Elías Terés Sádaba (Funes, Navarra, 26 d'octubre de 1915 - Madrid, 10 de juliol de 1983) fou un arabista navarrès, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia Des de 1939 va estudiar a la Universitat de Madrid i el 1942 fou becari a l'Escola d'Estudis Àrabs. De 1943 a 1945 fou professor agregat de llengua i literatura àrab a la Universitat de Saragossa i de 1945 a 1949 professor adjunt d'àrab a la Universitat de Madrid. Es va doctorar amb un estudi sobre Ibn Faradj al-Djayyani.Elías Terés a la Gran Enciclopedia de Navarra
El 1949 va obtenir per oposició la càtedra d'àrab de la Universitat de Barcelona i el 1950 passà a Madrid com a catedràtic d'Història de la literatura àrab clàssica i literatura aràbiga espanyola. De 1958 a 1969 va dirigir l'Escola d'Estudis Àrabs de CSIC. Ha fet nombrosos estudis sobre toponímia i genealogia hispanoàrab. El 1973 fou admès com a acadèmia a la Reial Acadèmia de la Història.
Obres Materiales para el estudio de la toponimia hispanoárabe (1986) Los manuscritos árabes de la Real Academia de la Historia, la Colección Gayangos, 1975 Textos poéticos sobre Valencia ("", XXX (1945), p. 291-307) Linajes árabes en Al-Andalus, según la Yamhara de Ibn Hazm ("", XXII (1957), 55-111, 337-376)
Referències
Enllaços externs Elías Teres, una vida dedicada a Al Andalus
Categoria:Arabistes espanyols Categoria:Professors de la Universitat de Saragossa Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Científics del CSIC Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Científics navarresos Categoria:Filòlegs bascos Categoria:Lingüistes navarresos