Jújols (, oficialment en francès igual, però sense accent) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Etimologia Joan Coromines atribueixCoromines, 1995. l'origen del nom del poble a un ètim cèltic, ialon (clariana), possiblement amb la forma ivo (teix) prefixada: la clariana del teix, doncs. Descarta, per tant, l'altra etimologia proposada per diversos autors, que feien venir aquest topònim de l'arrel del mes de juliol (Juliolus), que, en tot cas, seria una llatinització forçada del nom original preromà.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Jújols en el Conflent El terme comunal de Jújols, de 101.100 hectàrees d'extensió, és situat a l'esquerra de la Tet, riu que, tanmateix, no arriba a tocar, ja que l'en separen unes franges de territori dels termes veïns d'Oleta i Èvol i de Serdinyà. ÉsJújols en els ortofotomapes de l'IGNJújols a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a ponent del centre de la comarca.
És un terme muntanyós, conformat per dues valls que baixen del Mont Coronat, de 2.170 m alt, situat a l'extrem nord-oest del terme i punt més elevat de la comuna. Des del Mont Coronat davallen cap al sud, lleugerament decantat al sud-est, el primer, i cap al sud-est, el segon, dos termenals que no segueixen clarament carenes, sinó que alternen les petites valls que van travessant amb carenes que només travessen. Aquests termenals arrenquen del mateix Mont Coronat i marquen a occident el termenal amb Oleta i Èvol i a orient, amb Noedes i Serdinyà. La primera línia termenal s'adreça al Roc de Cantallops, de 1.844 m alt, el Roc de les Malleres, de 1.616,7, el Pla de la Roca, de 1,353,4 i davalla fins a tocar la carretera general, sense arribar a la Tet, a 593,9. La segona, des del Mont Coronat baixa cap al Roc de l'Ermità, de 2.053,6 m alt, després cap a la Serra Cremada, puja a la Pica del Migdia, de 1.923,5, continua per la Serra de la Pelada, fins que arriba a la Collada de Jújols, de 1.756,5. En aquell punt es troben els dos termes esmentats, Noedes i Jújols, amb el de Serdinyà.
El termenal amb aquest darrer terme adopta una forma còncava, referit al terme de Jújols, adreçada a llevant. Des de la Collada baixa cap al Roc de Sant Julià, a 1.699,7 m alt, la Font i la Cova dels Fornells, a 1.464,5, i continua baixant progressivament pel costat oest de la carena cap a la Font del Meler (1.091,2) i la partida de Molló (950), cap al Comall de Riells, que travessa a 583,1 m alt. Just en atènyer aquest torrent, el terme de Jújols es manté paral·lel a la Tet, a una distància d'entre 30 i 90 metres, sense arribar a tocar mai el riu.
Al mig del terme, i separant les dues valls que el formen (la del Torrent de Burguera, o Comall de Claranell en el seu últim tram, a ponent i la del Còrrec de la Vall, o Comall de Riells en el seu tram final, a llevant), hi ha la carena on es troba el poble de Jújols; aquest poble és a 969,5 m alt. El punt més baix del terme és l'extrem sud-est del terme, ran de la carretera general, a 574 m alt.
Termes municipals limítrofs:
Jújols miniatura|esquerra|Jújols en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|L'església de Jújols en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Jújols s'estén, esglaonat, damunt d'un pendís de la muntanya, un contrafort sud-est del Mont Coronat, amb l'església de Sant Julià i Santa Basilissa de Jújols i el cementiri a 150 metres al sud-oest i a menys altitud que el poble. ÉsJújols en els ortofotomapes de l'IGN a la zona central del terç meridional del terme.
A prop al sud-est del poble hi ha les restes de la Capella d'en Maria, o de Santa Maria, i més al sud-est, en un revolt de la carretera, hi ha l'oratori o capella de Santa Anna de Jújols.
Cleranell El lloc desaparegut de Cleranell eraLloc on era Cleranell en els ortofotomapes de l'IGN damunt la Via Confluentana, a migdia i sota del poble de Jújols. Era un feu que constava, almenys, d'un antic alberg o hostal; és esmentat el 1011 (Cleranell), el 1225 (honores de Cleranello), el 1414 (cabana de Cleranell) i el 1603 (hostal de Cleranell).
Santa Coloma del Castelló La capella de Santa Coloma del Castelló és documentada com a ad castello abans del 878, i fins al 1699 (Santa Coloma al Castello). Només se'n conserven les ruïnes, però es coneix que eraLloc on era Santa Coloma del Castelló en els ortofotomapes de l'IGN en el camí de Jújols a Oleta, a l'indret conegut com el Lloser Vell. Tant el mateix topònim com el fet que el lloc es conegui com a lloser semblen suggerir l'existència en aquell indret d'un castelló o torre de guaita, cosa que la seva mateixa geografia justificaria.
Els masos del terme El de Jújols no és un terme, a causa de la seva orografia, propici per a l'existència de masos fora del petit nucli urbà. Per això només s'hi poden trobar la Molina i un bon conjunt de construccions dedicades, principalment, a les activitats relacionades amb el pastoreig, algunes d'ells noms antics, ja desapareguts: la Cabana de Cleranell, o Colomer, dos cortals sense nom, la Cortalassa, o Cortalassa d'en Jaulent d'Èvol, el Cortal Climent, el del Batlle, o d'en Broc, el de les Molleres, el del Frare, o, també, d'en Broc, el del Gravat, o Hulló, el del Jaulentó, o Jaulent, el del Millet, o d'en Maria, els dos, en llocs allunyats, del Silvestró, o, també, Jaulent, el d'en Botet, els dos, també lluny un de l'altre, d'en Broc, els dos d'en Brunet, un d'ells abans, d'en Copet, el d'en Copet, diferent de l'anterior, el d'en Maria, el d'en Peirer, el Cortal Hulló, el Cortal Nou, els Cortals, els Cortals del Peiró i l'Orri de l'Esquenta. Esment a part mereix l'Alberg de Muntanya o d'Etapa, que funciona com un mas.
Hidrònims Cursos d'aigua Tot i no haver-hi en tot el terme de Jújols cap riu d'importància rellevant, sí que hi ha un bon conjunt de cursos discontinus d'aigua, que conformen les dues valls principals del terme. A ponent, la vall del Torrent de Burguera, anomenat Comall de Cleranell en el seu tram inferior. El Torrent de Burguera, o de les Bragues, es forma al nord-oest de la zona central del terme de Jújols, en un circ de muntanyes on hi ha moltes fonts: Font d'Arques, Font de Fullanac, Font del Saltador, etc. Formen el Torrent de Burguera uns quants torrents de muntanya: el Torrent de la Jaça de n'Arnauto, el Comall o Torrent del Prat d'en Jújols, el Comall del Saltador, o d'en Beç, el Comall d'Agre, el Comall Hulló, a més d'altres de menors. A mesura que davalla cap al sud, el Torrent de Burguera va rebent d'altres afluències: Comall de Fullanac, abans, del Prat de la Dona o Torrent del Canemàs, Comall de la Font de Fullanac, la Coma d'Arques, Comall de la Garriga, Comall de Falguera i Torrent de Potis, a partir del qual se l'anomena ja Comall de Cleranell.
A llevant, el Comall de la Vall, abans Torrent dels Noguers, anomenat Comall de Riells o Riell en el seu tram final, que s'origina en el sector nord-est del terme, prop del límit amb Noedes. En el primer tram s'anomena Còrrec de Font Ixent, al qual s'uneix els comalls de les Voltes, amb el Fangal de la Collada, de l'Eirola i de Saó; després, encara rep la Coma d'en Boscà, el Comall de Torà i, el més important de tots, el Còrrec del Freixinell, o Torrent del Viot, abans Torrent de Serramitjana. Aquest darrer torrent aporta també el Comall de la Corbatera, el del Picotí, el del Solà, el de Meler, abans de Males, o del Paül de Males i el Torrent de la Mola, a partir del qual s'anomena ja Comall de Riells. En el tram final, a més, h¡i arriba el Comall de Tors Major.
A l'extrem sud-oest del terme, en part fronterer amb Oleta i Èvol, hi ha el Comall de Santa Coloma, o de les Teixoneres, amb el de la Llobatera, abans, Comall de Catlles, continuació del Comall del Pi. D'altra banda, a l'extrem nord-oest del terme, en els vessants sud-orientals del Mont Coronat, es generen bàsicament tres còrrecs que neixen en terme de Jújols, però passen de seguida cap al terme d'Oleta i Èvol. Són el Comall de Bones, el Còrrec de Cantallops, el Comall de Torrents i el Còrrec de Fontfreda, amb el de Molleres.
Hi ha alguns cursos d'aigua documentats, però que no s'han pogut identificar: el Comall del Camp d'Arques, el del Girant de Santa Coloma, el del Roc de Sant Julià, el Torrent de Castelló, el de les Clotades i el del Cirer, a més dels Fangals.
Fonts Hi ha a Jújols unes quantes fonts rellevants: Font d'Arques, de Fullanac, de l'Abeurador, de la Garriga, abans de la Falguera, del Copet, la Font Dellà, o de la Santa Família, la dels Fornells, del Solà de la Renda, de Meler, abans del Paül de Males (nom antic local per a designar fonts), d'en Guillem Riu, de Maria, d'en Planella, d'en Pubill, de Paül Rost, o Font del Paül Rost, de Roger, dues anomenades la Fonteta i la Font Freda. Alguns són noms ja antics, com la Font del Comall de l'Eirola, del Ginebre, del Salvador, dels Carboners, dels Gossos, el Paül de Cassanac i el Paül de Catlles.
Canals d'irrigació En el terme de Jújols hi ha, o s'inicien o hi acaben, alguns canals de reg, com el Rec del Jandó, el Rec Nou d'Oleta (a Oleta anomenat Rec Nou de la Vila), el Rec Nou de Serdinyà (anomenat simplement Rec Nou a Serdinyà) i el Rec de Jújols.
Orònims Els topònims que desvetllen formes de relleu o indrets geogràfics específics del terme de Jújols són: obagues: el Bac, el Bac dels Carboners; avencs: el Forat dels Cans; boscs: el Bosc de Jújols, o Bosc Comú, o Bosc Comunal de Jújols, el Bosc d'Oleta, o de Cantallops, la Pinosa de Guillem Riu, la Pinosa de l'Eirola, la Pinosa del Gravat, el Bosc de Fontfreda, el Bosc de la Mera i el Bosquet, els tres darrers noms antics; clots: el Clot, el Clot d'en Codony, a més del Clot de la Roca de la Castella (nom antic); collades: Coll Diagre i la Collada de Jújols, o la Collada; comes: la Coma, Coma d'Arques, Coma del Fornàs, les Comelles o Escomelles, la Cometa i els noms antics de la Coma de la Guilla i la de Montellà; costes: la Costa i la Costa de l'Eirola; coves: la Cova del Fornell; muntanyes: Mont Coronat; planes: Pla de Campanyà, Pla de la Corbatera, Pla de la Roca, Pla de l'Ast, Pla de l'Orri, el Planell del Bosquet, les Planelles, abans, els Planells, i Planeses, o Pla de Planeses; serres i serrats: el Cassanac, abans la Serra de Cassanac,
El terme comunal