miniatura|Ganímedes romà com a «puer delicatus», amb Júpiter en forma d'àguila En el seu ús modern de la paraula, catamita o catamite es refereix a un nen o a un jove que assumeix el paper de parella sexual passiva-receptiva en el coit anal amb un home.Oxford English Dictionary 3ª ed. (2003).
En el seu antic ús, un catamita (en llatí catamitus) era un nen que quan arribava a l'edat de la pubertat es convertia en company íntim d'un home jove, en l'antiga Grècia i l'antiga Roma, generalment dins d'una relació que implicava també pederàstia. També s'emprava la paraula com un insult quan es dirigia contra un adult, com a sinònim d' «homosexual passiu».Ciceró, frg. B29 en un dels seus discursos de Filípiques 2.77; Bertocchi i Maraldi, "Menaechmus quidam," p. 95.
Típicament, però, era un terme d'afecte i literalment indica el nom de Ganímedes. De fet, la paraula ve del nom pròpi Catamitus, la forma llatinitzada de Ganímedes, el bell príncep adolescent dels troians segrestat per Zeus, convertit en àguila, per fer-lo la seva parella, així com coper dels déus de l'Olimp.
La forma Catmite de la llengua etrusca derivava d'aquesta forma alternativa del nom de Ganímedes.
Referències en la literatura miniatura|esquerra|El rapte de Ganímedes, 1910 (Porto) Plató, en el seu diàleg Gòrgies (494 aC) utilitza a Sòcrates per a utilitzar aquesta paraula amb la conversa amb Calicles.
La paraula apareix àmpliament, encara que no amb extrema freqüència, en l'antiga literatura llatina des de Plaute fins a Ausoni; a vegades és sinònim de «puer delicatus» (noi delicat). Plaute utilitza el terme a «Els bessons» d'aquesta manera:Plaute, Comèdies II, Madrid, Biblioteca Clásica Gredos, 1996,
Posteriorment es pot trobar a Luci Apuleu usant-la de la mateixa manera, malgrat que el seu ús no es va generalitzar si no és amb escriptors de l'edat tardana, tant pagans com cristians.Apuleu, L'ase d'or Entre aquests, Lactanci que en el Llibre I de les «Institutiones divinae» (Institucions divines) al·ludia a les estàtues de Ganímedes en companyia de l'àguila, corroborant el que diuen d'ell els poetes:
Ciceró empra el terme com un insult. Amb el temps aquesta paraula es va convertir en un terme genèric per a indicar a un nen efeminat i molt bell que practicava la prostitució masculina, o que en qualsevol era utilitzat amb fins sexuals. miniatura|Copa Warren, representant la intimitat sexual entre un erastes (un jove) o un pederasta amb el seu eromenos (el seu estimat nen) o catamita Al manual de sexe àrab «El jardí perfumat» hi ha tot un capítol dedicat als catamites; les nombroses referències als mateixos durant l'apogeu de la literatura eròtica de l'Orient Mitjà indiquen que durant el i , eren una forma de sofisticació sexual entre les classes altes de la societat islàmica.
En el Barroc, Francisco de Quevedo va dedicar un sonet «A una dama bella, i tiradora del vol, que va matar a una Àguila amb un tir»:
Com a una forma de nombrar a Ganímedes es troba també en la «Fàbula de Proserpina» d'Anastasio Pantaleón de Ribera, publicada amb les seves restant Obras per José Pellicer:
Fent esment d'aquests últims versos, el «Diccionario de la lengua castellana» editat per la Real Academia Española en 1729, definia catamito: «El pacient en el pecat de sodomia. És una veu purament llatina i de rar ús. Lat. Catamitus, id est Puer meritorius».Diccionario de la lengua castellana, segon volum, que conté la lletra C., paraula «Catamito».
James Joyce fa que Stephen Dedalus utilitzi la paraula en Ulisses, quan parla de les acusacions fetes contra William Shakespeare en relació amb la possibilitat que podria haver estat un pederasta.
C. S. Lewis (autor de «Les cròniques de Nàrnia» i amic i col·lega de J. R. R. Tolkien), en la seva autobiografia parcial «Surprised by Joy: The Shape of My Early Life» (Captivat per l'alegria: La formació del meus primers anys de vida) (1955) descriu els rols socials existents en el moment de la seva estada al Col·legi Wyvern com a intern:
Anthony Burgess, en la novel·la «Els instruments de la foscor» (1980), fa servir la paraula en l'íncipit:
En el paisatge postapocalíptic de la seva novel·la «La carretera» (2006), Cormac McCarthy fa descriure al narrador:
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Amor grec Eros Erotes Homosexualitat a l'antiga Grècia Homosexualitat a l'antiga Roma Pederàstia a l'antiga Grècia Prostitució a l'antiga Grècia
Categoria:Societat a l'antiga Roma Categoria:LGBT a Grècia Categoria:Pederàstia a l'antiga Grècia