El peu de rata anisat (Ramaria gracilis) és una espècie de bolet de l'ordre dels gomfals (Gomphales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És un peu de rata tòxic i poc comú, de port petit i gràcil característic que dona origen al seu nom científic. El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. . Pàg. 109.
Descripció És ramificat, en forma de corall, i de superfície llisa, com la resta de peus de rata. Mesura entre 5 i 8 cm d'amplada i entre 5 i 7 cm d'alçada. La base està poc desenvolupada i de la qual sorgeixen diverses branques principals que se subdivideixen consecutivament. Les ramificacions es formen majoritàriament de dues en dues i els seus extrems acaben en una o més puntes punxegudes. Tot ell és de color de blanquinós a ocraci rosat pàl·lid o ocraci groguenc, i té la superfície pruïnosa (és a dir, com si hagués estat recoberta per pólvores de talc). La carn és consistent i té el mateix color que la resta del bolet. Té un sabor amargant, malgrat que desprèn una olor anisada molt agradable. L'esporada és de color ocraci. Les espores es produeixen en basidis tetraspòrics i són petites (de 5-7 x 3,5-4,5 µm), el·lipsoidals i berrugoses. No s'observen cistidis.Villegas, Margarita; Cifuentes, Joaquín; Torres, A. E., 2005. Sporal characters in Gomphales and their significance for phylogenetics. Fungal Diversity 18: 157–75.
Hàbitat Generalment, viu sobre fusta en descomposicióAgerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59. en els boscos de pi roig (Pinus sylvestris). Creix en zones de muntanya (entre 700 i 1.500 m d'altitud) sobretot durant la tardor (entre el setembre i el novembre), sovint formant petits grups.
Distribució geogràfica Es troba a Noruega, la Gran Bretanya, França, Catalunya (el Parc Natural del Cadí-Moixeró),Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró les illes d'Eivissa, Mallorca (la serra de Tramuntana) i Menorca,Bolets de les illes Balears i São Paulo. Els informes de la seua presència a Austràlia sembla que són errors d'identificació amb Ramaria filicicola.Young, A. M., 2014. Australian coralloid fungi IV – Ramaria filicicola. Muelleria 32: 13–9.Atlas of Living Australia
Confusió amb altres espècies És un bolet tòxic que es pot reconèixer bé per la mida petita, pel color ocraci pàl·lid i per l'olor d'anís de la carn. L'única confusió possible és amb Clavulina cristata, però aquesta espècie no desprèn l'olor anisada del peu de rata anisat. Courtecuisse, Régis. Mushrooms of Britain and Europe. HarperCollins. Pàg. 355.
Referències
Bibliografia Agerer, Reinhard; Christan, Josef; Mayr, Christoph; Hobbie, Erik, 2012. Isotopic signatures and trophic status of Ramaria. Mycological Progress 11 (1): 47–59.
Enllaços externs
Fichas micológicas - 2015 Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri Mushroom Observer The Hidden Forest Flickr Digital Natura
gracilis Categoria:Peus de rata Categoria:Bolets verinosos