L'Atelier du Poisson Soluble és una editorial amb seu a Lo Puèi de Velai (Alt Loira), que publica majoritàriament llibres infantils i juvenils. Defensa una certa idea de llibertat creativa promovent projectes atípics, amb originalitat gràfica, històries transformades, i temàtiques rarament tractades.
Presentació L'Atelier du Poisson Soluble el va fundar l'any 1989 Stéphane Queyriaux i Olivier Belhomme. El nom fa referència al recull de poesia Poisson soluble d'André Breton (que inicialment era el prefaci al Manifest del Surrealisme). L'editorial exerceix la difusió i la distribució dels seus llibres a una extensa xarxa de llibreries. El seu catàleg compta amb més d'un centenar d'obres (el 2012), però només hi trobem tres col·leccions: «En queue de poisson» –novel·les divertides i burlesques–, «Poisson Dissolu» –reservada als adults–, i «Les Mystérieux Mystères Insolubles» –còmic de divulgació per a joves.
L'Atelier du Poisson Soluble publica també la revista especialitzada en il·lustració «Hors Cadre[s]», que coedita amb les éditions Quiquandquoi. Amb el llibre de Sophie Van der Linden Lire l'album, aquesta revista completa la part analítica i crítica del catàleg. Aquest conjunt d'obres pretenen oferir punts de vista transversals, de crítics i creadors, sobre la producció contemporània d'àlbums il·lustrats i altres suports que associen text i imatge.
Línia editorial Aquesta editorial publica les obres que els han colpit a primera vista i prefereix oferir a cada llibre la presentació (paper, format) que més li escaigui. També defensa tant els joves autors com els veterans. Els àlbums il·lustrats ofereixen diferents nivells de lectura, adreçant-se igualment als més petits i als grans.
Els llibres El primer llibre editat per L'Atelier du Poisson Soluble, escrit i il·lustrat pels fundadors de l'editorial, Stéphane Queyriaux i Olivier Belhomme, és el Conte à la confiture, aparegut l'any 1990. A partir d'aquest moment, els títols es multipliquen amb gran èxit. En són exemples Le type, de Philippe Barbeau i Fabienne Cinquin del 1999, presentat com un diari íntim, una llibreta d'esbossos, o el 2008 Bou et les 3 zours d'Elsa Valentin, il·lustrat per Ilya Green, versió moderna de la Rínxols d'or i els tres ossos amb el text escrit en una llengua imaginària que barreja diverses llengües estrangeres. L'editorial no dubta a tractar qualsevol tema, com ara quan l'any 2001 va publicar Marius, de Latifa Alaoui Margio, il·lustrat per Stéphane Poulin, el primer àlbum il·lustrat que tractava l'homoparentalitat. L'editorial multiplica formats i suports comprenent des del llibre petit de format a la italiana, passant pels cartonnés, fins al llibre enviable per correu on només cal enganxar un segell per tal de fer-lo arribar al destinatari.
Algunes obres publicades Le génie de l'aubergine et autres contes loufoques, de Pierre Cormon, 1997 "Les Mémoires de Satan, nouveaux contes loufoques", de Pierre Cormon, 2005 Le grand gentil loup, de Ben Lebègue, 2008. Prix Lyon BD Festival 2008 - Prix Jeunesse Bou et les trois zours, d'Elsa Valentin, il·lustrat per Ilya Green, 2008. Prix des enfants 2009, Salon Régional du Livre pour la Jeunesse de Troyes Toutou tondu, de Delphine Perret, 2008. Prix Pilotis Illustrations 20108, Salon du Livre Jeunesse en Erdre et Gesvres Chimères génétiques, de Julie Lannes, 2011. Prix Sorcières 2012, catégorie Documentaires Départs d'enfants, de Nicolas Gerrier, il·lustrat per Gaëlle Charlot, 2011. Grand Prix de la Société des gens de lettres (SGDL) du livre Jeunesse 2012 Le tout-petit d'Anne Letuffe, 2013. Prix Pitchou 2014
Referències
Categoria:Editorials de França Categoria:Lo Puèi de Velai