Rita Mas (València, 1865-1946) fou una activista popular valenciana més coneguda com a la Rulla.
Trajectòria activista Rita Mas es va fer popular per estar sempre present en les revoltes, els amotinaments i les manifestacions que des de començaments del van tenir lloc a la ciutat de València. Per aquestes dates, el republicanisme blasquista s'estava conformant com un partit polític, però també i sobretot com un important moviment social, capaç de donar una resposta democràtica al sistema corrupte i caciquista de la Restauració Borbònica. Al carrer, les masses populars elevaven les seues protestes contra qualsevol fet arbitrari impost pel govern o s'enfrontava a altres sectors polítics, com els carlins o la Lliga Catòlica, que tractaven de frenar la seua força reivindicativa.
És recordada per participar en aquests fets al costat d'altres dones fent una reivindicació de la igualtat de drets amb els homes.
Contra l'aclamació de Lleó XIII Quan els sectors catòlics van organitzar un pelegrinatge a Roma per a aclamar el «papa-rei», Lleó XIII, els republicans, furibunds anticlericals, van organitzar una violenta protesta. La Rulla va participar en els fets buidant les caixes de cebes, perquè els hòmes pogueren llançar-les als pelegrins que travessaven amb barca les dàrsenes del port per a poder embarcar.
Manifestacions de 1917 També seria recordada per la seua participació en les manifestacions que van tenir lloc a València l'estiu de 1917. En aquest context, el govern conservador d'Eduardo Dato havia suspès les garanties constitucionals i les Corts, i havia imposat la censura de premsa. Com que el govern no volia obrir les Corts, Francesc Cambó va organitzar a Barcelona una assemblea parlamentària alternativa en què sobretot es van reunir catalanistes i republicans.
Mentrestant, a València, les masses republicanes esperaven en el carrer l'arribada de Barcelona del diputat del seu partit, Fèlix Azzati, per a llançar-se a la revolució. La Rulla no va poder contenir-se i es va adreçar a la gent que esperava i més de cinc-cents homes la van seguir per a iniciar la revolta. Es van enfrontar a un fort destacament de la Guàrdia Civil. Mentre es produïa l'aldarull, Rita Mas, com altres persones, no va dubtar a disparar la seua pistola Smith per a contenir els guàrdies. La multitud popular va esgotar les municions mentre arriben els reforços de l'exèrcit. Davant la descompensació de forces, els «revolucionaris» republicans es van dispersar i fugiren.
La Rulla, que tenia llavors cinquanta-dos anys, va ser objecte d'una persecució violenta i aferrissada pels paratges de les hortes que envolten la ciutat, fins al punt que els periòdics locals la van considerar morta. Va reaparéixer als pocs dies després d'haver aconseguit amagar-se en la casa d'un correligionari. A les poques setmanes, quan la calma havia tornat a regnar, tornava a estar al carrer.
A causa d'aquests fets, Juli Just la va descriure com la «dona de les tronaes», ja que precedia les tempestes. Segons Just, «era com una bandera de combat al capdavant d'una multitud enardida».
Referències
Categoria:Feministes de València Categoria:Morts el 1946 Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes valencians contemporanis Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1865