Eleccions municipals espanyoles de 1931

miniatura|Portada de l'Heraldo de Madrid del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.

Antecedents La crisi econòmica, la contestació social tant de la petita burgesia com de la classe estudiantil i obrera, acaben el gener de 1930 amb la dictadura de Primo de Rivera. El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. Aquest constitueix un govern conegut com la dictablanda en clara al·lusió a la manca de fortalesa respecte al règim anterior tot i seguir sent militarista i no democràtic. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, està fortament qüestionada. Antics liberals afectes al règim proposen ara una sortida democràtica abans que hi hagi una explosió revolucionaria.

El moviment obrer creixia vertiginosament, tant a la UGT, com a la CNT. Els partits republicans tenen cada dia més afiliats. El 17 d'agost de 1930, es reuneixen a Sant Sebastià, Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura amb els representants de diversos grups polítics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i a la monarquia, i signen el Pacte de Sant Sebastià, en la que s'acorden una sèrie de mesures orientades a la instauració d'una república parlamentària i un tracte diferencial per Catalunya.

Es produeixen molts intents de cop d'estat. El més destacat moviment de rebel·lió militar va ser la revolta de Jaca el desembre de 1930 que, tot i fracassar, a la llarga acabà donant els seus fruits. També fracassa un intent de bombardeig del palau reial que havia d'efectuar Ramon Franco qui, finalment, opta per llençar fulletons i refugiar-se a Portugal. Els signants del Pacte de Sant Sebastià són arrestats, la qual cosa els comportarà una ampla popularitat. Berenguer proposà unes eleccions generals que no li són acceptades ni per la dreta (que ho considerava arriscat) ni per l'esquerra (que exigia més llibertats i garanties). Així, el febrer-març de 1931, Berenguer dimití i fou substituït per l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas. Aquest estructurà un govern conservador amb antigues figures monàrquiques com Garcia Prieto, comte de Romanones, Juan de la Cierva i Joan Ventosa i Calvell de la Lliga Regionalista. Finalment, per sortir de l'embús i les divergències, tothom convingué a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional.

Els partits a les eleccions La Lliga Regionalista, que en aquell moment estava al govern de Madrid, volia aprofitar el desgavell dels partits monàrquics i liberals i creà un partit d'àmbit estatal, el Centre Constitucional. El Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux s'integrà en una coalició amb el PSOE i altres. En aquesta coalició hi han figures destacades com Marcel·lí Domingo i Manuel Azaña que representava Acción Republicana.

A Catalunya les esquerres s'estaven reorganitzant. El 17 de març de 1931 es creà Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català. Esquerra Republicana no veia clar que pogués tenir presència a les eleccions i li proposà una coalició a Acció Catalana, on militaven Lluís Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. Aquests no varen acceptar la proposta i finalment es presentaren separadament.

Sistema electoral L'objectiu de les eleccions era escollir els regidors de tots els ajuntaments espanyols. Les eleccions es regiren per la llei municipal de 1877 i per la llei electoral de 1907. El nombre de regidors de cada ajuntament depenia de la població del municipi: Població Regidors Població Regidors Població Regidors <500 6 16.001–18.000 21 55.001–60.000 36 501–800 7 18.001–20.000 22 60.001–65.000 37 801–1.000 8 20.001–22.000 23 65.001–70.000 38 1.001–2.000 9 22.001–24.000 24 70.001–75.000 39 2.001–3.000 10 24.001–26.000 25 75.001–80.000 40 3.001–4.000 11 26.001–28.000 26 80.001–85.000 41 4.001–5.000 12 28.001–30.000 27 85.001–90.000 42 5.001–6.000 13 30.001–32.000 28 90.001–95.000 43 6.001–7.000 14 32.001–34.000 29 95.001–100.000 44 7.001–8.000 15 34.001–36.000 30 100.001–120.000 45 8.001–9.000 16 36.001–38.000 31 120.001–140.000 46 9.001–10.000 17 38.001–40.000 32 140.001–160.000 47 10.001–12.000 18 40.001–45.000 33 160.001–180.000 48 12.001–14.000 19 45.001–50.000 34 180.001–200.000 49 14.001–16.000 20 50.001–55.000 35 >200.001 50

Els municipis se subdividien en districtes, que alhora es podien subdividir en col·legis (circumscripcions), tot i que normalment els límits dels col·legis i dels districtes eren els mateixos. La llei municipal deia que en cada col·legi s'havien d'escollir entre tres i sis regidors.

El sufragi era masculí. El sistema de votació era el vot limitat: els electors tenien menys vots que el nombre d'electes del col·legi. Per exemple: en un col·legi on s'havien d'escollir 4 regidors, un elector només podia votar fins a 3 candidats. Sortien electes els candidats amb més vots.

L'article 29 de la llei electoral de 1907 estipulava que en aquells llocs on hi hagués menys candidats que escons a escollir, aquests quedaven escollits directament. A Catalunya el 44,3% dels regidors van ser escollits a través de l'article 29. A Espanya aquesta xifra era del 37%.

L'elecció de l'alcalde corresponia al ple de l'ajuntament. S'escolliria a la primera sessió de la legislatura.

Resultats electorals Resultats globals miniatura|Guanyador en regidors per província i per capital de província. Republicans + Socialistes + Comunistes:Monàrquics:Altres: Diversos autors han fet recomptes propis que difereixen molt entre ells. Els resultats que es mostren a continuació són extrets de l'Anuari Estadístic d'Espanya de 1931:

Les llistes republicanes van triomfar al nord i a l'est d'Espanya. A Andalusia, les Balears, Extremadura i Múrcia van guanyar les candidatures monàrquiques.

El resultats a les grans ciutats donava una victòria aclaparadora als partits republicans. El vot rural va ser majoritàriament monàrquic tot i que es considera que aquest resultat estava condicionat per la pressió dels cacics locals. Els llocs on els escrutinis eren favorables a les esquerres, la gent envaïa els carrers per a celebrar-ho i en molts ajuntaments es proclamava, directament, la república. El primer ajuntament a pronunciar-se amb aquesta proclama va ser el d'Eibar. Va ser tan forta la pressió dels partidaris republicans que s'estima que no es va arribar a fer l'escrutini total dels vots a tot Espanya.

Capitals de província Nombre de regidors electes per ideologia: Municipi Regidors Republicans Monàrquics Rep Soc Com Altres Total Mon Altres Total Alacant 39 15 14 29 10 10 Albacete 32 14 4 18 14 14 Almeria 35 24 4 28 7 7 Àvila 19 8 8 11 11 Badajoz 33 11 10 21 12 12 Barcelona 50 34 4 38 12 12 Bilbao 46 12 12 11 35 3 8 11 Burgos 30 10 4 14 16 16 Càceres 24 14 14 10 10 Cadis 40 0 40 40 Castelló de la Plana 30 24 2 26 4 4 Ceuta 35 16 10 26 9 9 Ciudad Real 24 4 12 16 8 8 Conca (Castella - la Manxa) 21 6 5 11 10 10 Còrdova 44 19 8 27 17 17 Girona 23 12 3 15 3 5 8 Granada 45 17 18 35 6 4 10 Guadalajara 20 6 8 14 5 1 6 Huelva 33 13 10 23 2 8 10 Jaén 32 11 11 22 10 10 La Corunya 39 33 1 34 5 5 Las Palmas 39 8 8 16 20 3 23 Lleida 30 23 23 7 7 Lleó 26 11 7 18 7 1 8 Logronyo 28 17 3 20 8 8 Lugo 28 3 4 7 21 21 Madrid 50 16 15 31 18 1 19 Màlaga 47 31 5 1 37 10 10 Melilla 32 19 9 28 4 4 Múrcia 46 18 4 2 24 19 3 22 Navarra 29 9 6 15 14 14 Osca 20 14 14 4 2 6 Ourense 23 6 4 3 13 10 10 Oviedo 40 27 27 13 13 Palència 24 11 5 16 8 8 Palma 41 5 4 9 27 5 32 Pontevedra 27 7 2 2 5 16 9 2 11 Salamanca 31 14 5 19 12 12 Sant Sebastià 39 18 7 6 31 6 2 8 Santa Cruz de Tenerife 36 22 3 25 11 11 Santander 40 16 9 25 15 15 Saragossa 47 26 6 32 15 15 Segòvia 21 8 3 11 10 10 Sevilla 50 25 8 33 17 17 Sòria 17 7 1 8 7 2 9 Tarragona 28 17 2 19 4 5 9 Terol 19 7 5 12 7 7 Toledo 25 12 5 17 3 5 8 València 50 32 32 9 9 18 Valladolid 44 16 10 26 18 18 Vitòria 31 12 3 15 16 16 Zamora 22 7 7 1 15 5 2 7 Total 1.724 767 290 20 11 1.088 468 168 636

Catalunya miniatura|Majoria d'escons a les capitals de partit judicial miniatura|Partit amb més regidors a les capitals de partit judicial.

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Źródło i licencja