5 Broken Cameras (; ) és un llargmetratge documental codirigit pel palestí Emad Burnat i l'israelià Guy Davidi, el 2011. Fou coproduït per Palestina, Israel i França, va guanyar l'Oscar al Millor llargmetratge documental el 2012 i va ser guardonat amb el premi al Millor director en documental internacional al Festival de Cinema de Sundance i el «Golden Apricot» al Festival Internacional de Cinema d'Erevan d'Armènia a la Millor Pel·lícula Documental, el mateix any, i el Premi Emmy el 2013, al millor documental. El documental segueix durant uns anys la lluita i protestes pacífiques dels habitants de Bil'in, un poble de Cisjordània que va perdent terres de cultiu per culpa de la construcció del mur de separació amb Israel i de l'avanç dels assentaments de colons israelians a les proximitats del poble.
Argument Quan neix el quart fill de Emad Burnat el 2004, els seus amics li regalen una càmera. Burnat pensa filmar la vida dels seus fills i de la seva família, però els seus enregistraments desborden l'entorn familiar, ja que el naixement coincideix amb un esdeveniment clau a la vida del poble on viuen, Bil'in: comencen manifestacions dels camperols contra la construcció d'una tanca de separació entre el proper assentament israelià de Modiín Il·lit i el poble palestí, tallant-los l'accés als seus camps de cultiu, sobretot a les oliveres. Burnat va filmar les protestes des del primer dia i durant set anys, i amb ajuda del realitzador israelià Guy Davidi el material gravat es va convertir en un documental de 90 minuts on la vida d'un nen palestí i la seva família es fon amb la resistència d'un poble palestí. Van ser necessàries cinc càmeres, ja que van ser destrossades una després l'altra en els altercats amb l'exèrcit israelià.
Producció Col·laboració entre Emad Burnat i Guy Davidi Emad Burnat és un camperol però no un professional de la imatge. A diferència dels reporters i activistes israelians i internacionals que cada divendres acudiren a Bil'in, filmà també el que passava els altres dies de la setmana o a la nit. Va conèixer a Guy Davidi, un realitzador israelià de documentals crítics amb la política del seu país, a les primeres mobilitzacions a Bil'in i li va demanar ajuda el 2009 per realitzar el documental; però davant l'abundància de reportatges ja existents sobre la lluita dels camperols de Bil'in, Davidi li va recomanar que donés una dimensió més personal al tema i que centrés el film en la seva pròpia percepció dels fets. Burnat ja tenia entre 700 i 800 hores d'enregistrament, i Davidi va començar amb ell l'escriptura del guió i a muntar la pel·lícula. L'última i major etapa de muntatge es va fer a París, durant un mes, amb la muntadora francesa Véronique Lagoarde-Ségot.
Referències
Enllaços externs Lloc web oficial Israel y Palestina, un guion de Oscar, El País Crítica a The Guardian
Categoria:Pel·lícules de França del 2011 Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor documental Categoria:Pel·lícules de Palestina Categoria:Pel·lícules en àrab Categoria:Pel·lícules en hebreu Categoria:Pel·lícules ambientades a Egipte