El Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 és una unitat d'infanteria de l'Exèrcit de Terra espanyol. Es va crear per iniciativa de Pedro de Alcántara, XIII duc del Infantado, que fou a més el seu primer coronel. El 3 d'abril de 1793 es va cursar la petició de la creació del Regiment al rei Carles IV d'Espanya, qui va contestar afirmativament el 15 d'abril d'aquest mateix any. La seva primera denominació va ser la de Regiment de Voluntaris de Castella, segons notificació del Ministre de la Guerra de data 25 d'abril de 1793, en la qual es transmet el desig del rei que se li imposi el nom esmentat. El Regiment es va fundar amb tres batallons de quatre companyies de fusellers cadascun.
Té l'àlies de «L'Heroi», sobrenom aconseguit per la valentia mostrada contra els francesos en el segon setge de Saragossa, especialment en la presa amb baioneta de la muntanya Torrero i en la defensa del Convent de Jesús el 21 de desembre de 1808. Segons va citar el capità d'infanteria Antonio Gil Álvaro el 1893, «aquest malnom és a causa de l'actuació del Regiment durant el segon lloc de Saragossa». La Junta Suprema Central de Cadis, va decretar que aquestes forces anessin denominades com «Benemèrites de la Pàtria» pel seu «grau heroic i eminent».
El 26 de juliol de 1852 la reina Isabel II d'Espanya va concedir la Creu de Sant Ferran col·lectiva al Regiment, i la «corbata» corresponent per a la seva bandera pel seu «mèrit heroic» en les accions sostingudes el 23 de maig de 1839 en les pedreres d'Utrillas, a la província de Terol, contra les forces carlistes. El Regiment de Voluntaris de Castella va ser l'origen del posterior Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, que després esdevingué l'actual Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castilla núm. 16, arran de l'arribada al seu aquarterament de Badajoz dels primers carros de combat i d'altres mitjans mecanitzats, sent el seu primer cap des del 17 de febrer de 1966 el tinent coronel Adolfo Rovira Recio.
Antecedents miniatura|XIII duc del Infantado (Museu del Prado) La mort a la guillotina del rei de França Lluis XVI el gener de 1793 —esdeveniment culminant de la Revolució Francesa— va impactar notablement tots els nivells dels estaments socials, polítics i religiosos espanyols. A més, el monarca executat era parent del rei d'Espanya Carles IV d'Espanya. Tanmateix, dins de la classe política hi havia posicions divergents: alguns, com el comte d'Aranda, antic ministre del rei Carles III d'Espanya, no eren partidaris de la ingerència en els assumptes interns del país veí, mentre que uns altres eren totalment partidaris de declarar la guerra a França. El nomenament al maig de 1793 de Manuel Godoy, membre de la segona facció, com a Capità General i, per tant, responsable polític i militar de la guerra, va ser el fet que va moure l'equilibri inestable d'opinions envers la intervenció.
Documents de la seva creació Es conserven complets els textos dels tres documents que van marcar la creació del Regiment de Voluntaris de Castella: Instància del XIII Duc del Infantado al Rei Acceptació de S. M. el Rei Resposta del Ministre de la Guerra a Aranjuez a 15 d'abril de 1793: Denominació del Regiment
Història miniatura|Soldat del Regiment Voluntaris de Castella. Abans la fundació del Regiment, l'uniforme de la Infanteria de Línia es componia de barret amb un galó i una bagueta de galó d'estam blanc. Els cabells es pentinaven amb un bucle a cada costat i recollits en cueta per darrere que portaven enseuada i empolvorada. Els calçons, casaques i jupes van passar a ser de drap blanc i les solapes, collets, barres i voltes, de color carmesí. L'uniforme de fuseller del Regiment Voluntaris de Castella al moment de la creació i d'acord amb el reglament assenyalat en la Real Ordre de 22 de juny de 1791, va ser el següent: la casaca, la jupa i els calçons havien de ser de color blanc i la solapa, el collet, les voltes i els vius —el filet, cordillet que es posa per adorn en les vores o en les costures de les peces de vestir— de color carmesí. Els botons havien de ser blancs amb la inscripció «Voluntaris de Castella». No havien de tenir galons en el barret tricorn però sí una bagueta blanca i botons blancs. L'escarapel·la havia de ser de llaneta vermella, les corretges encreuades, de cuir blanc llis o lleugerament vellutat, amb cartutxera de vaqueta negra. Les polaines van passar a ser de loneta crua, cordades al costat, amb garroteres de vaqueta negra. Les sabates havien de tenir tres soles, de vaqueta negra, i una sivella de metall blanc.
A l'inici de la Guerra Gran l'uniforme va canviar molt, esdevenint de drap marró, casaca curta i botí fins a mitja cuixa, de drap negre. El ponxo per a abric, també de color marró, si no es portava lloc, es posava a l'esquena cargolat i travessat en diagonal d'esquerra a dreta. El barret era rodó amb un ala aixecada amb bagueta d'estam groc. L'uniforme segueix evolucionant al llarg dels segles XIX i XX, fins que a partir de 1988 es va adoptar per a tota la unitat l'uniforme mimetitzat amb el terreny, seguint la tendència de la majoria dels exèrcits europeus moderns.
Una vegada es va prendre la decisió d'intervenir en la guerra contra França, tant la noblesa com l'església va aportar-hi diners i homes i les ciutats van contribuir amb mitjans econòmics i materials per a la formació de Cossos d'Exèrcit. El juny de 1793, el duc va encarregar l'organització del regiment al sergent major Joaquín Blake, el qual va formar i va instruir el primer Batalló a Leganés i Vicálvaro, ambdós en la perifèria de Madrid. Seguidament va marxar cap a Aranjuez, on el rei Carles IV va passar revista i els va enaltir «pel bon i lluït port dels Voluntaris de Castella».
Des de la Guerra Gran a la Guerra del Francès Batalles del Rosselló i del Coll de la Creu del Principi Per a l'acció bèl·lica que es preparava es van formar tres cossos d'exèrcit: dos d'ells, de caràcter defensiu, es van situar a Guipúscoa i a Aragó, i el tercer, ofensiu, es va situar a Catalunya, al comandament del general Antonio Ricardos. En aquest tercer cos d'exèrcit es trobaven 1.501 homes del Regiment de Voluntaris de Castella. La seva primera acció de guerra va tenir lloc durant la Guerra Gran de 1794-1795. El Regiment de Voluntaris de Castella va ser destinat al cos de tropes que operaven en l'alt de Vallespir i, precisament el 19 de maig de 1794, al començament de les hostilitats, el «Castilla» va entrar en combat al Coll de la Creu del Principi, amb el comte del Puerto com a cap. Luis Firmin de Carvajal, comte de la Unión i general en cap de les tropes espanyoles, va fer un extens i molt favorable esment del Regiment de Voluntaris de Castella per la seva bravesa en la lluita i pels objectius aconseguits.
Batalles de Terrades i La Jonquera En l'època en la qual el regiment va estar a les muntanyes de la Muga al comandament del general Juan de Courten, ja es coneixia la seva experiència tàctica arran de les gestes anteriors en la Guerra Gran i Luis de Marcillac ho va reflectir amb un elogi d'aquesta unitat per les seves valeroses accions dutes a terme al peu de la muntanya de Terrades amb aquestes paraules:
En aquesta sagnant acció va resultar ferit el seu sergent major, Blake. En la nit del 17 d'agost, units el primer i segon batalló, van avançar cap a La Jonquera. El primer batalló es va apoderar de La Jonquera a l'alba del dia 21, però va haver de retrocedir en no poder resistir l'atac dels francesos. Uns mesos abans, el 19 de novembre, les forces franceses van atacar la posició espanyola de Figueres on, després d'un dur i sagnant combat, va morir el general en cap espanyol —el Comte de la Unió— i el regiment «Castilla» es va retirar a les seves casernes de Girona.
Batalles de Banyoles i Pontós A principis de 1795 va ser presa la plaça de Roses per les tropes del «Castilla» però, al seu torn, els francesos van aparèixer al març amb set mil soldats i tres-cents cavalls a Besalú. En maniobra d'atac, el Voluntaris de Castella, al comandament del general Gonzalo O'Farril, va marxar sobre Banyoles per atacar els francesos i va obtenir la victòria. El regiment també va participar el 13 de juliol d'aquest mateix any a la batalla de Pontós, sota el comandament del marquès de la Romana.
Presa del Fort Manuel Dies després de la batalla de Pontós, el Regiment de Voluntaris de Castella i altres efectius d'infanteria van marxar amb la missió d'apoderar-se d'un punt altament fortificat anomenat Fort Manuel, que estava situat en una altura extremadament escabrosa i de molt difícil accés, de tal forma que els soldats havien de grimpar per una estreta sendera en fila d'un. Els assaltants van agafar per sorpresa els sentinelles i, mentre les tropes franceses estaven protegides en rereguarda, van prendre el fort junt amb l'altre cos d'infanteria sense sofrir baixes. Tot i tenir ja el triomf assegurat, el general que comandava aquestes tropes, veient que havien pres la posició abans que ell l'hagués ordenat, va manar a la columna que retrocedís immediatament, sense tenir en compte que l'objectiu de la missió estava complert. En observar els francesos que els espanyols es retiraven pel camí escarpat i desprotegit i que eren un blanc fàcil, van arrasar als soldats espanyols amb successives descàrregues, causant-los enormes baixes.
Els caps, oficials i soldats, que van haver de retrocedir, van cridar: «Això és una picardia, una traïció!». La irritació del general va ser tan gran que va obligar els soldats que havien perdut les seves armes a carregar amb filoses fins que s'armessin amb fusells enemics, la qual cosa es va interpretar més com una vexació que com un càstig, i una actitud que cap altre cap o oficial hagués tingut amb les seves tropes, i més tenint en compte que el Regiment de Voluntaris de Castella havia valerosament. Com no es creien mereixedors d'aquest tracte, Pedro Álvarez —soldat del regiment— va fer un escrit que el cronista oficial no va inserir per respectar la memòria del general.
Pau de Basilea i Tractat de Sant Ildefons El 22 de juliol de 1795 es va signar la Pau de Basilea, per la qual els francesos retornaven els territoris que havien ocupat. Aquests, al comandament del general Moncey, havien arribat a Miranda de Ebro amb direcció al pas de Pancorbo, a la província de Burgos, mentre la família real preparava la seva fugida a Amèrica i l'arquebisbe de Toledo publicava una carta pastoral exhortant al clergat a recollir els tresors religiosos perquè no caiguessin en mans de l'enemic francès. Amb la pau que es va aconseguir per la signatura del Tractat de Basilea el regiment va marxar de guarnició a Madrid.
Manuel Godoy, originari de Badajoz, recentment nomenat “Príncep de la Pau”, va signar un altre tractat amb França, el Tractat de Sant Ildefons, que no era altra cosa que una nova versió dels Pactes de Família del segle anterior. Mitjançant el Tractat de Sant Ildefons Espanya es va veure obligada a facilitar a França quinze navilis, 18.000 soldats d'infanteria i 6.000 de cavalleria amb la seva corresponent artilleria. Aquest reforç va permetre a l'octubre la guerra contra Anglaterra. A conseqüència d'això, l'any 1796, el Regiment Voluntaris de Castella va quedar emplaçat a Extremadura, al costat de la frontera portuguesa, per oposar-se a Anglaterra en cas de necessitat. Va romandre en aquesta situació durant onze mesos i va marxar posteriorment a Catalunya, on va afegir a la seva denominació el número «40». El novembre de 1798 els britànics van ocupar Menorca, per la qual cosa al maig de 1799 van embarcar a Barcelona amb destinació a les Illes Balears cent deu soldats de la segona companyia del primer batalló del «Castilla». Amb la signatura el 1802 del tractat de Pau d'Amiens, pel qual es recuperava Menorca a canvi de la cessió de l'illa Trinidad, van retornar aquests soldats destacats i es va reunir tot el Regiment a València com a guarnició, amb el número «35».
Guerra del francès miniatura|Bandera Coronela del Regiment Castella.