Manolita Luque Albalá (Madrid, Espanya,1898-Guadalajara, Mèxic, 1982) fou una dirigent política republicana i feminista espanyola, compromesa socialment. Destacada per la seva activitat política a Alacant durant la Segona República Espanyola. Va ser una de les principals impulsores de la participació política femenina a aquesta ciutat, així com una figura rellevant del republicanisme local. També serà considerada com una activista en defensa de la igualtat des dels valors republicans i feministes, coneguda per la seva intervenció a la política des d'Esquerra Republicana Femenina.

Biografia Orígens i formació Va néixer a Madrid el 1898, al si d'una família vinculada ideològicament al republicanisme, cosa que va influir en la seva posterior trajectòria política. https://archivodemocracia.ua.es/es/represion-franquista-alicante/documentos/biografias/biografia-de-manolita-luque.pdf Va estudiar a l'escola Normal de Mestres de Ciudad Real i va aprovar els exàmens de mestra de primer ensenyament el 1916 amb bones qualificacions.

Tot i que no hi ha dades concloents sobre l'exercici de la seva professió docent, la seva formació la va situar dins dels cercles de dones instruïdes que van tenir un paper actiu en els processos de modernització social i política de l'Espanya de començaments del segle XX.

Vida familiar i trasllat a Alacant Va contreure matrimoni amb José Gutiérrez Gafo, amb qui va tenir tres fills. La família va residir inicialment a Madrid, on van néixer els dos primers, i es va traslladar a Alacant cap al 1927, on va néixer el tercer.

Aquest trasllat va coincidir amb un context de dinamisme polític i cultural a la ciutat, caracteritzat per la implantació de xarxes republicanes i una creixent mobilització ciutadana, especialment després de la proclamació de la Segona República el 1931.

Activitat periodística Va desenvolupar una intensa activitat com a articulista a la premsa republicana alacantina durant la dècada de 1930. Va ser col·laboradora habitual de diaris com Diario de Alicante i El Luchador, aquest últim un dels principals diaris republicans de la ciutat. A través d'aquests mitjans, es va consolidar com una de les veus més actives per defensar la participació política de les dones.

Els seus articles, publicats sovint sota el títol de Feminisme, tenien un marcat caràcter mobilitzador i pedagògic. Hi denunciava la manca d'organització femenina i feia una crida directa a la implicació de les dones en la vida política, especialment en el context de la concessió del sufragi femení durant la Segona República.

Des de les pàgines del Diario de Alicante i El Luchador, Luque va defensar el dret al vot de les dones i la necessitat de la seva participació activa a la vida pública, rebutjant els prejudicis antifeministes i la idea que les dones no estaven preparades per intervenir en política. Així mateix, insistia en la importància de la formació cívica i política de les dones per exercir els seus drets de manera conscient i responsable.

La seva producció periodística va contribuir a la difusió dels ideals republicans i feministes a nivell local, i va ser una eina fonamental per a la creació de xarxes de participació femenina, com la Unió Republicana Femenina a Alacant, que ella mateixa va impulsar.

Activitat política Primers passos i militància Durant els primers anys de la Segona República, Luque va iniciar la seva activitat pública a través de la premsa republicana alacantina, en què va publicar articles destinats a promoure la participació política de les dones.

Va ingressar al Partit Radical el 1931, tot i que va abandonar posteriorment la formació a causa de la seva evolució cap a posicions més conservadores. La seva trajectòria política va estar marcada per la defensa del sufragi femení i la incorporació de les dones a la vida pública. En els seus escrits, insistia en la necessitat que les dones s'organitzessin políticament, afirmant: «Que no es digui que ha estat una poca traça concedir el vot a la dona».

Unió Republicana Femenina El 1933 va fundar i va presidir la secció alacantina de la Unió Republicana Femenina (URF), organització promoguda a nivell nacional per Clara Campoamor. Des d'aquesta plataforma va desenvolupar una activitat intensa de mobilització i formació política femenina. La URF tenia com a objectius principals la defensa dels drets de les dones, la seva capacitació política i la promoció de valors democràtics i republicans. Luque concebia la participació femenina com un element essencial per a la regeneració política i social, arribant a afirmar que la intervenció de les dones milloraria la gestió pública i contribuiria al progrés de la nació.

Eleccions de 1933 Durant la campanya electoral del 1933, les primeres eleccions en què les dones espanyoles van poder votar, Luque va tenir un paper actiu en la mobilització de l'electorat femení. Va defensar el suport a les candidatures republicanes d'esquerra i va promoure la participació conscient de les dones al procés electoral. Després de la victòria de les dretes, va rebutjar la interpretació que atribuïa el resultat al vot femení, argumentant que la causa principal havia estat la fragmentació del republicanisme. En aquest sentit, va sostenir que la majoria de les dones republicanes havien participat activament en la defensa del règim, tot desmentint els discursos que qüestionaven la seva capacitat política.

Vinculació amb Esquerra Republicana A partir de 1934 es va vincular progressivament a Esquerra Republicana, partit amb què compartia una orientació política més clarament progressista. Va participar en actes polítics juntament amb figures destacades com Victoria Kent i va col·laborar en l'organització de conferències i mítings destinats a promoure la participació femenina i defensar el règim republicà. Així mateix, va defensar la inclusió de dones en candidatures electorals, denunciant la resistència dels partits a atorgar-los espais de representació política.

Activitat social i feminisme A més de la seva activitat estrictament política, Luque va impulsar diverses iniciatives socials que combinaven el compromís assistencial amb una dimensió política. Va destacar la seva participació en campanyes de solidaritat, com l'acolliment de nens procedents d'Astúries després de la repressió de la revolució de 1934, a través d'organitzacions com Pro-Infancia Obrera.

També va intervenir en campanyes a favor de presos polítics i en organitzacions com la Lliga dels Drets de l'Home, cosa que evidencia la seva implicació en xarxes cíviques i de defensa de drets. El discurs feminista combinava elements igualitaris amb referències al paper social de les dones com a mares, en línia amb el feminisme de l'època, defensant tant la igualtat de drets com l'aportació específica de les dones a la vida pública.

Guerra Civil i exili Durant la Guerra Civil espanyola, va continuar la seva activitat a la rereguarda republicana, especialment a través d'Esquerra Republicana Femenina, organització que va desenvolupar tasques assistencials, educatives i sanitàries.

Va participar en la recollida de fons per al front, l'organització d'hospitals i la formació de dones, a més de col·laborar amb institucions com la Creu Roja, al comitè provincial del qual va exercir funcions rellevants. Després de la derrota republicana el 1939, es va veure obligada a exiliar-se, primer al nord d'Àfrica i posteriorment a Mèxic.

Repressió i vida a l'exili Després de la guerra, va ser sancionada pel règim franquista amb una multa econòmica i la confiscació dels seus béns, a més de patir una condemna política i moral reflectida en informes oficials. El 1941 va embarcar cap a Mèxic, on es va establir definitivament. Allí va refer la seva vida, va contreure nou matrimoni i va intentar ajudar els seus fills des de l'exili. Va morir a Guadalajara (Mèxic) el 1982.

Llegat Manolita Luque Albalá representa el model de dona republicana compromesa amb la ciutadania, la igualtat i la participació política. La seva trajectòria reflecteix tant les possibilitats obertes per la Segona República per a l'emancipació femenina com les limitacions i resistències que van enfrontar les dones a l'àmbit polític.

La seva figura ha estat objecte d'estudi en investigacions sobre el feminisme i la participació política femenina a l'Espanya del primer terç del segle XX, especialment en el context alacantí.

Referències

Categoria:Polítics alacantins Categoria:Republicans valencians Categoria:Exiliats del franquisme Categoria:Sufragistes dels Països Catalans Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes valencians contemporanis Categoria:Sufragistes espanyols Categoria:Morts a Guadalajara (Mèxic) Categoria:Feministes madrilenys Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Activistes alacantins Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX