Ramakrishna (Kamarpukur, Bengala Occidental 18 de febrer de 1836 - Calcuta, Índia 16 d'agost de 1886), nascut amb el nom de Gadadhar Chatterji o Gadadhar Chattopadhyay va ser un místic i iogui indi del . Va néixer en una família de bramans vixnuis en una zona rural de Bengala i va esdevenir sacerdot al temple de Kali a Dakshineswar, d'influència bhakti. Durant anys va practicar exercicis espirituals de diverses confessions, i va afirmar haver tingut revelacions practicant el cristianisme, l'islam, entre d'altres disciplines religioses. Era marit de Sarada Devi que fou la seva companya espiritual.
Devot de Kali i mestre Advaita Vedanta, professaven que "totes les religions estan buscant el mateix objectiu" i que l'espiritualitat s'ha de col·locar per sobre de tots els rituals. Va posar èmfasi en la universalitat del camí del bhakti (devoció). És considerat "un dels més grans mestres de l'Índia de tots els temps".
Va ser reconegut entre els seus seguidors com un asceta practicant del tantra i és considerat per molts dels seus seguidors un avatar o encarnació divina. Entre els seus deixebles destaquen Brahmananda o Vivekananda. Gràcies a l'admiració per a ell de les elits bengalís es va financiar la creació de la Missió Ramakrishna de la mà del Swami Vivekananda amb l'ajut de Sarada Devi.
Biografia Naixement i infància esquerra|miniatura|Al centre, la casa on viure a Kamarpukur. A l'esquerra el santuari familiar. I a la dreta el temple de naixement Ramakrishna va néixer el 17 de febrer de 1836 al poble de Kamarpukur, al districte de Hooghly de Bengala Occidental, en una família brahmin molt pobra, piadosa i ortodoxa. Kamarpukur no tenia el glamur de la ciutat. Tenia camps d'arròs, palmeres, banià, alguns llacs i dos terrenys d'incineració. Els seus pares eren en Khudiram Chattopadhyay i la Chandramani Devi. Segons els seus seguidors, els seus pares van experimentar episodis sobrenaturals i visions abans del seu naixement. El seu pare en un viatge a Gaya va tenir un somni en el qual Lord Gadadhara (una forma de Vixnu), on li anuncià que es reencarnaria en el seu fill. La seva mare va tenir una visió per la qual llum del temple de Xiva entrava dins el seu ventre. Mentre que les biografies oficials escriuen que el nom Ramakrishna va ser escollit pel patró de Mathura Biswas en el Temple Dakshineswar Kali, també s'ha suggerit que aquest nom li donessin els seus propis pares. Tot i que en Ramakrishna va assistir a l'escola del poble amb regularitat fins als 12 anys, va rebutjar l'escolarització tradicional perquè deia que no estava interessat amb una "educació per a guanyar-se el pa". Sabia llegir i escriure en bengalí.
Kamarpukur, és un lloc de pas important del pelegrinatge a Puri, fet que el va posar en contacte amb nombrosos sants i renunciants. Va conèixer amb profunditat els Puranas, el Ramayana, el Mahabharata i la Bhagavata Purana, escoltant-los dels monjos errants i els Kathaks, homes de l'Índia antiga que predicaven i cantaven els Purāṇas.
Ramakrishna descriu el seu primer èxtasi espiritual a sis anys. Quan un dia caminava pels arrossars, un estol de grues blanques que volaven sobre un fons de núvols foscos de pluja va captivar la seva visió. Diuen que va quedar tan absort per aquesta escena que va perdre la consciència externa i va experimentar una indescriptible alegria. Va tenir experiències semblants durant la seva infància, per exemple quan adorava a la deessa Vishalakshi, o quan va representar el déu Xiva en una actuació durant el festival Shivaratri. A partir dels deu i onze anys els èxtasis es van fer comuns. I durant els últims anys de la seva vida es produïen gairebé diàriament els estats de Samādhi. Al principi, aquestes experiències eren interpretades com a convulsions epilèptiques, una interpretació que va rebutjar el mateix Ramakrishna.
En Khudiram Chattopadhyay, el pare d'en Ramakrishna, va morir el 1843, i les responsabilitats familiars van recaure sobre el seu germà gran Ramkumar. Aquesta pèrdua el va apropar més a la seva mare, dedicant el seu temps a les activitats domèstiques, al culte quotidià de les deïtats de la llar, i involucrant-se més en activitats contemplatives i a la lectura de les epopeies sagrades. Quan Ramakrishna era adolescents la situació financera de la família va empitjorar. Ramkumar va començar a treballar de professor de sànscrit en una escola de Calcuta i a servir com a sacerdot. El 1852 Ramakrishna es va traslladar a Calcuta per tal d'ajudar-lo amb les tasques sacerdotals.
Al temple de Kali a Dakshineswar Kali miniatura|Temple de Kali a Dakshineswar on Ramakrishna va passar una part important de l'edat adulta. El 1855 Ramkumar va ser nomenat sacerdot del Temple de Kali a Dakshineswar. Temple finançat per Rani Rashmoni, una senyora rica de Calcuta que pertanyia a la comunitat kaivarta. Ramakrishna, juntament amb en Hriday el seu nebot, van ser els assistents d'en Ramkumar. Era l'encarregat de decorar la deïtat. Quan Ramkumar va morir el 1856, Ramakrishna va ocupar el seu lloc com a sacerdot del temple de Kali.
Des de llavors, en Ramakrishna tingué una actitud més contemplativa. Va començar a tractar la imatge de la deessa Kali com la seva mare i la mare de l'univers. Segons sembla, Ramakrishna va tenir una visió de la deessa Kali com la Mare universal, que ell va definir com "... cases, portes, temples i tota la resta va desapareixent, com si no existís res enlloc! I el que vaig veure era un infinit mar de Llum desbordant, un mar que era consciència. Tanmateix, en qualsevol direcció que mirava, veia ones brillants, una rere l'altra, venint cap a mi".
Matrimoni miniatura|Sarada Devi (1853–1920), muller i companya espiritual d'en Ramakrishna Van arribar rumors a Kamarpukur que Ramakrishna s'havia tornat inestable a conseqüència de les seves pràctiques espirituals a Dakshineswar. La mare d'en Ramakrishna i el seu germà gran Rameswar van decidir casar-lo pensant que el matrimoni seria una bona influència, obligant-lo a acceptar la responsabilitat i mantenint la seva atenció en assumptes normals i no tant cap a les seves pràctiques i visions espirituals. Quan se li va comentar, els explicà que podien trobar la seva futura núvia a la casa de Ramchandra Mukherjee a Jayrambati, a tres milles al nord-oest de Kamarpukur. Hi trobaren la Saradamani Mukhopadhyaya (més tard coneguda com a Sarada Devi). El maig de 1859, es va pactar el matrimoni quan ella tenia 5 anys i en Ramakrishna 23. La diferència d'edat dels nuvis era típica a la Bengala rural del . Després del prometatge Sarada va quedar a cura dels seus pares i Ramakrishna va retornar a Dakshineswar. Sarada va conèixer en Ramakrishna quan tenia catorze anys i va estar tres mesos amb ell al poble on va néixer, Kamarpukur. Alla, en Ramakrishna la instruí en meditació i amb la vida espiritual.
Quan Sarada va tenir 18 anys es va formalitzar el matrimoni i va anar a viure a Dakhineswar amb en Ramakrishna. Llavors ja havia iniciat una vida monàstica d'un sannyasi. En conseqüència, el matrimoni mai no va ser consumat. Com a sacerdot Ramakrishna va realitzar la cerimònia ritual Shodashi Puja on col·locà Sarada Devi al seient de la deessa Kali, i la va adorar com a Mare Divina. Ramakrishna considerava a Sarada com la Mare Divina personificada, dirigint-se a ella com la Santa Mare. Nom pel qual era coneguda pels deixebles d'en Ramakrishna. Sarada Devi va viure 34 anys més que en Ramakrishna, jugant un paper important en el moviment religiós incipient.
Pràctiques religioses i professors Després del seu matrimoni, Ramakrishna va tornar a Calcuta i va reprendre les seves tasques al temple on va continuar la seva sadhana. Segons els seus biògrafs oficials, va continuar-la de la mà de mestres de diferents tradicions, entre elles el Tantra, el Vedanta i el Vixnuisme.
Rama bhakti En el període entre la visió de Kali i el seu matrimoni, Ramakrishna va practicar dāsya bhāva. Adorant al deu Rama amb l'actitud d'Hanuman, el déu mico, que és considerat el devot i servent ideal de Rama. Segons Ramakrishna, cap al final d'aquesta sadhana, va tenir una visió de la deessa Sita, la consort de Rama, que es fusionava en el seu cos.
Bhairavi Brahmani i el Tantra El 1861 va acceptar com a professora a la Bhairavi Brahmani, una asceta de mitjana edat vestida de color taronja. Portava sempre el Raghuvir Shila, una icona de pedra que representava el déu Ram i a totes les deïtats Vaishnava. Coneixia a fons els textos de Gaudiya Vaishnavism i practicava el Tantra.
Bhairavi va iniciar en Ramakrishna en el Tantra. Un camí espiritual centrat amb l'adoració de la xakti. L'objecte de la formació tàntrica és transcendir les barreres entre lo sagrat i lo profà com a mitjà per aconseguir l'alliberament i veure tots els aspectes del món natural com a manifestacions de la shakti divina. Sota la guia de Bhairavi, Ramakrishna va passar per seixanta-quatre sadhanes tàntriques importants que les va completar el 1863. Va començar amb rituals de cantant de mantres com ara el japa i el purascarana entre d'altres amb la intenció de purificar la ment i establir-ne l'autocontrol. Posteriorment, va realitzar sadanes tàntriques de la via esquerra anomenades vamachara. Són un conjunt de pràctiques heterodoxes, que s'utilitzen com a mitjà d'alliberament, com ara menjar cereals secs, peixos i carns, beure vi, i mantenir relacions sexuals. Segons Ramakrishna i els seus biògrafs, no va participar directament en les dues últimes activitats (fins i tot alguns diuen que no va menjar carn). En tenia prou amb un suggeriment d'aquestes accions per produir-li el resultat desitjat. Ramakrishna va reconèixer el camí tàntric de l'esquerra com un dels "camins vàlids per a la realització en Déu", tot i que tenia "trets indesitjables" com va advertir constantment als seus devots i deixebles dient-los que no s'associessin amb ell.
Bhairavi també va ensenyar a en Ramakrishna el Kumari-puja, una forma de ritual on la Deessa Verge és adorada simbòlicament en forma de noia jove. Sota la tutela del Bhairavi, Ramakrishna també aprengué el Kundalini Ioga.
La Bhairavi, amb les tècniques del ioga i del tantra, va tenir un paper important en el desenvolupament espiritual inicial de Ramakrishna. Segons ella, en Ramakrishna experimentava fenòmens que acompanyaven el mahabhava, l'actitud suprema d'estimar i de devoció cap a la divinitat. I citant els bhakti shastras, va dir que altres figures religioses com en Radha i en Chaitanya van tenir experiències similars a les viscudes per ell.
Vaishnava Bhakti L'any 1864 en Ramakrishna va practicar vātsalya bhāva guiat pel guru Vaishnava Jatadhari. Durant aquest període, adorà una imatge metàl·lica de Ramlālā (imatge del déu Rama quan era nen) amb actitud maternal. Segons Ramakrishna, va poder sentir la presència del fill Rama com un Déu vivent en la imatge metàl·lica.
Ramakrishna més tard es va dedicar a la pràctica de madhura bhāva, practicant l'actitud de les Gopis i de Radha cap a Krixna. Durant la pràctica d'aquest bhava, Ramakrishna es vestí amb roba de dona durant diversos dies i es va considerar com una de les Gopis de Vrindavan. Segons Sri Ramakrishna, es practica madhura bhava per tal d'eliminar la idea del sexe, que es un impediment per la vida espiritual. Segons Ramakrishna, cap al final d'aquesta sadhana, va aconseguir la savikalpa samadhi i la unió amb Krishna.
Ramakrishna viatjà al districte de Nadia, a la casa de Lord Sri Chaitanya Mahaprabhu i Sri Nityananda Prabhu, bengalís del fundadors del moviment religiòs Gaudiya Vaishnava bhakti. Segons en Ramakrishna, va tenir una visió intensa de dos joves que es van fusionar amb al seu cos. Anteriorment, després de la seva visió de Kali, es diu que va conrear el Santa bhava, una actitud infantil, cap a la deessa Kali.
Totapuri i el Vedanta miniatura|El Panchavati i la barraca on Ramakrishna va realitzar la seva sadhana advaita. La barraca de fang ha estat substituïda per una de maó.