La Força de la Geràrdia, de la Garàrdia o de la Guàrdia fou un castell medieval d'estil romànic del , en forma de mota, al nord del poble de Torrelles de la Salanca cap a i l'Aglí, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). No en resta cap traça.

Història Al , el terme torrellenc estava en mans de diversos monestir i esglésies. Hi tenien alous i possessions -in villa Torrelias- el monestir de Sant Miquel de Cuixà, l'església d'Elna, el monestir de Sant Pere de Rodes (l'església de Sant Pere de Torrelles i el seu alou), el de Sant Genís de Fontanes i el de Sant Pere de Camprodon.

Aquesta fragmentació va persistir al llarg de l'edat mitjana, i la família cognominada Torrelles era tal vegada la més important, però no l'única amb senyoriu en el lloc. Guitard Gausbert i la seva muller Adelaida eren castlans feudataris de Cuixà, el seu fill Bertran en continuà la possessió, i el fill d'aquest, Arnau Bertran, fou el primer a utilitzar de Torrelles. Aquesta família, que també tenia possessions a la Cerdanya, dominaven l'església, el poble i l'alou de Puig-oriol, entre altres terres. Perduraren fins al . Ells devien posseir el Castell de Torrelles.

Els Vernet eren una altra família important. Van ser cossenyors de Torrelles durant molts anys. El 1198 consten diversos cossenyors, en aquest lloc: Ponç IV de Vernat, Ramon I de Castellrosselló, Ramon de Torrelles i el prior d'Espirà, i tots foren autoritzats a construir-hi una força o recinte murallat. Això explica l'existència en el terme de fins a quatre fortificacions: el Castell de Torrelles, la Força de la Geràrdia, esmentada el 1178 (ipsum meum quintanum quod est in villa de Turriliis, ad locum ubi appellamus Gerardiam), el castell o Castellàs de Peralada i el castrum Gozberti de Locata, a part de la Mota de Juegues.

El 1322 tot plegat s'incorporà al vescomtat de Canet, acabat de crear, i visqué la mateixa història que el conjunt d'aquest vescomtat.

Característiques A penes se'n sap res, d'aquest castell o força, atès que només se n'han trobat proves documentals.

Referències

Bibliografia

Geràrdia Geràrdia