Enric Capó i Puig (Maó, 12 de març de 1930 - Barcelona, 9 de març de 2012) va ser un pastor protestant, teòleg, professor i destacat ecumenista de l'Església Evangèlica a Espanya i Catalunya. És considerat com un dels referents històrics del protestantisme progressista i un autèntic pioner del moviment ecumènic al país.

Biografia i ministeri pastoral Nascut en el si d'una família de profunda tradició metodista i evangèlica que es remuntava al segle XIX, Enric Capó pertanyia a la tercera generació de pastors; el seu avi va ser pastor-evangelista a Menorca i Mallorca, mentre que el seu pare i dos dels seus oncles van exercir de pastors a Barcelona i a les Illes Balears. Segons les seves pròpies paraules, va viure l'Evangeli des de la infància per dedicar-s'hi plenament la resta de la seva vida.

Pel que fa a la seva formació teològica i pastoral, va realitzar els seus estudis al Seminario Teológico Unido de Madrid, ampliant-los posteriorment a l'estranger, al Richmond College de Londres.

Durant més de 50 anys, Capó va exercir el ministeri pastoral a l'Església Evangèlica de Catalunya, integrada dins de l'Església Evangèlica Espanyola (IEE). A nivell institucional, va tenir una labor molt activa: va exercir durant molts anys com a president de la Comissió Permanent de l'IEE i va ser el primer president del Consell de les Esglésies Evangèliques de Catalunya (actualment conegut com a Consell Evangèlic de Catalunya).

Dins del seu corrent religiós, destacava pel seu marcat tarannà dialogant, integrador i respectuós amb la llibertat de pensament, fent pròpia i habitual la frase del fundador del metodisme, John Wesley: «Pensem i deixem pensar». Considerava que l'església no havia de sostenir dogmes inamovibles ni participar d'un pensament únic. El seu esforç per acostar postures li va valer un gran respecte institucional, fet que es va materialitzar l'any 2007 quan va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona en reconeixement a la seva tasca a favor del diàleg interreligiós.

Va morir a Barcelona la matinada del 9 de març de 2012 a l'edat de 82 anys. El seu funeral es va celebrar el diumenge 11 de març al Tanatori de les Corts de la capital catalana.

Tasca literària i editorial Paral·lelament a la seva tasca pastoral, Enric Capó va desenvolupar una prolífica carrera com a escriptor, articulista i director de publicacions cristianes. Va ser un dels fundadors de la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, entitat des de la qual va treballar per l'edició i difusió de textos sacres en català, encarregant-se, per exemple, de l'edició de L'evangeli segons Sant Marc: versió de l'original grec publicada l'any 1970.

Va exercir com a director de la revista España Evangélica, a més de fundar i dirigir de manera ininterrompuda la publicació Cristianismo Protestante entre els anys 1975 i 2005. Així mateix, va ser un dels columnistes més prestigiosos de la revista teològica Lupa Protestante, on va escriure assíduament sobre teologia, l'ecumenisme, la pluralitat i la relació de l'Església amb la societat contemporània.

Obra publicada L'evangeli segons Sant Marc: versió de l'original grec (1970), edició i traducció. Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya. Per què i per a què sóc cristià i altres articles (2014). Fundación Federico Fliedner.

Referències

Categoria:Maonesos Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Protestants catalans Categoria:Pastors protestants Categoria:Teòlegs protestants Categoria:Religiosos menorquins Categoria:Teòlegs catalans Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Teòlegs balears contemporanis Categoria:Menorquins contemporanis Categoria:Religiosos catalans