb una consolidació gairebé total de la indústria militar en el continent europeu, BAE Systems va desviar la seva atenció cap a Amèrica del Nord, per exemple adquirint Lockheed Martin Control Systems (LMCS), fabricador dels controls d'avions com el bombarder B-2 Spirit, el transport estratègic C-17 Globemaster III, el caça F/A-18 Hornet o les aeronaus comercials Boeing 757 i Boeing 767. Una altra adquisició va ser Lockheed Martin Aerospace Electronic Systems (LMAES), completada al novembre de 2000.
Al novembre de 2001, BAE va anunciar el tancament de la línia de producció del Avro Regional Jet Bae 146 en Woodford, Cheshire i la cancel·lació de l'Avro RJX, una sèrie avançada de la família. L'últim Avro RJ assemblat es convertiria en l'últim avió civil totalment britànic. BAE va continuar donant suport als operadors dels seus productes a través de BAE Systems Regional Aircraft. El juny de 2002, BAE va confirmar que es trobava en negociacions amb l'empresa aeronàutica nord-americana TRW per a la seva absorció. Aquestes converses van ser fruit de l'OPA hostil de Northrop Grumman per 5.900 milions de dòlars estatunidencs per TRW al febrer de 2002. La guerra de compra entre BAE, Northrop i General Dynamics va finalitzar l'1 de juliol de 2002 quan Northrop va incrementar l'oferta fins als 7.800 milions de dòlars estatunidencs i aquesta va resultar acceptada. Al desembre de 2002, BAE va experimentar una forta caiguda en els seus beneficis a causa dels costos per la demora dels projectes Nimrod MR4 (avió de reconeixement i atac marítim) i Astute SSN (submarins), projectes que li van suposar a BAE Systems una càrrega de 750 milions de lliures esterlines.
BAE ha estat durant molt temps protagonista dels titulars de premsa a causa de suposades fusions amb grans empreses nord-americanes del ram com Boeing, Lockheed Martin o General Dynamics. La secció de construcció aeronàutica de la companyia (això incloïa a Airbus en el context de Boeing) va ser blindada davant qualsevol possible fusió."Les accions de BAE es disparen pels rumors de fusió". BBC News. 8 de desembre de 2005. L'atractiu d'una relació o unió amb alguna companyia nord-americana és molt forta a causa que el mercat militar nord-americà és, des de lluny, el major del món. La companyia ja havia realitzat vendes al Pentàgon per valor de 9.000 milions de dòlars estatunidencs i qualsevol moviment posterior dins del mercat nord-americà suposaria molt més, per exemple en el cas que BAE Systems es convertís en adjudicatari principal d'un gran projecte. BAE Systems havia d'enfrontar-se a menys problemes que els seus competidors europeus en aquest tipus d'operacions, perquè existeix un alt grau d'integració entre els sistemes de defensa britànics i nord-americans.
Al maig de 2004 va saltar la notícia que BAE Systems pretenia vendre part de la seva divisió de drassanes, en concret les dues factories del riu Clyde en Escòcia i la de Barrow-in-Furness. Finalment la companyia es va limitar a declarar que simplement havia estat revisant les seves operacions. Corria el rumor que General Dynamics volia comprar les instal·lacions de submarins en Barrow, mentre Vosper Thornycroft deia estar interessada en les drassanes restants."Les accions de BAE pugen després de les converses de venda". BBC News. 8 de desembre de 2005. Cap a 2006 el moviment més probable de la secció de construcció naval de BAE Systems és la fusió amb altres drassanes britàniques per formar una nova gran companyia.