, home il·lustre de la Casa de Cotoner. I marquès de la Sénia i V d'Ariany, fou un polític liberal mallorquí, militar destacat en les guerres carlistes, governador colonial de Puerto Rico, ministre de la Guerra i director de la Guàrdia Civil.
Biografia Va ingressar com a cadet en el col·legi militar en 1825. Era capità d'infanteria quan va esclatar la Primera Guerra Carlista en 1833, i amb aquest rang va participar en nombroses accions militars al País Basc, on fou ferit diverses vegades; en 1840, amb el rang de brigadier, va actuar a València i Catalunya; al final de la guerra, va tornar a Mallorca per dirigir la caserna de Puigpunyent.Lucas Alamán, Manuel Orozco y Berra: Diccionario universal de historia y de geografía, págs. 606-607 (1853).Joaquín María Bover de Rosselló, Ramón Medel: Varones ilustres de Mallorca, págs. 361-374 (1847). En els disturbis de 1843 participà en la defensa de Madrid i fou nomenat comandant de Galícia; la seva actuació allí li va valer ser ascendit a mariscal de camp.
Fou elegit diputat per Balears a les eleccions de 1843, 1844 i 1846.Congrés dels Diputats: Històric de diputats. L'abril de 1847 fou nomenat capità general de Burgos i el juny, de les Balears. Fou senador per la província de les Balears en 1857, 1863 i 1876, i vitalici des de 1877.Senat d'Espanya: Expedient personal del senador Marquès de la Sénia, D. Fernando Cotoner y Chacón, per la província de les Illes Balears i vitalici. Fou capità general de Catalunya el 1863-1864 i el 1855-1866.
També va detenir els càrrecs de governador de Puerto Rico entre 1857 i 1860 i ministre de la Guerra i Ultramar interí entre el 29 de juny i el 3 de setembre de 1874. Entre 1874 i 1882 fou director general de la Guàrdia Civil espanyola.
Va destacar també com a viticultor, elaborant a la seva terra natal una malvasia que resultaria premiada en diverses exposicions vinícoles internacionals.Manuel Ardit: Història agrària dels Països Catalans, pàg. 437 (2008).
Per les seves nombroses accions de guerra va ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i va ser cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, cavaller de l'Orde de Sant Hermenegild,Joaquín María Bover de Rosselló: Biblioteca de escritores baleares, pàg. 214 (1868). i cavaller gran creu de l'Orde de Carles III.Caballeros grandes cruces españoles (1868). Al títol de marquès d'Ariany, heretat dels seus antecessors, va afegir el de marquès de la Sénia, concedit pel rei Amadeu I en 1871 i augmentat amb grandesa d'Espanya per Alfons XII en 1882.
Família Es va casar en 1837 amb Francisca de Allendesalazar y Loizaga (1818-1890), dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa i pertanyent a la noblesa basca, amb qui va tenir tres fills:Grandes de España.Geneall.net. Nicolás (n. 1847), el seu successor en els títols de noblesa; José (n. 1848) i Manuel (n. 1851).
Referències
Categoria:Militars palmesans contemporanis Categoria:Ministres balears del Govern d'Espanya Categoria:Governadors de Puerto Rico Categoria:Directors generals de la Guàrdia Civil Categoria:Capitans generals de Catalunya Categoria:Capitans i comandants generals de Mallorca i Balears Categoria:Viticultors Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Nobles palmesans Chacon Manrique de Lara, Ferran Cotoner Categoria:Religiosos palmesans contemporanis Categoria:Polítics palmesans contemporanis Categoria:Policies mallorquins Categoria:Mallorquins del segle XIX Categoria:Polítics balears morts al segle XIX Categoria:Polítics balears nascuts al segle XIX Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor