fou un matemàtic i metge francès conegut per haver introduït el símbol per expressar el factorial d'un nombre natural.
Vida Kramp es va graduar en medicina el 1786 a la Universitat d'Estrasburg. Després d'exercir com a metge a Estrasburg, París, Meissenheim, Spira i Colònia, el 1795 va ser nomenat professor de química i física experimentals a lÉcole Centrale du departement du Ruhr a Colónia, que aleshores pertanyia a la Confederació del Rin i estava sota dominació francesa. A partir de 1809 va ser professor de matemàtiques i degà de la facultat de ciències de la Universitat d'Estrasburg. Durant aquest darrer període a Estrasburg es va esmerçar, sense gaire èxit, en l'establiment d'un observatori astronòmic universitari.
miniatura|esquerra|Analyse des réfractions astronomiques et terrestres, 1799
Obra Kram és autor de nombrosos tractats de medicina, aerostàtica, cristal·lografia, astronomia i matemàtiques, escrits indistintament en llatí, alemany o francès.
Geschichte der Aērostatik, historisch, physisch and mathematisch ausgefuehrt, 2 vols. (Estrasburg, 1783) Anhang zu der Geschichte der Aërostatik (Estrasburg, 1786) De vi vitali Arteriarum diatribe. Addita nova de Febrium indole generali Conjectura (Estrasburg, 1786) Traité sur la durée probable de la vie humaine, et sur les rentes et apparences qui en dépendent (París, 1789). Aquest treball, avui desaparegut, el coneixem pels comentaris de Laplace i Legendre. Krystallographie des Mineralreichs (Viena, 1794), escrit conjuntament amb Karl Bekkerhinn Fieberlehre, nach mecanischen Grundsaetzen (Heidelberg, 1794) Kritik der praktischen Arzneykunde, mit Ruecksicht auf die Geschichte derselben und ihre neuern Lehrgebaeude (Leipzig, 1795) Analyse des réfractions astronomiques et terrestres (Estrasburg-Leipzig, 1798), en el que estudia les propietats de diverses funcions eulerianes i proporciona taules amb vuit decimals de la integral de Laplaca-Gauss. Éléments d'arithmétique (Colònia-Paris, 1801) Élements de géometrie (Colònia, 1806) Élements d'arithmétique universelle (Colònia, 1808), en aquest llibre és on introdueix el símbol per a referir-se al factorial d'un nombre natural. Tot i que en llibres seus anteriors havia anomenat aquesta funció amb el nom de faculté, en aquest llibre ja adopta el nom, proposat per Arbogast, de factorielle; així doncs, durant forces anys se la va anomenar faculté en alemany i factorielle en francès. Essai d'application de l'analise mathématique à la circulation du sang (París, 1816-1817), dues memòries.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Matemàtics francesos Categoria:Persones d'Estrasburg Categoria:Alumnes de la Universitat d'Estrasburg Categoria:Morts a Estrasburg Categoria:Nascuts el 1760 Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Matemàtics nascuts al segle XVIII Categoria:Matemàtics morts al segle XIX