El riber silvestre, arès, grosella, groselles (fruit), riber petri o ribesTERMCAT (Ribes petraeum) és una planta d'alta muntanya que es fa als herbassars megafòrbics i a l'avetosa, a l'estatge subalpí. Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. . Pàg. 42-43.
Etimologia Del grec petrâion (que viu entre roques).
Descripció És un arbust sense espines, el qual pot atènyer fins a 3 m d'alçària. Fulles grans (de 5 a 10 cm d'amplada), amb el pecíol tan llarg com el limbe o més, lobulades, amb els lòbuls aguts i dentats. La floració té lloc entre l'abril i el juny. Flors hermafrodites, campanulades, de color rogenc, disposades en raïms de fins a 30 flors, amb la part inferior de l'eix de la inflorescència més o menys erecte i l'extrem superior pèndul. Corol·la amb 5 pètals petits amagats dins el calze. Calze campanulat, amb els sèpals en forma d'espàtula, erectes i amb cilis, soldats per la base. El fruit, comestible, és una baia globulosa d'un vermell fosc, de gust un xic amarg i àcid. Les baies es reuneixen en raïms pènduls. És molt semblant al riber vermell (Ribes rubrum) conreat a gran part d'Europa (té, com aquell, les fulles lobulades i els fruits de color vermell, comestibles; però les flors són rogenques -i no pas verd groguenques- i el peduncle que duu les flors és arquejat o penjant només a l'àpex).Josep Vigo i Bonada, 2008-2009. L'Alta muntanya catalana: flora i vegetació. Institut d'Estudis Catalans i Centre Excursionista de Catalunya. 2a ed. revisada. . Pàg. 103.
Hàbitat i distribució geogràfica És pròpia de les clarianes d'avetoses, pinedes de pi negre i fagedes. També es pot trobar en herbassars megafòrbics, llocs rocallosos humits i altres indrets frescals de muntanya.Herbari Virtual del Mediterrani Occidental A Catalunya, només es troba als Pirineus entre els 1.300 i els 2.200 metres. També és present a Àustria, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, França, Alemanya, Suïssa, Espanya (els Pirineus, la Serralada Cantàbrica i determinades àrees del Sistema Ibèric -el Moncayo i l'oest de Tierra de Cameros, entre d'altres-),Páginas de Información Ambiental. núm. 13 - Govern de La Rioja Hongria, Itàlia, els Balcans, Polònia, Romania, Ucraïna, Turquia (Anatòlia), Algèria, Sibèria, Mongòlia, el Caucas i l'Iran (l'Azerbaidjan Iranià).Catalogue of Life
Referències
Bibliografia Chiche, J. et al., 2003. Genome size, heterochromatin organisation, and ribosomal gene mapping in four species of Ribes. Canad. J. Bot. 81:1049–1057. Keep, E., 1975. Currants and gooseberries. Pàg. 221. A: Janick, J. & J. N. Moore, eds., Advances in fruit breeding. Rehm, S., 1994. Multilingual dictionary of agronomic plants. Senters, A. E. & D. E. Soltis, 2003. Phylogenetic relationships in Ribes (Grossulariaceae) inferred from ITS sequence data. Taxon 52:51-66. Tutin, T. G. et al., eds., 1993. Flora europaea. Segona edició.
Enllaços externs
Flora Vascular The Plant List
Categoria:Ribers