La Campanya dels Senussi va tenir lloc al nord d'Àfrica, entre el novembre de 1915 fins al febrer de 1917, durant la Primera Guerra Mundial entre l'Imperi Britànic i el Regne d'Itàlia contra els senussi. Els senussi eren una tribu i alhora una secta religiosa islàmica resident en Líbia i Egipte, que van simpatitzar amb l'Imperi Otomà i l'Imperi Alemany.
L'estiu de 1915, els otomans van convèncer el Gran Senussi sàyyid Àhmad aix-Xarif per a realitzar un gihad, atacant la zona ocupada d'Egipte pels britànics des de l'oest i fomentar la insurrecció a Egipte, per a treure les tropes britàniques de la Campanya del Sinaí i Palestina.
Els senussi va travessar la frontera entre Líbia i Egipte al novembre de 1915, i van realitzar una campanya al llarg de la costa egípcia, on les forces de l'Imperi britànic es va retirar inicialment, però que després van derrotar els senussi en diversos combats, que va culminar amb la batalla d'Agagia i la recuperació de la costa al març de 1916. A l'interior, es va fer una campanya en els oasis que va continuar fins al febrer de 1917, després de la qual es va negociar una pau i la regió va restar en calma fins al final de la guerra, amb l'excepció de les patrulles britàniques amb avions i vehicles blindats.
Antecedents Els Senussi
Abans de 1906, quan els senussi es van involucrar en la resistència contra els francesos, eren una «secta religiosa relativament pacífica del desert del Sàhara, en oposició al fanatisme».
Durant la Guerra italo-turca (del 29 de setembre de 1911 fins al 18 d'octubre de 1912), les forces italianes van ocupar enclavaments al llarg de la costa de Líbia i els senussi van començar a oferir resistir des de l'interior, mantenint les relacions generalment amistoses amb els britànics d'Egipte.
El 1913 els italians van ser derrotats en la batalla d'Etangi, però el 1914 els reforços italians els van animar.
Pel gener, els senussi estaven al sud-est de la Cirenaica i tenien prop de 10.000 homes armats amb fusells moderns, amb munició d'una fàbrica que produïa 1.000 bales diàries. Va continuar una lluita intermitent entre els italians de les ciutats fortificades i el senussi que viatjaven pel desert.
El 5 de novembre, els britànics van declarar la guerra a l'Imperi Otomà. L'Imperi Otomà va encoratjar als senussi per a atacar Egipte des de l'oest. Els otomans volien que els senussi duguessin terme operacions contra la part del darrere dels defensors del Canal de Suez. Els otomans havien fracassat en anteriors atacs contra les forces britàniques del Sinaí cap a l'est i volien que fossin distrets amb atacs des de la direcció oposada.
L'Imperi Otomà Al febrer de 1915, els enviats otomans, incloent-hi Nuri Killigil, el mig germà d'Enver Pasha, i Jaafar Pasha, un àrab bagdadí de l'exèrcit otomà, van intrigar per a provocar problemes entre sàyyid Àhmad, el Gran Senussi, i els britànics amb la planificació d'una incursió a Sallum en 15 de juny, però va fracassar.
Finalment, Nuri va aconseguir eventualment el comandament de les forces militars senussi i va començar a entrenar els reclutes d'Aulad Ali. Els enviats otomans van negociar un acord amb el Gran Senussi, en què els seus seguidors atacarien als britànics d'Egipte des de l'oest, encara que la seva decisió no va ser recolzada per tots els senussi. Els otomans van proporcionar metralladores i artilleria utilitzades en vaixells i posteriorment en submarins alemanys, equipament i diners.
El novembre de 1915, la grandària de les guarnicions britàniques a Egipte es van reduir molt per les expedicions a Gal·lípoli i Mesopotàmia. La frontera occidental d'Egipte estava protegida per la Guàrdia Costanera egípcia (sota el comandament del tinent coronel C.L. Snow); el comandant era el responsable de mantenir bones relacions amb els beduïns locals i amb els senussi.
El terreny Al llarg de la costa mediterrània, el terreny és una franja de terra ben regada, prou per a donar suport al pasturatge de camells i ovelles; l'excavació del sòl cavant a la recerca d'aigua generalment té èxit, però els pous i cisternes són sovint molt distants i de vegades inesperadament secs. El terra està ple de pols a l'estiu i enganxós durant la temporada de pluges de desembre al març, quan els dies són relativament freds i les nits frígides. El sud de la franja costanera és un altiplà de pedra calcària nua, d'uns 80 km d'ample en El Dabaa i de 240 km d'ample en Sallum.
Al sud es troba el desert, amb dunes de sorra de diversos centenars de kilòmetres.
L'oasi de Siwa, un bastió senussi, es troba 260 km al sud de Sallum, a la vora del mar de sorra. A l'est hi ha una cadena d'oasis, alguns prou a prop de la vall del Nil dins de l'abast dels assaltants senussi muntats en camells.
Un ferrocarril d'ample estàndard corria al llarg de la costa des d'Alexandria amb la intenció d'acabar en Sallum. En 1915 va aconseguir arribar fins a Dabaa, on passava una pista coneguda com la Khedival Motor Road que era transitable en temps sec, encara que les hostilitats van començar quan la temporada de pluges va ser imminent.
La frontera occidental d'Egipte encara no estava definida en 1914, ja que les negociacions amb els otomans es van interrompre per la Guerra Italo-Turca (1911-1912) i després ja no van continuar per la cessió de Trípoli a Itàlia. Una frontera teòrica s'estenia cap al sud des de Sallum, a l'est per una àrea de 520.000 km² de desert al sud de la franja costanera semidesèrtica però amb diversos oasis, amb diverses poblacions bastant grans amb una població sostenible, que van ser administrades pel govern egipci. Els beduïns vivien una vida nòmada entre els oasis i negociaven amb els seus habitants per a refugiar-se amb ells quan els pous s'assecaven.
El preludi Els preparatius dels senussi i dels otomans Els oficials alemanys i turcs van fer el seu quarter general a l'oasi de Siwa, amb una força senussi de 5.000 combatents, recolzats per canons de muntanya i metralladores, per a atacar Sallum, Marsa Matruh i El Dabaa a la costa, i els oasis del sud de Bahariya, Farafra, Dakhla i Kharga.
El 15 d'agost de 1915, un submarí britànic es va apropar a terra, prop de Sallum, i va ser disparat. Això va causar la investigació del fet, provocant un incident diplomàtic fins que els senussi van dir que van confondre el submarí amb un vaixell italià. Sir John Maxwell, el comandant de les tropes britàniques en Egipte, va fingir creure l'excusa, però estava convençut que havia estat una provocació ordenada pel Gran Senussi. Al cap de poc, els senussi van començar a entrenar amb artilleria i metralladores al voltant de Sallum, i poc després Maxwell va obtenir documents del Gran Senussi dirigits als líders musulmans i als periodistes d'Aràbia i l'Índia per a instar-los a la gihad.
Els britànics van continuar apaivagant als senussi i van entrar en negociacions amb el Xerif de La Meca, reticent a inflamar l'opinió musulmana. El 30 de setembre, Snow es va reunir amb el Gran Senussi i amb Jaafar Pasha, on van discutir la naturalesa indisciplinada dels nòmades del desert, però Snow va jutjar a les forces senussi com a potencialment formidables. Poc després, va arribar la notícia d'una nova victòria senussi sobre els italians prop de Trípoli i de la captura de molt armament i diners.
Les agressions senussi contra els britànics es van intensificar al novembre, quan els submarins alemanys van torpedinar al vaixell de vapor HMS Tara i al vaixell de transport Moorina, i després van lliurar les tripulacions al senussi a Port Suleiman, a Cirenaica. Sàyyid Àhmad va fingir ignorància quan els britànics es van queixar i durant les negociacions van començar a persuadir al Gran Senussi per a acomiadar els ambaixadors otomans, però les incursions dels submarins alemanys van encoratjar als senussi intransigents.
El 6 de novembre, el SM U-35 va atacar els vaixells guardacostes egipcis de la badia de Sallum; l'Abbas va ser enfonsat i el Nuhr el Bahr va ser danyat. En la nit del 17 de novembre, els senussi van disparar contra el campament de Sallum, dos beduïns van ser assassinats i es va tallar el telègraf costa. En la nit següent, 300 muhafizia (tropes regulars senussi entrenades pels otomans) van ocupar un zawiet (monestir o ermita) en Sidi Barani, a 77 km a l'est de Sallum. Sàyyid Àhmad va ordenar als seus seguidors a travessar la frontera egípcia el 21 de novembre, per a executar la campanya costanera. Durant la nit del 19 de novembre, es van atacar les casernes de Sallum i un guardacostes va ser assassinat. L'endemà, els senussi van atacar un lloc a 50 km al sud-est de Sallum, i van començar disturbis civils a Alexandria quan va arribar la notícia.
Els preparatius britànics Els comandants britànics van adoptar una política d'evitar fer un pas enrere abans d'intentar vèncer els senussi. Sallum estava a 450 km d'Alexandria, massa lluny a l'oest per a una base, exposada als submarins alemanys i mancada de llanxes patrulleres ràpides per a protegir els vaixells a la badia.
miniatura|Mapa del nord d'Egipte, 1914-1918 Marsa Matruh estava a 190 km més a prop d'Alexandria i tenia un bon subministrament d'aigua. A les guarnicions de les bases militars frontereres occidentals se'ls va ordenar de tornar a Marsa Matruh per a concentrar-se i reforçar-se; les tropes es van desplaçar al llarg de la costa amb trawlers i amb ferrocarril per la Khedival Railway des d'El Dabaa, a 120 km de Marsa Matruh. Es van donar ordres el 20 de novembre, per a formar una Western Frontier Force (Força fronterera de l'oest), formada per cavalleria i per brigades d'infanteria.
El 21 de novembre, el 2n batalló del New Zealand Rifle Brigade, una companyia de la 15th Sikhs, grups de la Bikanir Camel Corps i un tren blindat tripulat per artillers egipcis, van ser enviats a El Dabaa per a protegir el ferrocarril i la patrulla a l'oasi de Moghara. Més tard, es va enviar la 1/1st North Midland Mounted Brigade a el Faium i una força més petita es va dirigir a la guarnició de Uadi El Natrun, a 72 km al sud d'Alexandria.
Durant la nit del 23 al 24 de novembre, al voltant de 300 homes de la 15a Sikhs van deixar Alexandria embarcats amb trawlers per a dirigir-se a Marsa Matruh per a poder eliminar posteriorment la guarnició de Sallum.
miniatura|esquerra|Rèplica del B.E.2 volant (Shoreham Airshow 2013 9697770161) La guarnició de Sidi Barrani va repel·lir un atac la nit del 22 de novembre i es va retirar abans de l'alba, arribant a Marsa Matruh el 24 de novembre; també va ser abandonada Buq Buq (Baqbaq), a 160 km a l'oest de Marsa Matruh, encara que uns 134 membres de la guàrdia costanera egípcia van desertar per a unir-se amb els senussi amb els seus equips i 176 camells, després de la qual cosa una petita força egípcia de cavalleria i d'infanteria de Marsa Matruh va tornar al delta del Nil sota sospita. Tan aviat com va ser evacuada Sallum, van arribar vaixells plens de municions per al senussi.
Per al 3 de desembre, la guarnició de Marsa Matruh va augmentar a 1.400 homes. També va arribar la Western Frontier Force (WFF), amb una bateria d'artilleria i dos canons de 4 polzades (100 mm) de la Royal Marine Artillery d'Alexandria, i dos avions B.E.2c de la Royal Flying Corps (RFC) de l'ala A del 14è Esquadró RFC, que van començar a operar el 5 de desembre.
La campanya Senussi La costa L'episodi de Uadi Senab L'11 de desembre, Wallace va enviar una columna (sota el comandament del tinent coronel JLR Gordon) de Marsa Matruh fins a Dushwar Hussein, a 26 km a l'oest, amb infanteria, artilleria i quatre automòbils blindats, tres vehicles lleugers Ford i un vehicle amb un equip de radiotelegrafia de la Royal Naval Armoured Car Division, el Composite Yeomanry Regiment i la majoria de la Composite Infantry Brigade.