miniatura|Àlbum de cromos de futbol de l'Argentina de 1968 Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs. N'hi ha de tipologia diversa, des dels que es venen solts -com una mena de cartes col·leccionables-, fins als que formen part d'una col·lecció temàtica, pensats per a ser enganxats en un àlbum, passant per edicions limitades de cromos commemoratius, publicitaris o educatius. Per bé que la seva forma més habitual és la rectangular, se'n poden trobar amb tota mena de perfils, també d'encunyats i de retallables. Pel que fa al seu sistema de fixació, amb els anys ha evolucionat i s'ha passat dels que calia enganxar amb cola als actuals, autoadhesius en la major part. En aquest darrer cas, n'hi ha que un cop enganxats ja no es poden llevar, i d'altres que es poden desenganxar i tornar a enganxar tantes vegades com calgui (anomenats sovint en anglès, Stick & Stack), els quals entrarien més aviat en la categoria d'adhesius que no pas en la de cromos. Finalment, el seu contingut tant pot ser un dibuix com una fotografia, un estampat o qualsevol altra mena d'imatge.
Els cromos acostumen a estar concebuts per als nens i adolescents, tot i que també poden atraure col·leccionistes adults. Se solen comercialitzar de dues formes diferents: per mitjà de la venda de sobres tancats amb els cromos a dins, o bé com a obsequi per la compra d'algun article, especialment d'alimentació. Els cromos que formen part d'una col·lecció estan sovint numerats i tenen il·lustracions relacionades amb algun tema genèric relatiu als esports, art, natura, geografia, història o ciència entre altres matèries, o bé un de concret com ara una pel·lícula, sèrie televisiva o club de futbol.
Història miniatura|esquerra|Cromolitografia editada el 1888 per Liebig, filial francesa de Campbell's Els antecedents més llunyans del cromos daten de les antigues Sumer i Roma, on ja alguns nens jugaven amb tauletes gravades i papirs amb seqüències de dibuixos. A començaments del varen aparèixer els primers cromos, en forma de simples gravats en blanc i negre que els nens solien pintar a mà. D'ençà de 1820, els cromos començaren a ser més elaborats i adquiriren relleu tot adoptant un aspecte tridimensional. El 1837, amb l'aparició de la cromolitografia, les tècniques d'impressió es revolucionaren i varen passar a permetre un considerable augment en la producció, fins aleshores artesanal. Més endavant, l'empresa alemanya Mamelok & Söhne (M & S) n'esdevingué el principal fabricant i va començar a manufacturar cromos més atractius a color, estampats i envernissats. Alguns rebosters alemanys els feien servir per a decorar els seus pastissos.
Gràcies a aquestes noves tècniques d'impressió, a mitjan els cromos es popularitzaren coincidint amb els inicis de la publicitat i el màrqueting. El primer cromo que s'ha pogut documentar formava part d'una sèrie publicada per la Bognard Lithography el 1867 per a il·lustrar els pavellons de l'Exposició universal de París. El 1879, els paquets de cigarretes Marquis of Lorne dels EUA incorporaren unes imatges de cartró per a reforçar els paquets, iniciativa que fou seguida per la major part de companyies tabaqueres nord-americanes. Aquestes empreses desenvoluparen una intensa activitat durant les dècades de 1880 i 1890 com a editores de cromos i n'emeteren nombroses col·leccions, especialment de jugadors de beisbol.
Els cromos de les xocolates Però fou el sector de l'alimentació el que donà l'empenta definitiva als cromos. Productes arribats d'Amèrica i Àfrica com ara el cacau, el cafè i els dàtils s'embolcallaven amb un etiquetatge llampant, amb dibuixos que eren un bon reclam per als nens. Alguns comerciants visionaris pensaren que aquelles imatges podien convertir-se en estampes col·leccionables. El 1884, el francès Albert Poulain (fill del fundador de Chocolat Poulain) va tenir la idea de posar cromos dins les rajoles de xocolata; l'èxit d'aquella iniciativa donà peu al naixement del canvi de cromos, ja que moltes de les imatges es repetien. Durant anys, el cromo estigué lligat als productes alimentaris, sobretot a les xocolates: a Catalunya, les Xocolates Amatller, Torras, Lloveras i Solsona aconseguiren associar la seva marca amb l'afecció als cromos.
Els primers àlbums de cromos miniatura|Sèrie de cromos editats a París per Romanet & Cie. cap a 1890 Al començament, els cromos es col·leccionaven solts, sense àlbum, formant sèries d'extensió variable que s'aconseguien aleatòriament en comprar diversos productes i que s'havien de completar canviant-ne els repetits. Els col·leccionistes els enganxaven en tota mena de suports: diaris, carpetes, targetes de visita, felicitacions de Nadal i altres. Servien també per a decorar caixes de fusta, mobles i altres objectes mitjançant la tècnica del decoupage.
El 1852, Aristide Boucicaut, propietari dels magatzems Le Bon Marché, va començar a facilitar un àlbum per a enganxar-hi els cromos a canvi dels vals que obtenien els clients a cada compra. Entre els nombrosos productes que obsequiaven cromos com a reclam publicitari, varen ser els llumins i els caramels els primers a distribuir àlbums temàtics (calia omplir-los amb les fototípies que hi havia a les capses de cerilles o als embolcalls il·lustrats de les llaminadures). Al mateix temps, les xocolates varen començar també a fer àlbums amb les seves col·leccions.
Cal dir que, inicialment, els àlbums de cromos eren una creació individual i única de cada col·leccionista, partint d'un llibre en blanc (d'aquí el nom àlbum, "blanc" en llatí). A França, aquesta afecció tenia molt d'èxit. Després, alguns editors començaren a publicar els primers àlbums amb el contingut prefixat, en forma de llibres de caràcter pedagògic que incorporaven il·lustracions per enganxar al lloc corresponent.
Eclosió durant el segle XX Les col·leccions de cromos de jugadors de beisbol, ben populars als EUA des de finals del , es consolidaren durant el segle següent. A començaments del , el col·leccionisme de cromos era ja un fenomen d'abast mundial i tenia nombrosos seguidors, tant a Nord-amèrica com a Europa. El 1934, Mamelok traslladà la seva seu i maquinària d'Alemanya a la Gran Bretanya i es convertí en Mamelok Press Ltd (l'empresa, establerta el 1968 definitivament a Bury, ha mantingut l'activitat fins a l'actualitat i ha esdevingut un referent mundial dins el sector de l'edició de cromos).
Durant les dècades de 1930 i 1940, les col·leccions esdevingueren cada cop més variades i n'aparegueren d'enfocades a tota mena de temes, des de la història a les ciències naturals, passant per la geografia o la història del cristianisme. Als EUA, durant aquells anys es popularitzaren les col·leccions dedicades al bàsquet, al futbol americà i a l'hoquei sobre gel, que venien a completar les habituals de beisbol.
Als Països Catalans, els tímids intents d'edició de cromos en català, alguns d'especialment reeixits com ara la col·lecció Història de Catalunya de Xocolata Juncosa (1933), es veieren truncats amb l'arribada del franquisme després de la guerra civil espanyola. Des d'aleshores i fins a gairebé les acaballes de la dictadura franquista, tots els cromos editats a l'estat espanyol ho varen ser en castellà. Durant aquells anys, el col·leccionisme de cromos s'escampà i a partir de la dècada de 1950 n'aparegueren nombroses col·leccions, algunes d'especialment recordades com ara les editades per la filial catalana de Nestlé, entre elles els toms enciclopèdics de Las maravillas del universo (els cromos dels quals apareixien a les rajoles de xocolata de la marca).
En aquella època, esdevingueren també molt populars els cromos que regalaven els fabricants de xiclets, un costum iniciat als EUA durant la dècada de 1930 que s'escampà poc després arreu del món. Durant la dècada de 1940, la majoria d'aquests eren imatges de personatges de comic, com ara en Superman, en format de petits cromos de cartró. Durant la dècada següent es varen posar de moda els foto-cromos d'actors i actrius de Hollywood, compartint popularitat als EUA amb els de jugadors de beisbol. Durant la dècada de 1960, els més habituals eren els de personatges de dibuixos animats o d'il·lustracions d'algun artista contractat expressament per l'empresa de xiclets, tot i que també n'hi havia de grups musicals famosos, especialment dels Beatles.
Entrada de les grans editorials Durant la dècada de 1960, els cromos es varen convertir en un fenomen d'escala global gràcies a la seva arribada al quiosc. Des del moment que els afeccionats tingueren al seu abast cromos i àlbums sense necessitat d'adquirir cap producte alimentari, sinó que només els calia anar a una llibreria, papereria o quiosc per a fer-ho, el col·leccionisme de cromos s'escampà entre àmplies capes de la població arreu del món. Als Països Catalans, editorials com ara la Bruguera, Ruiz Romero, Ibis, Difusora de Cultura, Álbumes Españoles (creadora de la recordada col·lecció Vida y Color) o Ediciones Este s'especialitzaren en l'edició regular de col·leccions de cromos, mentre que a la resta de l'estat ho feien Ediciones Susaeta, Editorial Nueva Situación i la basca Publicaciones Fher. Una altra editorial molt present a l'estat aleshores era la mexicana Novaro, que hi distribuïa nombroses col·leccions. Durant aquella dècada i la de 1970, totes aquelles editorials tingueren una forta competència en la filial catalana de Bimbo, la qual des de Granollers creava anualment unes col·leccions de cromos (inclosos com a obsequi dins els seus productes de brioixeria) molt seguides arreu de l'estat. Han quedat com a clàssics àlbums seus com ara Nuestro Mundo o El porqué de las cosas.
Cromos de futbol El definitu impuls internacional als cromos el donà l'italià Giuseppe Panini, fundador el 1961 de l'empresa líder mundial en l'edició de cromos, Panini, amb seu a Mòdena. Les seves col·leccions de futbolistes, sèries de televisió, pel·lícules i moltes altres són avui dia presents a tot el món. Les més populars de les que edita, però, segueixen essent les de futbol: la primera col·lecció que va editar l'empresa era d'aquest esport i va vendre 3 milions de sobres; l'any següent, la xifra va augmentar als 15 milions, i un any després, arribà als 29 milions de sobres venuts. El 1965 aparegué el primer àlbum Panini que no anava de futbol: Aerei e Missili ("Avions i Míssils"), seguit per la col·lecció Animali di tutto il mondo. El 1970, amb motiu del Mundial de Mèxic, es va llançar per primer cop una edició internacional de cromos i, poc després, van aparèixer els primers cromos autoadhesius, concretament els de la col·lecció de futbol de la temporada 1971/72.
El col·leccionisme de cromos, sobretot dels relacionats amb el futbol, va arribar a esdevenir una moda. Cada any, aproximadament un mes abans que comencés la lliga de futbol, apareixia la nova col·lecció amb els jugadors de cada equip. La inclusió dels futbolistes famosos a les col·leccions va fer augmentar les vendes de cromos considerablement. Alguns editors arribaven a regalar els àlbums a la sortida dels col·legis per tal d'esperonar els nens a iniciar i completar la col·lecció.
Evolució a partir dels anys 70 Pel que fa als cromos de productes alimentaris, durant la dècada de 1970 continuà la gran popularitat de les col·leccions Bimbo als Països Catalans, compartida amb la de les marques de xiclets. La majoria d'aquest darrer tipus de cromos ja eren de plàstic i autoadhesius, essent molt coneguts els xiclets de regalèssia Cosmos, amb cromos de ciència-ficció (naus espacials, robots i similars).