Laviació en la Primera Guerra Mundial va evolucionar ràpidament.
Els globus d'observació lligats ja es van emprar en diverses guerres, i els observadors per a l'artilleria els utilitzaven amb freqüència.
Alemanya va emprar zeppelins pel reconeixement sobre el mar del Nord i Bàltic, i també per a les incursions de bombardeigs estratègics a la Gran Bretanya i al Front Oriental.
En la Primera Guerra Mundial va ser la primera vegada que es van utilitzar els avions a gran escala. Aproximadament vint anys després del primer vol de Clément Ader en 1890, encara hi havia moltes coses a millorar. A causa de la baixa potència dels motors de l'època, la càrrega útil que podia ser transportada per un avió era extremadament limitada. Els aparells eren construïts a partir de fusta i amb les ales de lli. Aquest equip rudimentari i la manca d'experiència dels enginyers aeronàutics van fer que aquest tipus d'aparells fossin estructuralment fràgils i no era estrany que es trenquessin durant el vol, especialment durant les violentes maniobres de combat.
Al començament de la guerra, els avions ja es van usar militarment. Inicialment, s'utilitzen sobretot per al reconeixement. L'experiència apresa dels pilots i dels enginyers va portar al desenvolupament de molts tipus d'avions especialitzats, com caces, bombarders i avions d'atac a terra.
Els millors pilots de combat (asos de l'aviació) van ser retratats com a cavallers moderns i molts es van convertir en herois populars. La guerra també va veure la designació d'oficials d'alt rang per a dirigir els esforços de les nacions bel·ligerants en la guerra aèria.
Si bé l'impacte de l'aeronau en el curs de la guerra va ser principalment tàctica més que estratègica, també es va prefigurar la cooperació directa amb les forces de terra (sobretot en observació i correcció del foc d'artilleria), els primers passos de les funcions estratègiques de les aeronaus en les guerres futures.
Antecedents A partir de 1909, els aparells voladors van evolucionar a gran velocitat i ja no van ser considerats com a joguines, sinó com a armes:
El 1911, el capità Bertram Dickson, el primer militar britànic que va volar, va profetitzar la correcta utilització de l'aviació militar. Va predir que els avions serien utilitzats al principi per al reconeixement, però que això obligaria a cada bàndol a «tractar d'obstaculitzar o impedir que l'enemic obtingués informació», i que amb el temps es convertirà en una batalla pel control de l'aire. Va ser exactament la seqüència d'esdeveniments que van tenir lloc uns anys després.
El primer ús operacional de les aeronaus es va dur a terme el 23 d'octubre de 1911 durant la guerra italo-turca, quan el capità Carlo Piazza va fer el primer vol de reconeixement a prop de Trípoli a bord d'un Blériot XI.
El primer bombardeig aeri va esdevenir poc després, l'1 de novembre de 1911, quan Giolio Gavotti va llençar quatre bombes sobre dos oasis en mans dels otomans.
El primer vol per a pendre fotografies es va realitzar al març de 1912, també pel capità Piazza.
El primer avió derribat en combat va ser un monoplà Nieuport per un tret d'una bateria de metralladora, el 10 de setembre de 1912.Base documentaire Artillerie (BAS'ART). Cap 1. Gènesi de la DCA francesa
La guerra aèria durant la Primera Guerra Mundial 1914. El primer any de la guerra Al principi de la guerra, encara hi havia discussions sobre l'ús (o utilitat) de l'aviació en la guerra. Molts dels oficials de més edat eren escèptics. miniatura|esquerra|Un Rumpler Taube alemany En Alemanya, l'èxit dels primers zepelins van eclipsar en gran manera la importància dels aparells més pesat que l'aire. Segons un informe de 1914, l'exèrcit alemany tenia 230 avions a l'agost de 1914, però nomé es van utilitzar 180.
Els exercicis militars francesos de 1911, 1912 i 1913 havien experimentat la cooperació entre l'aviació, la cavalleria i l'artilleria, però a la coordinació li mancava velocitat i flexibilitat.
Gran Bretanya s'havia retardat i depenia principalment de la indústria aeronàutica francesa, sobretot per als motors. La contribució britànica al començament de la guerra era de només de 30 aparells.
Els avions de l'exèrcit americà estaven completament obsolets, fins i tot quan va entrar en la guerra el 1917; depenia totalment de les indústries aeronàutiques britàniques i franceses.
Les primeres batalles de 1914 van mostrar que la cavalleria no podia dur a terme missions de reconeixement a causa de l'alta potència de foc dels exèrcits del . Els Estats Majors es van adonar ràpidament que l'avió podia localitzar a l'enemic, malgrat que els primers reconeixements estaven en desavantatge per la novetat de les tecnologies utilitzades. L'esceptimisme inicial i les baixes expectatives es van convertir ràpidament en demandes irrealitzables pels aparells de l'època. No obstant això, el reconeixement aeri va tenir un paper crucial en la guerra de moviments de 1914 per ajudar els Aliats a aturar la invasió de França.
El 22 d'agost de 1914, el capità britànic Lionel Charlton i el tinent VHN Wadham van informar que el general de l'exèrcit alemany Alexander von Klück es preparava per a envoltar el Cos Expedicionari Britànic, contradient totes les altres fonts d'informació. L'alt comandament britànic es va fiar d'aquest informe i va retirar els 100.000 homes del cos d'exèrcit.
Posteriorment, durant la primera batalla del Marne, els avions d'observació havien descobert les debilitats i els flancs exposats de l'exèrcit alemany, permetent als aliats guanyar avantatge.Aerial Reconnaissance in World War I - U,S. Centennial of Flight
De la mateixa manera, els reconeixements alemanys van descobrir l'avanç de l'exèrcit rus, i això va permetre la victòria alemanya en la batalla de Tannenberg de 1914.
Les primeres missions de reconeixement en el Front Occidental
A finals de 1914, les línies de subministrament alemanyes s'estenien des de la mar del Nord fins a Suïssa. L'impuls inicial de la guerra havia finalitzat i el front es va estabilitzar. Les tres missions principals dels esquadrons de reconeixement van sorgir a partir de març de 1915:
Missions de reconeixement fotogràfic per a fer un mapa de la xarxa de trinxeres enemigues. Els primers dispositius fotogràfics que es van utilitzar van ser les plaques fotogràfiques (la pel·lícula fotogràfica ja existia, però no tenia prou resolució).The Early War Years - WWI Aviation Missions de reconeixement per a permetre a l'artilleria disparar sobre blancs no visibles des de la posició de tir. La ràdio a bord d'aeronaus encara no estava molt estesa i això va plantejar problemes de comunicació. A partir de març de 1915, els avions biplaces estaven equipats amb ràdios primitives que els permetia comunicar-se utilitzant el codi Morse, però no tenien un receptor. Missions per a comunicar-se amb la infanteria durant una ofensiva sobrevolant el camp de batalla. La tecnologia no permetia el contacte per ràdio i els mètodes de comunicació eren necessàriament primitius, com el llançament de missatges des de l'avió. Sovint, els soldats eren reticents a revelar les seves posicions, ja que era difícil distingir entre avions amics i enemics.
Les primeres missions de bombardeig En 1914, els avions només podien portar càrregues molt lleugeres; les bombes eren primitives i els sistemes de punteria encara s'estaven desenvolupant. No obstant això, els inicis de bombardeig tàctic i estratègic van tenir lloc durant els primers dies de la guerra.
Així, la Royal Naval Air Service (RNAS) va realitzar missions de bombardeig dels hangars dels aeroports de Düsseldorf, Colònia i Friedrichhafen durant la tardor de 1914.
La formació Brieftauben Abteilung Ostende (Destacament de coloms d'Oostende; codi de les primeres unitats de bombarders alemanys) va realitzar missions de bombardeig sobre el Canal de la Mànega al desembre de 1914.
Els primers combats aeris Com ja va predir el capità Dickson en 1911, al començament del conflicte els combats aeris eren extremadament rars; hi ha molts exemples de trobades entre avions de reconeixement rivals on les tripulacions només intercanviaven somriures i signes. Aquesta innocència inicial va desaparèixer ràpidament i els pilots van començar a intercanviar maons, granades i altres objectes, com cordes perquè s'emboliquessin en les hèlixs.
El primer avió destruït en la Primera Guerra Mundial en combat és un Avro 504 de reconeixement britànic el 22 d'agost de 1914 en Bèlgica, per trets de fusells.El primer avió aliat abatut durant la Primera Guerra Mundial va ser en Bèlgica El primer avió abatut per un altre va ser una unitat austrohongaresa el 8 de setembre de 1914, pel pilot rus Pyotr Nesterov en la batalla de Lemberg, en el Front Oriental (els dos avions es van estavellar i no van haver supervivents).
Finalment els pilots van començar a usar armes de foc. El 5 d'octubre de 1914, l'enginyer Louis Quenault va fer caure un avió alemany amb una metralladora. L'era del combat aeri va començar realment quan els avions van ser equipats amb metralladores.
1915. El flagell Fokker
Els primers avions de combat van ser els Vickers FB5 britànics i els Morane-Saulnier L i N francesos. Inicialment, els alemanys es van quedar enrere, però això va canviar radicalment. miniatura|Max Immelmann del Feldflieger Abteilung 62 en la cabina del seu Fokker E.III El juliol de 1915, el Fokker E.III va entrar en funcionament. Va ser el primer primer avió amb una metralladora sincronitzada que podia disparar a través de l'hèlix. Això va ser una arma formidable per a lluitar amb avions més antics. Aquesta aeronau i el seu successor, conegut amb el nom dEindecker (monoplà en alemany), va permetre a Alemanya recuperar el seu endarreriment acumulat. El primer combat del Fokker es va dur a terme l'1 de juliol de 1915, just a l'est de Lunéville, quan el tinent Kurt Wintgens, un dels pilots seleccionats per a posar a prova una sèrie de cinc prototips, va atacar un Morane-Saulnier L biplaça d'observació al darrere de les línies dels Aliats. Es van contar al voltant de 200 forats de bala en el motor rotatiu de l'aparell francès.
A finals de 1915, els alemanys havien guanyat la superioritat aèria, fent que els vols de reconeixement aliats fossin més perillosos. La vulnerabilitat dels avions de reconeixement aliats es va fer evident. Els primers asos de l'aviació alemanya, especialment Max Immelmann, van començar la seva carrera professional.
No obstant això, s'ha de relativitzar la superioritat alemanya. El desplegament dels Eindeckers va ser relativament lent i no va ser fins a 1916 que els alemanys van crear esquadrons especialitzats en la caça, molt després que els britànics. Els Eindeckers, malgrat el seu armament avançat, no eren aparells revolucionaris, ja que estaven basats en els aparells francesos d'abans de la guerra.
L'impacte moral que va resultar el fet que els alemanys tenien l'avantatge en la guerra aèria va causar un gran escàndol a la premsa britànica. El predomini dels Eindeckers també va contribuir a l'efecte sorpresa en la batalla de Verdun, ja que els avions de reconeixement francesos no van poder proporcionar la informació de les posicions alemanyes.
Afortunadament per als Aliats, ja estaven en producció dos nous tipus de caces britànics per a igualar-se amb el Fokker: el F.E.2b i l'Airco DH.2. Tots dos models tenien l'hèlix al darrerre i podien disparar cap endavant sense el sistema de sincronització. El F.E.2b es va desplegar al setembre de 1915 i el DH.2 al febrer de 1916.
En el front, el petit Nieuport 11 francès va demostrar ser un rival difícil quan va entrar en servei el gener de 1916. Amb aquests nous aparells, els Aliats van recuperar la superioritat aèria en la batalla del Somme i el flagell Fokker van desaparèixer.