El Tec, antigament anomenat la Borda del Tec o el Pont del Tec, (en francès, le Tech) és un poble i comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
A més del poble del Tec, en el seu terme hi ha els veïnats de la Llau, de Benat i de Manyaques, i els barris del Carrer d'Avall i del Solà. També hi havia hagut un poblat obrer, denominat l'Estat Major, i un poble actualment desaparegut: Cos. A la zona nord-oest del terme hi ha, a més, l'ermita de Sant Guillem de Combret.
Etimologia Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, explicaCoromines, 1997. que Tec prové d'un ètim preromà, indoeuropeu, tek- (rajar, ser corrent), probablement portada pels sorotaptes. En aquest cas el topònim es referiria originalment al riu, d'on el va agafar la població.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna del Tec en el Vallespir Localització i característiques generals del terme El terme comunal del Tec, de 251.800 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal del Tec en els ortofotomapes de l'IGN.El Tec a les Cartes de Cassilani ofertes per l'IGN. a la zona occidental de la comarca del Vallespir, a l'Alt Vallespir. És majoritàriament a l'esquerra del Tec, en els contraforts meridionals del Canigó, amb una curiosa forma de T inclinada de nord-oest a sud-est invertida, molt allargassada en la tija central. A l'extrem meridional, el terme del Tec travessa el riu del mateix nom, i té una llenca de territori a la dreta del principal curs d'aigua del Vallespir. En aquesta llenca de territori hi ha el barri o veïnat del Carrer d'Avall.
L'extrem nord del terme és molt a prop del Canigó, a 2,4 quilòmetres en línia recta, i assoleix els 2.724 metres en el Puig Rojà i els 2.731 en el Puig dels Tres Vents; d'altra banda, a ran del Tec té el seu punt més baix, a Manyaques, a 413 metres sobre el nivell del mar.
El terme del Tec és pràcticament una sola vall, molt estreta, la de la Comalada, la qual, llevat d'un petit tros que pertany al veí terme de Prats de Molló i la Presta, és íntegrament dins del terme del Tec. Només se n'escapa la vall del nord del Puig dels Sarraïns. A l'extrem oriental del terme, aquest s'eixample fins a la Ribera de la Fou, en un breu tram que deixa la carena limítrof a partir de la Torre de Cos.
El poble del Tec miniatura|esquerra|El Tec en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble del Tec està situatEl poble del Tec en els ortofotomapes de l'IGN a la zona menys elevada del seu terme, a 562 metres sobre el nivell del mar, a la riba esquerra del Tec. És a prop de l'extrem de llevant de la seva comuna, al costat nord-est d'on es troben la Comalada i el Tec. Té un veïnat, barri o raval a la dreta del riu, a migdia del poble: el Carrer d'Avall. La població s'allargassa sobretot a la mateixa carretera general, amb l'església parroquial de Santa Maria just al nord i damunt del carrer de la carretera, el cementiri davant de l'església, al nord-est, i un altre carrer al carrer del Sol, una mica més amunt al nord-est.
És un poble creat en època moderna, per la qual cosa no té enlloc elements antics. L'església primitiva, que datava del fou del tot arrasada i enduta pels aiguats del 1940, juntament amb la Rectoria. Era a prop de la llera del Tec. També hi ha l'antiga estació del Tec, ara en desús.
Benat miniatura|Benat en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Benat, o Bennat, és situatBenat en els ortofotomapes de l'IGN uns tres quilòmetres aigües amunt de la Comalada, a l'esquerra d'aquest curs d'aigua. En el seu extrem nord-oest hi ha la capella de Santa Maria de Benat, al costat de Cal Peire. Tot i que una mica allunyat al nord-oest, el Mas Batlló també pertany al veïnat de Benat.
La Llau miniatura|esquerra|La Llau en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Uns dos quilòmetresLa Llau en els ortofotomapes de l'IGN al nord-oest de Benat, aigües amunt de la Comalada, hi ha la masia i veïnat de la Llau. És també a l'esquerra de la Comalada, una mica allunyat del curs d'aigua i uns 30 metres més amunt. A la Llau hi havia hagut la central de producció elèctrica Écoiffier, ara desapareguda.
Manyaques miniatura|Manyaques en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO). Manyaques és un veïnat modern, aixecat a partir del darrer terç del segle XX situatManyaques en els ortofotomapes de l'IGN en el marge esquerre del Tec, a cavall dels termes del Tec i de Montferrer i a banda i banda de la Ribera de la Fou. La Capella de Manyaques i el mas d'aquest nom són dins del terme del Tec, així com una antiga piscicultura i l'antiga estació de ferrocarril. Malgrat la modernitat de les construccions actuals, Manyaques ja apareix en el Cadastre napoleònic del 1812 com a veïnat consolidat.
Cos miniatura|esquerra|Cos en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Cos és un antic poble, desaparegut quasi del tot, situatLloc on era el poble de Cos en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord-est del terme del Tec, al limit amb Montferrer. En resten alguns masos (Mas de Santa Cecília, Mas de Cos...) i l'església, parroquial al , de Santa Cecília de Cos, recentment reconstruïda per voluntaris. Al capdamunt del Puig de Montalé, que domina el lloc al seu nord-oest, hi havia hagut la torre de guaita medieval de Cos, de la qual resten alguns vestigis dalt del turó.
Sant Guillem de Combret miniatura|Sant Guillem de Combret en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) La capella de Sant Guillem de Combret, pertanyent a un antic poble documentat a l'edat mitjana, és situadaSant Guillem de Combret en els ortofotomapes de l'IGN a la part nord-occidental del terme, aigües amunt de la Comalada, a 1.322 metres d'altitud. És a l'extrem nord del pla on devia estar el poble desaparegut. Prop d'aquesta capella hi ha els refugis de Cal Picotós de Baix, a 1.325 metres d'altitud, i de Gallinars, a 1.733.
Mas de Puig Rodon SituatEl Mas de Puig Rodon en els ortofotomapes de l'IGN a peu de carretera general, al nord-est, a mig camí entre el poble del Tec i Manyaques, hi ha el Mas de Puig Rodon, on hi havu hagut una central de producció elèctrica.
Llocs documentats des d'antic A la dreta del Tec, a l'extrem sud-oest del termeEl Mas de les Sitges (dalt, esquerra) i el Mas del Clot del Forn (baix, dreta) en els ortofotomapes de l'IGN es troba el Mas de les Sitges, esmentat des del 1329, a prop del qual, una mica més apartat del riu, més enlairat, hi ha el Mas del Clot del Forn, que, molt probablement, correspon al villare de Vayl Fornesio (Vall Fornés), documentat l'any 1329.
Els masos del Tec Els masos i altres edificacions aïllades del terme del Tec són els següents: els Aplegadors, el Batlló, o Mas Batlló, la Cabana de la Jaça dels Troncassers, la Cabana Vella, Cal Peire, abans Mas Deltruit, Cal Picotós de Baix, Cal Picotós de Dalt, la Carota, la Casa dels Caçaires, el Cortal Allosat, o Llosat, un cortal sense nom al nord-oest del poble, el Cortal de Cal Peire, abans Cortal Deltruit, el Cortal de Casa d'Amunt, el Cortal de Santa Cecília, el Cortal de Vilafort, el Cortal Mascaró, el Mas de Casa d'Amunt, abans d'en Ribes, Mas d'en Cos, Mas de la Fusta, abans d'en Trescases, el Mas del Clot del Forn, el Mas o Cortal de les Balmes, el Mas de les Sitges, el Mas del Pasqual, abans d'en Boix, el Mas de Manyaques, el Mas de Puig Rodon, abans d'en Vial, el Mas de Santa Cecília, abans d'en Ribes, el Mas de Vilafort, abans d'en Boix, el Mas Ventós, el Molí de les Peirotes, ara mas, la Pallera del Mas de Vilafort i les Peirotes. Alguns són en ruïnes, com el Casot, o Mas Petit de Cos, el Cortal, el Mas de la Pina, el Mas del Grell, i altres desapareguts, com el Molí de Manyaques. Cal destacar els calvaris, com la Creu de Sant Guillem, i els oratoris, com el de la Mare de Déu del Pont, el de Sant Antoni. Finalment, cap tenir en compte el Pont de Santa Maria, o de la Verge Maria, a prop de la carretera de Sant Llorenç de Cerdans, i el Pou de Gel, a la Llau.
Hidrònims Cursos d'aigua Tres són els cursos d'aigua fonamentals del Tec: el riu d'aquest nom, que travessa de sud-oest a nord-est el terme de punta a punta pel seu extrem meridional, la Comalada, antigament Ribera de Combret, que vertebra tot el terme de la muntanya a la vall, i, al nord-est, la Ribera de la Fou, que és termenal amb Montferrer. Al llarg del seu pas pel Tec, el riu rep l'afluència successiva dels còrrecs de l'Arrendador, del Bac de Fontfreda, de les Balmes, de la Juliana, la Comalada, el Còrrec de la Font, el de Santa Cecília, amb el del Cossol, el de Puig Rodon, el de la Teuleria i, ja al límit del terme, la Ribera de la Fou.
miniatura|esquerra|Confluència del Tec amb la Comalada La Comalada és el curs d'aigua al voltant del qual s'organitza quasi tot el terme del Tec. Aquest curs d'aigua es forma sota el Puig Rojà, la Portella dels Tres Vents, la Portelleta de Comalada i el Puig dels Tres Vents, en una ampla coma (Comalada vol dir plana ampla entre muntanyes) situada entre els 2.200 i els 2.500 metres d'altitud. En aquell lloc s'uneixen el Canal de la Regalíssia, el Canal de la Jaça Vella i els còrrecs de la Llispetera i de la Socarrada per tal de formar la Comalada. Aigües avall, la Comalada rep els còrrecs del Pla de les Egües, de la Congesta, dels Troncassers, de la Cabana Vella, de la Cuculera, de la Cabana d'en Ribes, de Serra Vernet, de la Jaça d'en Forcada, dels Aplegadors, de la Llosa, amb el del Clot Pregon, del Rossinyol, de la Pina, del Grell, del Reart, amb el de la Conca, de la Creueta, de la Font del Coll del Beç, de la Jaça del Roc, de la Font de l'Espinàs, del Ventós, de la Molsa, del Solà, de les Escaldes, la conducció forçada de la usina de la Llau, de Carcabena, del Tardar, amb el de la Rua, de la Collada, de Coll de Sous, dels Comalassos, dels Menerassos, de l'Egua Blanca, de Puig Cabrers, de Vilafort i de la Casa d'Amunt, fins a abocar-se en el Tec.
Fonts i altres Les principals fonts del terme del tec són els Abeuradors, la Font Captada del Clot d'en Valentí, la Font de la Vernosa, la de l'Espinàs, la del Prat, la d'en Conte, o de les Quatre Platanes i la de Sant Guillem. Hi ha també dues preses, la del Canal de l'Allau i la del Canal de Puig Rodon, dos bassins, el de la Usina de la Llau i el de la Usina de Puig Rodon, dos canals, el de la Usina de la Llau i el de la Usina de Puig Rodon, i dos salts d'aigua, a la Comalada, entre la Llau i Sant Guillem de Combret.
Orònims Alguns dels topònims del Tec mostren la rica varietat orogràfica del seu terme. Així, s'hi troben obagues: Bac de Fontfreda, Bac de la Creu, Bac de la Llau, Bac del Carrer d'Avall, abans Ca n'Autaner, Bac del Pont de Santa Maria, abans d'en Peguera i Bac d'en Geni; balmes: la Balma de les Encantades i les Balmes; boscs: el Bosc de la Torre; cingles: Cingle de Cal Peire i Cingle del Coll de Sous; Clots: Clot del Forn, Clot dels Abeuradors i Clot d'en Valentí; colls i portelles: Collada del Bardot, Collada del Beç, Collada del Reart, Collada dels Pastors, Collada d'en Benet, Collada Llisa, Coll Baixó, Coll Benat (nom antic), Coll de Creu, Coll de la Rua, Coll d'en Ce, Coll de Sous, Portella dels Tres Vents, Portelleta de Comalada; muntanyes: la Muntanya Rasa, Puig Cabrers, Puig Colom, Puig Colom d'Avall, Puig de Gallinàs, Puig de la Pomereda, Puig de la Rondinaire, Puig del Clot del Forn, Puig dels Pastors, Puig dels Tres Vents, o Tres Vents d'Amunt, Puig de Montalé, Puig Rojà, Puig Ventós, Tres Vents d'Avall i Tres Vents del Mig; planes: Pla de Cos, Pla de la Creu, Pla de la Faja, Pla de la Partió i Pla de les Egües; roques destacades: Roca Roja, Roc de la Rua, Roc Negre i Roc Rodon; serres i serrats: Serra de la Comalada (dues amb el mateix nom), Serra de la Devesa de Vallbona, Serra dels Tres Vents i Serra Vernet; solanes: Solà d'en Guillemet, Solà dels Campets, Solà del Rossinyol i la Solaneta.
El terme comunal